dimecres, 6 d’agost del 2008

Tancat per vacances

Davant la pantalla en blanc... No pot ser! tantes idees que tenia quan no estava davant de la pantalla, i ara s'han esvaït totes de cop. Últimament tinc un problema. El problema és que tinc molta feina a fer amb l'ordinador, com projectes i treballs en els que tinc una idea i la desenvolupo. La qüestió és que totes les bones idees em venen al cap quan no estic davant de l'ordinador, i llavors penso, "Ja ho faré desprès, que ara no en tinc ganes de posar-me a l'ordinador" i tot apuntar-me alguna paraula que després em faci venir memòria, sembla com si l'ordinador m'esborrés la memòria a curt termini i eliminés per complert tota possibilitat de inspiració o feliç idea.
Crec que últimament el material fungible m'inspira més. Hauré de provar de fer-ho tot amb paper i desprès escanejar-ho per a plantificar-ho al ordinador. No ho se, de moment ja estic fart d'ordinador, així que me'n vaig de vacances.
El tren de mitjanit-Si cada dia en algun lloc surt el tren de mitjanit, jo vull saber de quina estació per anar a comprar el meu bitllet.

Com cada any, arriba el moment de les vacances, de fer una aturada en el treball diari.
Ni que sigui per treballar en alguna altra cosa, interrompre la feina habitual és una bona cosa, perquè permet desconnectar de certs problemes, de certes preocupacions. I és que una excessiva concentració en la feina tampoc no acostuma a ser bona, sobretot si, per manca de descans, acaba en estrès i en obsessió. Algunes de les coses que a l’estiu deixem de fer, quedaran per fer. Altres, les reprendrem més endavant. Altres, potser no caldrà ni reprendre-les. I així és com podem anar avançant sense entrebancar-nos amb nosaltres mateixos.
A mi, francament, em convenen unes vacances. Les faré a la meva manera, és a dir, amb una certa dedicació a algunes tasques que només faig a l’estiu i que, per tant, em resulten força gratificants. A més, aquest any, normalment, tornaria a reprendre’l a mitxans de agost i hu faré a mitxans de setembre, Com que les meves vacances, no aturaran pas cap esdeveniment que pugui passar pel món, tampoc no han d’aturar els comentaris que vosaltres vulgueu anar fent pel vostre compte.
Cada mes he tingut el goig de constatar que , quan jo no hi sóc, es continuen establint en el blog debats interessants. Confio que aquest també sigui així. Feu-ho amb tota la llibertat i amb el bon nivell a què ens hem anat acostumant tots. L’exercici del debat, rigorós i intel•ligent, no solament és un mitjà excel·lent de participació cívica, sinó que també és un plaer.
Per a tots els que s'han perdut a mig camí, mai no és tard per tornar a començar.

De moment, però, vacances. Almenys, jo. Per dir-ho així, el blog no descansa. I vosaltres, si no voleu, tampoc, tot i que jo us recomanaria que, un moment o altre, miréssiu també de fer una bona pausa, si la feina i l’economia us ho permeten. Hem d’agafar forces, moltes, per iniciar un curs que serà dur i difícil en tots els camps, tant en l’econòmic i laboral, com en el polític i cultural. La cadència quotidiana varia a l'estiu, sobretot al més d'agost. Tot és més reposat; de fet el més d'agost és com un parèntesi on tots els problemes s'ajornen a Setembre, la conclusió sería qual Escarlata O'Hara: pel setembre ja ens emprenyarem ¡!. Aquesta seria la tònica, però enguany també tenim la cosa aquesta tan enfarfegant de les olimpíades de Beijing i a banda dels crims de gènere que no paren, en un cruel i continuat gota a gota, que amenacen en fer-se quotidians i per tant en ser cada vegada menys noticia, anem estirant el Cas de Juana , poca feina doncs.
Que s'ho facin mirar. De totes maneres, pel setembre ja m’emprenyaré.
Amics, bon estiu a tots, tant als que ara el comenceu com als que ja l’esteu acabant! Tornaré amb un comentari a partir del 15 de setembre.
No busquis que els esdeveniments siguin com tu vols, ans desitja que, passin com passin, tu surtis ben parat.
Que tingueu salut i sort. Que en tinguem tots! Fins aviat!

dimarts, 5 d’agost del 2008

ZAPATERO `` El promesas ´´

Recordeu quan a les primeres eleccions després de Franco, en Adolfo Suarez deia allò de “puedo prometer y prometo” que li va valer el pseudònim de “el promesas”, doncs ara en tenim un altre, amb meys “savoir faire”, en José Luis Rodríguez Zapatero, al que ja no li podem dir “ZP”, l’hem d’anomenar, “el promesas”.
Ens va dir que “aprovaré el estatuto que salga del Parlamento de Catalunya”, cosa que després va matisar amb allò de que evidentment sempre que fos constitucional i d’acord amb l’estat de dret i la llei, cosa que li va servir per aprimar-lo al seu gust, fins i tot treien coses que d’altres autonomies gaudeixen, així que suposo que si elles ho tenen serà perquè és constitucional i d’acord amb l’estat de dret i la llei, no?
Després, davant de la fastigosa gestió de na Magdalena Álvarez, ADIF i RENFE, impotent i sense saber com donar solució a un mitjà de transport públic, sostenible, que hem de potenciar per reduir la contaminació, l’ús del vehicle privat i tot el que vulgueu, s’adona que la solució passa per traspassar urgentment Rodalies a la Generalitat. Si alguna cosa va malament, te la treus de sobre i au! o potser va pensar en allò de que, com els catalans han demostrar gestionar més que bé els Ferrocarrils de la Generalitat, potser sabran fer-ho amb RENFE.
Ens diu que ens la traspassarà a partir del 1 de gener de 2008, però com és mentider però no imbècil (només una mica) no ens traspassa els recursos econòmics per posar al dia les vies, els trens, les catenàries, les estacions,... Ara un cop s’ha calmat tot el merder que ells van crear, ja no corre pressa, així que ens diu que pel 2009 i pel que fa als recursos, ja parlarem.
Balances fiscals. Novament ens ha de fer una promesa gratuïta, de les que no cal. Després d’anys de demanar la publicació, per així seguir pagant el beure però al menys deixant clar que sabem que paguem, després de fins a tres mandats del Congreso de los Diputados per publicar-les, mandats que es van passar pels... ens dona la data del 8 de juny, per després adonar-se que com mai s’hi han passat, els cal més temps i dona la nova data del 15 de juliol. Calia? Tant difícil es donar un termini raonable? Si ens hem esperat tants anys, jugar així amb la gent fa una mica de llàstima, doncs és del tot innecessari.
El papers de Salamanca, mal dits, ja que són els paper catalans “A” Salamanca. Hi ha un cop d’estat, una sublevació militar en contra del govern legalment establert. Guanyen i tots els documents que consideren oportuns de robar a punta de pistola, amenaçant i matant, són traslladats a un arxiu a la ciutat de Salamanca, on seran estuditas i classificats per dur a terme repressió, detencions, tortures i morts. Un cop restablert el legítim govern, el que marquen les urnes, els propietaris d’aquests documents, partits, sindicats, institucions, particulars, reclamen que els siguin retornats, ja que se’ls van ROBAR. Ha costat 30 anys aconseguir una llei que possibiliti que les víctimes rebin justícia, ja que dels lladres, torturadors i assassins no han estat posats davant de la justícia, no ho oblidem, llei mitjançant amb la que se’n diu que seran retornats als seus legítims propietaris.
Com es pot entendre que no es faci de forma imminent? Com pot ser que se’ns retorni una part, amb la condició de fer una exposició, amb la condició de fer una digitalització a Madrid, amb la condició d’anar-ho retornant poc a poc, quasi lligall a lligall? El més normal seria carregar-ho tot cap a l’ Arxiu Nacional de Catalunya de Sant Cugat del Vallès i que sigui allí on es faci la digitalització i s’enviï allà on vulguin els arxius digitals.
La gestió de l’aeroport de El Prat. La darrera gran mentida. Ens diu que els governs locals i autonòmics tindran veu i vot en la gestió aeroportuària. Perfecte! Ens dona un 19% de la gestió (a la Generalitat), mentre que cedeix a l’empresa privada el 30% i el Gobierno de España es deixa un 51%. Sembla una broma, però és ben seriós. Prefereixen que vingui una empresa Anglesa, Alemanya o Xinesa a gestionar el 30% a que ho faci el poble al que dona servei mitjançant les seves legítimes institucions governamentals. Mentre empreses com AENA (l’estat) , IBERIA (Caja Madrid, és a dir, la Camunidad Autónoma de Madrid governada pel PP) o SPANAIR (del grup escandinau SAS) tinguin més pes en les decisions que es prenen a l’aeroport de El Prat, segur que no avançarem, ja que tots ells prefereixen un aeroport a Madrid gran i fort, com s’ha vist amb el trasllat de la seu de Spanair de Balears a Madrid.
Davant de tot això un s’adona que el PSOE i el seu cap, en Zapatero, són un càncer per la democràcia i molt especialment per Catalunya i els catalans. Quan aprendrem? Quan ens adonarem i serem conseqüents a les urnes?