UNA ESTRANYA PARELLA, QUINA POR,O NO ?.

Les cúpules dirigents dels dos partits encapçalades per Montilla i Duran s’han reunit per parlar d’alguns temes importants que estant damunt la taula, com el Finançament o la sentencia del TC, amb conclusions no gaire esperançadores.
L’acord mes clar ha esta amb la resposta amb el TC sobre l’Estatut, on el President de la Generalitat s’ha compromès ha realitzar una cimera de partits i buscar una resposta unitària, això contradiu en Mas, que vol un referèndum del text o eleccions anticipades, i fa treure pit en Duran que adverteix dels perills de CIU al acostar-se a Esquerra, i on han insistit molt que en qualsevol cas s’ha de donar serenitat a la ciutadania, i no avançar en manifestacions o protestes al carrer, i per altra banda als socialistes els serveix per seguir creant la discòrdia entre els seus màxims rivals ara per ara. Respecte el finançament també van estar d’acord que l’1 de gener , ha de estar llest, però sense precisar cap mecanisme de pressió per assolir-ho.
Hi ha una dita que diu que gats amb gats mai s'esgarrapen. I això sembla ser que és, el que volen fer els de Can PSOE de Catalunya i els de la U de Can CIU.
Evitar fer-se o prendre mal, davant el que els caurà al damunt amb la sentència sobre l'Estatut. Ara, sembla que ja tots donen per amortitzat el tema del finançament, i només quedarà el de l'Estatut, per tornar a la normalitat del sistema. Sense reacció davant l'incompliment Legal del finançament, tapat gràcies a la crisi financera, els senyors del sistema tampoc volen cap reacció davant l'adequació del nou Estatut, a les directrius del poder Castellà.
Si el PSOE de Catalunya no reacciona i una part del principal partit de l'oposició tampoc, poc marge els quedara als d'ERC i als de la C de CIU. Uns tindran que callar per mantener el que li reporta la mamella i les cadires al Govern i els altres per no trencar CIU, amb un procés de desastabilització política del nacionalisme, que només pot consolidar el poder del Tripartit i del concepte de l'Espanya plural socialista, a Catalunya.
Evidentment, Montilla i el PSOE en són els més beneficiats, una jugada d' estratègica política, on aprofitant les ganes de manar d'uns i altres, els socialistes els tindran a tots agafats pels pebrots. Caldrà veure com s'ho prenen els de CDC, però pot ser convindria que comencessin a posar ordre i concretar més el seu horitzó nacional, avanç no revifi el foc que varen apagar en el darrer Congrés i perdin tota credibilitat per conduir Catalunya al Ple reconeixement nacional.
Si els dirigents nacionalistes s'empassen, amb excuses sobre Legalitat o responsabilitat política, el finançament i l'Estatut que disposi el poder Castellà, deixaran sense cap sentit el discurs nacionalista de CDC, i per descomptat el de CIU i també el d'ERC.
Montilla i Duran, poden semblar una parella estranya, res més lluny d'això, simplement són una parella de conveniències amb uns objectius comuns, seguir gaudint dels privilegis del sistema.
Jugada hàbil d’aquest polític d’unió que governa amb ma ferma el seu partit, i que amb un suport escàs comparat amb el seu company de federació en treu un rendiment molt alt. Malgrat que com tots sabem els seus ulls miren mes a Madrid que a Catalunya, i el seu concepte de nació no passa de ser el que es ara una colònia en tota regla de l’Estat Espanyol, arribar a un acord per aquesta cimera, i donar una resposta unitària dels partits, es una cosa que realment fa por d’imaginar-ho, mes que la reunió, comprovar depenent de com hagi quedat l’Estatut al passar pel tribunal inquisidor, la demagògia que pot arribar a oferir la resposta per justificar el que no ho seria en cap país civilitzat del mon sencer.
Evidentment les seves pretensions seran esmorteir el cop i per damunt de tot fer veure que no passa res, i finalment acataran la sentencia al·ludint a la legalitat vigent espanyola, i sobretot fugint de reivindicacions ciutadanes, no sigui cas que la població adormida i desenganyada catalana en un atac de rauxa, els digues prou i embarques els nostres politics en una avió a terres llunyanes sense dret a retorn, i tragués l’orgull malferit des de fa molts anys, simplement saltant aquesta legalitat tant respectada i recuperant l’orgull com a poble.
Respecte al finançament, tots dos estan d’acord amb una data però s’empassaran el que finalment l’Estat acordi amb totes les autonomies, ja què uns van pactar el model i el van vendre com la vuitena meravella, i els altres mai posaran en un compromís en Zapatero com s’ha vist en els Pressupostos Generals, en definitiva paper mullat.
La conclusió es l’afany de protagonisme d’en Duran, i la seva ànsia de poder i l’apatia socialista per no molestar a Madrid i anar fent forat a les files convergents, què no volen prendre decisions fermes i segueixen volent acontentar a tothom i això no pot ser.
Els motius i estratègies són evidents. Però el resultat també: és una mena de pacte nacional (espanyol), perquè al marge de ser suposadament d'esquerres com el PSC i clarament de dreta com Unió, hi ha una cosa per sobre que els uneix.
Potser n'hauríem de prendre nota. Però ai las ¡, qui ho hauria de fer no ho farà.
El Duran no dubta en tensar la corda amb CDC ni el Montilla en tensar-la amb ERC i ICV. Però ni CDC, ni ERC ni ICV sembla que tinguin voluntat de lideratge i així els va.
Crec que en Mas si realment vol ser un líder respectat, hauria de prendre decisions respecte al seu pacte amb Unió, i seguir una línia clara sense embuts per recuperar una mica de credibilitat i respecte a la sentencia del TC, no crec encertat posar el nou text a consulta, però si donar per acabat el projecte autonòmic, i consultar a la ciutadania si esta d’acord en començar el procés per una nova relació amb l’Estat, ja què aquest ha trencat tots els pactes i compromisos que podien existir, i què hauria de desembocar en un estat propi sense traumes de cap tipus.
I del País i les seves aspiracions nacionals?, doncs ja en tornarem a parlar, si cal i queda País, quan passi la crisi.
En política les ambicions personals acostumen a estar per damunt de les voluntats comunes, per tant..." En política el que importa no és saber qui és qui, sinó saber qui està amb qui."
Ultima hora !!!!!!!! Ja tenim finançament!!!!!
Avui és 17 de novembre de 2008, això vol dir que Catalunya ja té nou finançament....és rara una cosa, tant merder amb tot això i resulta que els diaris no en parlen...i me'ls he mirat tots!!!

Cap portada, cap comentari...com pot ser??
Perquè la Plataforma pel Dret a Decidir, per dir-ne una, no encapçala totes les associacions que han reclamat un finançament just pel nostre país i convoca una roda de premsa celebrant que tenim finançament?!?!?...
No és possible, la gent no està reaccionant, tampoc dic que la gent hagi de sortir al carrer com quan guanya el Barça...o que omplim la plaça Catalunya com per Cap d'Any...però una mica de ganes, d'alegria....
I, el més rar de tot és que el President de la Generalitat no faci una declaració institucional....o que el ministre espanyol Solbes no digui quelcom com "hemos hecho un esfuerzo importante para que las dos partes queden satisfechas"...o la foto entre la vicepresidenta espanyola De la Vega amb el conseller Saura commemorant el seu acord en ple estiu...
I encara em sembla més rar que ICV-EUiA no s'hagi penjat la medalleta....que per cert, aquesta li toca, gràcies a la seva paciència i manera de fer tot ha tingut un bon resultat.... Tot i que ara estic pensant que....potser no en tenim de finançament....però això voldria dir que la vicepresidenta espanyola ens va enganyar?...que el ministre espanyol no s'ho ha currat ?? i, el que és pitjor, que ICV-EUiA ha pringat ¡!..i que en Saura no ha pogut complir la seva paraula.!!....però tot això no pot ser, oi?