dilluns, 28 de febrer de 2011

dimecres, 16 de febrer de 2011

La defensa del sentit comú

Tot va començar un Dissabte a la tarda, quan l'entrenador del Girona es va aixecar de la taula i va dir prou en els periodistes espanyols que no el deixaven contestar en català, i va acabar el Diumenge a la nit amb els NOU! Goyes a 'Pa Negre'.
Dies després de la reacció de Raul Agné davant dels mitjans de comunicació d'Osca, sap greu veure com moltes forces polítiques utilitzen aquest fet per fer política, quan la reacció de l'entrenador del Girona va més enllà de qualsevol bandera política, sent simplement una apologia al sentit comú.
L'homo espanyolus castizus va sortir en defensa d'una visió de la llengua totalment feixista i sobretot, en contra de la lògica i la educació fonamental que t'ensenyen quan tens tres anys i aixeques les faldilles de la nena per fer com en Son Goku, ja que, encara que siguis un nen, no ets tonto i saps que pot haver-hi premi.( Perdó) Tornem al tema.
Aquests mateixos que van increpar Agné són els que ens acusen a nosaltres de fer un apartheid lingüístic quan algú ens parla en castellà i contestem en català perquè pensem que la única via per sobreviure el que som es defensar la llengua, un dels nostres trets diferencials que ens basteix la idenitat com a catalans. Ens diuen maleducats i que no som universals. Doncs mira, per on, el liberalisme ilustrat espanyol, els hereus de Cadalso, Feijo'o, Larra i Machado, l'Espanya que está orgullosa del Premi Nobel d'Ochoa, l'Espanya que presumeix de la Generación del 27, doncs quan es tracta de ser respectuós amb el català, cap problema, ens canviem la careta i surt aquell Millán Astray que porten dins, que et fot un tret i encara t'acaba foten bronca perquè t'havies posat a davant.
Gràcies a Déu, o més ben dit, esperem que aquesta relació tingui els dies comptats per una qüestió de lògica: dos que no s'estimen ,,,,,,,,,,El que em sorprén es que encara ens esverém i posem el crit al cel. El que no em sorprendrà, es que tota aquesta cridòria quedarà en això, una cridòria, i potser, sinó fa molt fred una manifestació.
No se perqué ens esverem de que a Espanya tot el qué sigui català els esvera. Ells han volgut, volen i voldran una Catalunya castellana, que per això varen guanyar una guerra, encara que de allò faci 297 anys.El que si ens hauría d'esverar, es que l'independentisme tingui una representació al Parlament que fa riure, i en canvi l'espanyolisme estigui molt ben representat d'esquerra a dreta.El que si ens hauría d'esverar, es que el paradigma de la Caverna Mediàtica sigui catalana (Intereconomía, La Razón), i en canvi els diaris fets en Català (Avui i Ara) malvisquin gracies a les ajudes institucionals.
El que si que ens hauria d'esverar, bé més aviat indignar, es que després de 25 anys de Goyes fins ara, cap pel-lícula catalana hagi guanyat cap premi pel sol fet de ser catalana.El que si que ens hauria d'esverar, es que una pel-lícula feta a Catalunya i que els seus personatges son catalans , es suprimeixi una escena on Eduardo Noriega diu una frase en català.No ens hauríem d'esverar, hauríem d'actuar.Poca cosa fem sota el mateix sostre.
PD: Ara sortiran tots a elogiar l'Agné, però no patiu, quan Espanya els necessiti per aprovar els pressupostos, treuran la llengua per a veure si cau alguna cosa. Déu n'hi do.