diumenge, 9 de novembre del 2008

BANCA ELECTRÒNICA.



A finals dels noranta, els bancs varen entrar amb força a Internet a traves de la creació de bancs virtuals. Tot eren facilitats; no cobràvem comissions de manteniment, oferien uns interessos atractius per dipòsits a curt termini, impensables a la banca tradicional,i si a més domiciliaves la nómina, alló ja era una festa major.
Jo mai vaig creure en aquest tipus de banca, no per desconfiança en la tecnologia, ni per por a que les meves dades les pugessin manipular. Les meves raons eren més prosaiques...
De totes els avantatges que oferien, i ofereixen, els bancs electrónics, n'hi ha una que sent la més important mai la podran oferir; la de plorar davant del director de l'oficina.
La majoria dels membres del club de la classe mitja d'aquest país - ja sigui alta o baixa- en algún moment de la nostra trista vida económica, hem d'anar a "parlar" amb el guardià de la caixa, altrament dit director d'oficina, per demanar-li un cop de mà ja sigui per arribar a fí de mes, com per demanar-li que no ens retorni aquest o aquell rebut, per finançar un imprevist, etc...
En resum, apel·lem a la seva confiança envers nosaltres per poder tirar endavant, i aixó vol dir, que encara que técnicament no tenim els requisits per ser ajudats, ells hi confien i resolen el problema.
Amb la banca electrónica es impossible, dos i dos son quatre per molt que els hi teclegis que per circumstancies aquest cop han de sumar cinc. Ara, amb una crisi mundial galopant, la figura de la banca tradicional, i en particular la dels directors d'oficina, es del tot imprescindible per poder tirar endavant, i per moltes ajudes que aprovi el govern de torn.