la major part de reunions son totalment inútils. I com més llargues i més preparades pitjor.Hi ha un indicador clarissim del grau d`inutiliat d`una reunió: la programació d`una de nova. I efectivament , tal com em temia, el G20 ja ha anunciat que es tornaran a reunir al abril o maig.
Es que ja hem direu que poden aportar elements com el Zapatero o la Kirchner.
Per altre banda hi han tres elements per l optimisme mesurat i responsable:
1) una empresa que conec va negociar a la baixa (a la baixa¡¡) l`interès d`una pòlissa que tenen al BBVA.
2) l`euribor dels nassos (un dels grans Cartels permessos de la història de la humanitat) l`han fet baixar i ja esta al 4,2 desdel 5,6.
Per últim tinc un pla de xoc per la economia catalana. El chamb pla tindria un efecte d`estalvi de recursos públics i de dinamitzaciño de la demanda.
1) supressió de les diputacions i organismes autonoms. (ni us imagineu la pasta que és això, ni us ho imagineu)
2) privatització de les Caixes d`estalvi. Primer convertir-les en societats anonimes i després treure-les a cotitzar a borsa. El capital resultant seria repartit entre cada català. Inloent els menors d`edat i per suposat els inmigrants que portin més de cuatre anys cotitzant a la seguretat social. (els inmigrants menors d edat també,obviament.)
Estic estudiant també la possibilitat de construir una Zona d`oci internacional amb 35 Casinos, 28 camps de Golf, 8 platjes artificials, zones d esqui per tot l any i 5 parcs temàtics.
Es podrien reproduir maravelles arquitectoniques com :
- el gran canyon.
- el big ben
- el Coliseum (on s`hi podrien fer curses de fromula1, i aixi tindriem 2 grans premis)
- el kremlin (aixi vindrien els russos)
- la plaça de tiananmenn.
- Chichen Itzà.
- El golden Gate.
Aquestes serien les primeres mesures económiques de xoc.
Les reformes institucionals seran anunciades proximament.
3 comentaris:
Doncs sí, la reunió del G-20 ha assolit els seus objectius, sobretot els d'aquells que tenien més interés que és produís.
L’ego de Sarkozy ja és mes gran que la torre Eiffel, ell mateix s’ha cregut que el món necessita el seu lideratge i que passarà a la historia, fins i tot posa com inici del segle XXI aquesta cimera promoguda per ell mateix.
ZP ha aconseguit, per fí, trepitjar la Casablanca, i veu com li cauen bones critiques per haver aconseguit que espanya tingui reconeixement a nivell mundial. Això en un moment que les enquestes l’igualaven amb el PP és una gran noticia.
El que ha anat a fer és el menys important.
Bush neteja lleument la seva malparada imatge, iniciant el procés de solució a aquesta crisi, i sempre podrà dir-se que ell va ser l’amfitrió en l’inici de recerca de solucions.
Els líders dels països emergents estan segurs que a partir d’ara totes les reunions importants és decidiran en aquest fòrum i s’escoltarà la seva opinió, quan el que està clar és que tan l'UE com els USA necessiten els diners que aquestes economies en creixement aportaran els propers anys, i aquest és el motiu real per voler-los al seu costat i pel que estan disposats a moure els equilibris existents fins ara.
Política i econòmicament tothom content també, els neointervencionistes han sentit com conclusió de la reunió que cal revisar els elements de regulació i supervisió del sistema financer, mentre que els neoliberals escolten dir que no s’augmentarà el proteccionisme i que el lliure mercat és la millor opció econòmica actualment.
Això sí, tots pendents que Obama arribi a la presidència dels USA i aparegui en la propera cimera – Ell si que s’interessarà pel món, pensen alguns pobres innocents!!!- però prous problemes tindrà per arreglar el seu país com per fer iniciatives que ajudin l'economia global.
De moment ja ha dit que donarà ajudes a la industria automobilística nordamericana, afavorirà això a les marques europees i japoneses com BMW, Toyota o Nissan? Crec que no del tot...Com molt bé diu Xavier Sala Martin, a Obama i al nou govern nord americà no l’interessarà ni el G20, ni el G8, ni el FMI, ni el BM, l’única cosa que els interessarà és el G1.
Conclusió de la cimera: Molta palla, poca concreció, èxit diplomàtic i gran campanya de marketing i fotos,pels líders presents. Al menys l’euribor segueix baixant…
Salut.
Zapatero ja té foto. Al darrera de Bush. No al costat. I assegut a una cantonada, i lluny del centre.
Aquesta dèria per anar al G-20 ha posat en evidència que el nostre finançament (el de la Generalitat, vull dir) pot esperar. Que no cal patir. Que si ara Madrid no pot amollar més euros pels catalans/catalanes és per culpa de la maleïda crisi global.
I com ho tenim, doncs aixó de la crisi, aquí a casa nostra?
Uns quants exemples: A Tarragona, el Jutjat del Mercantil que atén els processos concursals té tanta feina que no pot donar abast a les peticions de regulació que li arriben. Caldrà posar més gent a treballar-hi perquè ara el que no podran suportar moltes empreses i treballadors és que no tinguin viabilitat en la tramitació els seus expedients.
A la “província” s’incrementa segons les dades de Càritas publicades en l’informe sobre pobresa, el número de persones que són pobres de manera permanent i baixen els que ho són de manera transitòria. Per cert, una persona pobre és la que rep a l’any menys de 6.895 €.
Augmenta l’atur cada dia. Sense aturador. No es veu per enlloc l’efecte de les mesures que el govern espanyol van aprovar fa unes setmanes per reactivar l’economia. El pacte d’Habitatge és un autèntic fiasco, I així podríem seguir.
I mentrestant, alguns s’emprenyen perquè l’Economist diu unes quantes veritats. I fins i tot li envien cartes (visca la llibertat d’expressió) demanant rectificacions.
Aquesta dolça decadència catalana fa temps que dura. I tal com van les coses el pitjor encara ha d’arribar.
Difícilment els responsables del desgovern mundial encapçalats per en Bush podia donar grans solucions, però com que havien insistit tant, finalment s’esperava alguna resposta per la reconstrucció de món econòmic i polític.
Però només començar ja ens diuen que canvis els mínims per damunt de tot garantir la famosa llibertat del mercat, llibertat que només afecta els que més tenen.
Queda clars que els responsables polítics de la crisi mundial han perdut l’oportunitat, si la conclusió és que es tornaran a trobar l’any que ve, l’únic que tindrà de bo es que en Bush ja no hi serà, però segurament serà massa i també milers de llocs de treball tampoc.Davant del fracàs dels G-20 i els seus amics, cal plantejar com construïm un nou sistema mundial a on el centre siguin les persones i el progrés, cal que des de les organitzacions socials del món especialment la internacional de sindicats CSI, assumeixin el repte de liderar les propostes pel canvi, cal passar de la resignació a l’actuació.
Publica un comentari a l'entrada