...cantava en Serrat. "Aprovecharlo o que pase de largo depende en parte de tí". Avui no. Els europeus no podem votar el president dels EUA encara que del resultat d'aquestes eleccions depenen moltes coses que ens afecten. Dia 5 de novembre el món serà d'una altra manera, sigui quin sigui el resultat.
Si guanya McCain (paren el mundo, que me bajo) o si s'obri l'esperança Obama, està clar que hi haurà un abans i un desprès d'aquest primer dimars después del primer dilluns. Si guanya McCain els neocons estaran insuportables i si guanya Obama pot ser sigui el moment dels neoprogres, encara que primer haurem de saber què són (o què ho som)Si avui és l'endemà del primer dilluns del mes de novembre, avui hi ha eleccions a la presidència dels Estats Units (fa més d'1 any que ens ho recorden!).
Políticament, els Estats Units estan dividits en 50 estats, i cada Estat té un nombre determinats de delegats; així Washington escull 3 representants, és l’estat més petit, mentre que Califòrnia, el més gran, n’escull 55.
Això configura un Col·legi Electoral de 538 electors, i una majoria de 270 electors per aconseguir la presidència. Per a poder votar, no n’hi ha prou amb tenir la nacionalitat americana, t’has d’haver apuntat prèviament al cens d’electors. El candidat més votat a cada estat s’emporta la totalitat de delegats d’aquell estat, fet que comporta un sistema molt desproporcional i alhora fomenta un bipartidisme brutal. Aquest sistema provoca que per obtenir la majoria, tot s’acabi jugant en una sèrie de grans estats que decantaran la balança favor d’un dels dos candidats. De fet, es calcula que guanyant els 12 dels 50 estats més grans, ja es podria aconseguir la majoria absoluta de delegats.Aquest any, els estats claus on les enquestes donen un marge més estret de victòria són (de fet són claus per a McCain, que els hauria de guanyar gairebé tots per a poder tenir alguna oportunitat de vèncer) : North Carolina, Florida, Indiana, Missouri, North Dakota, Montana A partir d'avui a les 12 de la nit (hora catalana), començarà el desenllaç de mesos i mesos d'una de les campanyes més interessants de la història de la ciència política. La campanya del canvi i de l'esperança. La campanya del Youtube i del Facebook. Obama o McCain !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Obama representa molt bé el canvi que desitja el poble nordamericà. Ha fet una campanya de manual perquè ha estat capaç de vendre un somni i aquest és l'objectiu de qualsevol candidat.
Fer-se creïble i transmetre que les coses poden ser diferents, si es vol. I això és justament el que necessita sentir la població. McCain, que probablement és qui més ha patit les males arts del seu col·lega Bush Junior ha quedat massa artificial i sobretot massa supeditat als pecats del seu predecessor.
Les destrosses que l'economia de laboratori han transferit implacablement a l'economia de debò han passat factura al candidat republicà.
Els excessos en les polítiques econòmiques de Bush, les ha pagat McCain.
Però Obama no podrà fer la revolució als EEUU !. De fet, allò que és intrínsecament estructural en la cultura política americana és, amb tota probabilitat, allò que justament està qüestionat. Que no canviarà els propers anys a EEUU?
1. Econòmicament:el liberalisme com a dogma continuarà sent la recepta, i el sistema financer difícilment acceptarà ser reestructurat a partir d'una intervenció estatal efectiva. Obama planteja més regulació, més control als mercats i més severitat en la transparència de la liquiditat de bancs i corporacions empresarials.
Ara toca dir-ho, perquè la població està molt sensibilitzada, però Obama no podrà posar fi a la anomenada comptabilitat creativa i als seus perverses efectes. Continuaran existin les Enron, WorldCom, Arthur&Andersen o Lehman Brothers i amb tota probabilitat el dèficit dels EEUU no es veurà reduït.
2. Socialment: els 49 milions d'americans sense cobertura sanitària corresponen a les capes de la població més desfavorides. Obama els ha promès extrendrel's la sanitat, però també ha dit que serà a costa d'augmentar els impostos als més rics. EEUU no és un país on el Welfare State s'aprecii com a valor, sinó que més aviat el contrari, es considera que cada individu és responsable del seu destí, tan si és exitòs com si és desgraciat.
3. Políticament: la política exterior americana no passarà de la realpolitik a l'idealisme utòpic. EEUU continua mantenint intacta la voluntat d'hegemonia mundial, i això no canviarà per la voluntat d'un president que sap l'incomptable nombre d'interessos econòmics, comercials i financers teixits abastament arreu del món.
4. Ideològicament:el xoc de civilitzacions com a paradigma moral, ha quallat en l'imaginari col·lectiu americà, sobretot a partir de l'11-S. Això comporta una difícil acceptació de la diferència i un profund menyspreu cap a una realitat que cada cop allunya més uns "móns" d'uns altres.
5. Mediambientalment: no s'acomplirà el Protocol de Kyoto. El màxim compromís d'Obamano és ni tan sols la reducció d'emissions de CO2, sinó que com a màxim, la recaptació addicional de les empreses que contaminin. Poc valent en un tema vital, però que d'altra forma, defensaria postulats que colisionen frontalment amb els interessos econòmics que segurament han contribuït a la seva fulgurant carrera.
És curiós observar com hem viscut des d'Europa i, concretament, des de Catalunya, els prop de 20 mesos de campanya electoral americana. Amb infinit interès i quasi inimaginable implicació. Però els EEUU no són Europa, ni ho pretenen ser. I probablement els nostres interessos o inquietuds no són ni de lluny els de la població nord-americana ni tampoc el de les seves elits i lobbies en un indret on, la propietat privada és sinònim de llibertat.
Guanyin els ases o els elefants i sigui qui sigui el guanyador, EUA ha tornat a fer història.
Un negre a punt de ser president desterrant per sempre els tòpics racials que es volen adjudicar als americans i un home que ha servit des dels 17 anys al seu país com a marine i que ho vol tornar a fer als 72 anys com a president.
doncs sí , avui és desideix el rumb mundial atraves de les eleccións americanes el proper rumb del país més desenvolupat amb la materia de la guerra, amb els guanys crusials de les empreses multimillonàries del petroli i les armes que mouen el paìs .Aquesta vella màquina capitalista ferida amb forma de crisis que de cada vegada sen veu més resentida i afecta els treballadors de la nostra illa.
un futur incert , el triunff de un dels dos aspirants a la presidència dels estàts units d' america és incert obama clarament favorit i influenciat per els espectes socials com pugui ser l' inmigracció els moviments socials encontra de les guerres de l' irak i afganistàn,això si nomès a primera vista, i pot ser que la crisis és resolgui després de les eleccións o empitjorarà però supos que ho analitzarem en el tancament de borsa de nova yorc de l' on demà de les eleccións . El petroli com a base del subministrament mundial controlant els nous jaciments de bosses de combustible existent i l' encariment del fuel aquesta darrera decada ens indica que la maquinària te fi i aquest fi va agermanat amb els limits de producció de barrils de petroli a nivell mundial, l' oferta de cada vegada més escasa i cara la demanda abusiva per part de les poblacions del primer mon, alguns sectors més desafavorits com els pescadors i agricultors i professionals dels transport que veuen que al dia a dia l' encariment del fuel l' endeudament de les seves collites elevar els preus entre productes transportats productes elaborats o simplement haver de desamarrar ja suposa una retirada de capital que a fecta aquest sector i el consequent pujada dels preus dels aliments.
tot puja , cobram amb pesetes i pagam amb euros sincerament les reconvercions de l' euro han donat el resultat esperat a la població de a peu? no valia més no jugar amb el paper europeu ni fer fort els estats i no els pobles donar més inportància el mercat xines amb una clara expanció mundial a cop de talonari ajudant als seus compatriotes a establir comerços als paísos d' acollida? mentres europa reparteix ajudes ridicules per els ciutadans europeus? quines mesures de control de l' economia s' aurien d' establir pot ser que el fons monetari internacional , el banc mundial i totes aquestes organitzacións del lliure mercat establisin unes regles de joc on els imperis europeu xines i america respectesin l' ejemonia mundial i s' aconseguisin objectius com acabar la fam al mon? o l' objectiu de la banca i l' imperi de les empreses és la dominació de mes de la tercera part del territori mundial doncs aquestes coses és ponden afrontar el dia a dia construint un teixit alternatiu com els moviments socials i concienciant a la gent treballant en ambits locals per fer front les demandes de cada cas concret
Si, cert que és un pas que en un país on només fa 40 anys existien lleis que emparaven la segregació racial, és un progrés important que un afroamericà estigui a punt de convertir-se en el president.
A partir d'aquí, m'esgarrifa l'exèrcit d'il·lusos que creuen que aquest home canviarà el món (com resa el seu eslògan).
I és que tot plegat em recorda una mica al "cambio de talante" ZP envers la duresa de discurs d'en Rajoy. Victòria socialista, maniobra de cara a la galeria traient les tropes de l'Iraq i posant-les a l'Afganistan, ús d'unes formes més simpàtiques...però el fons és el mateix, sempre el mateix. Així doncs, el meu veredicte...ni Obama ni McCain!
Sembla que ens hi va la vida en les eleccions Americanes.
Tan de bó l'entusiasme amb el que molts mitjans estan tractant la notícia, sigui el mateix quan les eleccions siguin a casa nostra.
La interpretació i l'interès, del que pensa la societat Americana, sempre des de el punt de vista d'aquí, esta molt lluny de ser el mateix que es posa quan a Catalunya o a l'Estat espanyol tenim unes eleccions.
Aquí només s'analitzen expectatives de vot atenent el que pensen i diuen els actors polítics, es a dir el que pensen i diuen els partits i els seus candidats. Però quan la cosa passa als USA, el que pensen i diuen les formacions polítiques per pes a favor del que pensen i diuen els diferents grups socials que conformen la societat Americana. Que si els blancs o els negres, els hispans, els cubans de Florida, els jueus, els evangèlics, els catòlics......
A casa nostra, el que pensen els castellans o els catalans, els catòlics o els ateus, els joves o els vells....., no compte.
Aquí només importa el que pensen els de CIU o els d'ERC, o els del PSOE, o els del PP,....la resta no importa.
Esperem que amb tant d'interés dels nostres mitjans per la política Americana, alguna cosa aprenguin i la traslladin al nostre País.
On aviat poden tenir ocasió de posar en pràctica tot allò tan bonic que fan els Americans.
Salut.
I SI GUANYA McCAIN?-No vull actuar de mosca collonera (o sí) ni cridar al mal temps. Però i si guanya McCain? Un desastre, naturalment. Sembla que no pot passar. Segons Gallup, les enquestes d'aquest darrer cap de setmana, assenyalen una victòria estimada d'Obama del 55% vs 44%. Tothom tranquil, doncs... o no?
El fantasma de l'anomenat efecte Bradley es passejarà durant la jornada electoral. Segons la definició de la Wikipedia, es tracta d'una teoria que pretén explicar les discrepàncies observades entre les enquestes d'intenció de vot i els resultats electorals finals en aquelles conteses on un candidat blanc s'enfronta a un no blanc. Concretament, la teoria afirma que un determinat nombre de votants declaren que votaran al candidat no blanc, però en el moment del vot es decideixen pel candidat blanc. La raó per la qual un ciutadà, normalment blanc, actua d'aquesta forma és minimitzar el risc de ser titllat o percebut com a racista a l'hora de declarar la seva intenció de vot.
Se'n diu Bradley en referència a un candidat a governador de Califòrnia, Tom Bradley, que en les eleccions del 1982, semblava dominar clarament en les enquestes d'intenció de vot per damunt del seu adversari blanc. Finalment, però, Bradley les va perdre per un estret marge de vots.
Li pot passar això a Obama? Sembla que no. Però si, per un moment, ens imaginéssim que li passa, les conseqüències, jo diria que podrien ser nefastes.
Probablement la societat americana i de retop la mundial, viuria una autèntica crisi de confiança de dimensions siderals.
La qüestió racial, tornaria a situar-se al bell mig del debat polític, i jo no descartaria que els afroamericans definitivament abdiquessin del seu desig d'integració en la societat americana. Posats a especular -més que a teoritzar-, aquest escenari de divisió, podria ser aprofitat tant per la comunitat hispana, per desplaçar l'afroamericana -si bé a diferència d'aquesta, els hispans no són una comunitat homogènia ni de lluny, això és el que no entenen molts analistes ibèrics, entre ells molts catalans, que prenen bou per bèstia grossa.
Un escenari encara més paorós seria l'expansió del fonamentalisme islàmic entre la població afroamericana dels Estats Units, com a reacció al rebuig de l'home blanc.
De fet, determinats moviments de resistència islamista, com és el cas de Hezbollah, aposten clarament per una aliança amb moviments d'Occident oposats a l'imperialisme i a la globalització neoliberal.Aquesta estratègia trobaria la terra adobada en determinats sectors afroamericans més oposats a l'Amèrica blanca. És una decisió que naturalment compta amb l'oposició d'Al-Qaeda, la qual considera tots els occidentals, siguin de la ideologia que siguin, enemics.
Però la perspectiva d'una part significativa dels afroamericans adherint-se al fonamentalisme islàmic i, en certa mesura, teledirigits des de Teheran, el gran protector de Hezbollah, donaria lloc a una veritable cacera de bruixes que deixaria la practicada pel senador McCarty contra els comunistes en un autèntic conte de fades.
Una cacera que afectaria aquells sectors econòmics on la mà d'obra afroamericana és força nombrosa, començant pel propi Exèrcit, però seguint pels transports (ferrocarrils, metros, autobusos), i serveis (neteja, hospitals, col.legis), per tal d'evitar atemptats en massa. I a això cal afegir l'impacte que tindria en la política internacional (encara més desprestigi dels USA a l'Europa progre, agudització del conflicte a Palestina, reforçament de l'antiamericanisme a l'Amèrcia Llatina, etc.).
Probablement, de les turbulències americanes, qui en sortiria beneficiat seria el seu gran competidor del segle XXI, la Xina, que passaria a assumir el rol de contrapoder amb la cooperació de Rússia -que utilitzaria el seu poder energètic per lligar curt els europeus ...
Bé, potser penseu que m'emparro i faix volar coloms. Però em neguiteja aquesta unanimitat enfront els resultats de les eleccions d'avui (que jo vull que es compleixi, per altra banda). Però també seria insuportable veure la cara de tonto que se'ns quedaria si finalment, l'efecte Bradley té lloc, i tothom s'ha de menjar amb patates els pronòstics anteriors. Bé, aviat sortirem de dubtes. Salutacións.
Publica un comentari a l'entrada