dilluns, 31 de maig de 2010

Atacant a la ajuda humanitària

Els assassins de cooperants s'anomenen terroristes. La xifra encara no se sap amb exactitud, però es parla d'unes 16 persones assassinades per Israel aquesta matinada. L'Estat hebreu ha atacat la 'Flota de la Llibertat', un conjunt de sis embarcacions amb ajuda humanitària que es dirigien a Gaza.
Aquest territori palestí es troba sotmès a un bloqueig per part d'Israel des de juny de 2007, moment en que l'organització Hamas va aconseguir el control de la zona.
Això ha tingut -i té- com a conseqüència la carència de productes bàsics. La situació allà és més precària del que hom pugui imaginar, si afegim, a més, la massacre duta a terme per l'Estat hebreu fa any i mig aproximadament, on van morir unes 1400 persones.

Per resumir la cosa, direm que a Israel no li agrada que la gent de Gaza done suport a Hamas, perquè això dificulta la seva política expansionista. Per tant, posa en pràctica estratègies de caire terrorista: massacrar la població civil, asfixiar-la privant-la d'aliments, medicines, material educatiu, equips de construcció, etc. Amb això es pretén que els palestins, conduits a la desesperació, acaben apuntant cap als seus dirigents de Hamas i els demanen que cedeixen a les exigències hebrees; que els culpen del malson que viuen diàriament, atès que està a les seves mans obeir fent el que Israel vol.
De moment, aquesta línia genocida no té èxit: el poble, majoritàriament, culpa de la situació als verdaders culpables: l'Estat hebreu; i els Estats Units, sense el recolzament dels quals no serien possibles les barbaritats dutes a terme per Netanyahu i companyia.
No ha de sorprendre que Israel hages atacat -disparant a matar vaixells amb ajuda humanitària. En primer lloc, ja havia advertit que no permetria que la flota arribes a Gaza. A més a més, les 750 persones que hi havia a les embarcacions podien ser testimonis directes de la terrorífica situació que hi ha al territori palestí. Tercer: la massacre realitzada aquesta matinada és un acte dissuasiu; un avís per a impedir possibles iniciatives semblants. Per últim, Israel és com aquest nen malcriat i consentit que fa el que li dóna la gana; té impunitat total i compta amb el recolzament d'Occident: l'Estat espanyol, per exemple, va limitar la jurisdicció universal, seguint ordres del país hebreu, per tal de dificultar la persecució legal dels crims duts a terme per aquest.
Per cert. A les 20 h hi ha convocada una concentració per avui dilluns 31 de maig, a la Plaça del Castell en protesta per l'atac israelià
No convoca cap organització, tot es fà a títol personal.
.

dimarts, 25 de maig de 2010

CLATELLADES.

El president Montilla va anar ahir a passar el dia a Madrid, acompanyat del Saura i del Carod.
El motiu de l'excursió no és cap altre que la demanda de la jubilació de bona part dels membres del Tribunal Constitucional. I jo em pregunto: Què hi guanya Catalunya amb la renovació?
El problema és de fons, i no es diu Tribunal Constitucional, sinó Constitució. L'Estatut, per molt retallat que estigui, a ulls dels lletrats d'aquest òrgan judicial no lliga amb el text marc de l'Estat, per aquesta raó estant decidint en quin grau es pot escurçar, però no deixar-lo tal com està.
El Montilla, anant a Madrid per demanar la renovació dels membres d'aquest organisme, no aconseguirà res de nou, atès que el problema no és aquest. Ni l'edat, ni les idees, ni la mala llet que puguin arribar a tenir alguns és motiu per pensar que, si es canvien, els que vinguin ho faran diferent.
La d'ahir va ser una excursió inútil, una despesa estúpida i un patètic viatge de final de curs dels tres màxims representants d'un govern decadent . Ras i curt.
L'única clau de volta a aquesta situació no és el demanar una renovació que no conduirà a res, atés que tots els que hi entrin estaran d'acord amb la retallada, sinó en el campi qui pugui i constituir un nou Estat independent que sigui capaç d'adoptar un marc legal propi que ajudi a Catalunya a sortir de la crisi on ens ha posat Espanya.
Rebrem més clatellades de les que ens mereixem, per anar amb males companyies.

dimecres, 12 de maig de 2010

Això no serveix per res.

Bé, per res no, això serveix, per -que ens anem preparem per unes quantes mesures mes (i mes dures) que ens aniran imposat, com diu la gallina al gall “poc o poc, poc a poc” però a nosaltres com a habitants del primer mont, ens o fan amb vaselina, per que no ens faci massa mal .
A aquestes alçades del colossal desastre de la política econòmica de Rodríguez Zapatero i del seu Govern, està de més relatar el conjunt de despropòsits, contradiccions, dilacions, canvis d’opinió, negació de la realitat… en definitiva, repetir el relat de la degradació de la situació econòmica i de la vida de tants conciutadans.
Avui forçat per la UE, el Banc d’Espanya, els mercats, i intimidat per Obama, ZP ha decidit rectificar, fer-se enrere de decisions pròpies i emprendre mesures per reduir el dèficit públic, desprès de fer el sort i el cec, que no pas el mut, a una situació in extremis en la que ens ha instal·lat en els darrers dos anys.
Si ara s’ han de reduir despeses, és perquè fins ara no s’administrava bé.?
Com ens diu Público, les mesures que avui ha anunciat el president del govern espanyol són les següents:
1. - Reducció de les retribucions del personal del sector públic en un 5 per cent de mitjana en 2010 i congelar-les en 2011. La rebaixa serà proporcional als ingressos. Reducció en un 15% del sou dels membres del Govern.
2. - Se suspén per al 2011 la revaloració de les pensions, excloent les no contributives i les mínimes.
3. - Eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial previst en la llei 40/2007.
4. - Eliminació del "xec-bebé" de 2.500 euros a partir de l'1 de gener del 2011.
5. - Adequació del nombre d'unitats dels envasos de medicaments per ajustar-lo a la duració estandarditzada dels tractaments. Es podran dispensar unidosis per mitjà del fraccionament dels envasos. S'espera estalviar uns 300 milions d'euros anuals.
6. - L'ajuda oficial al desenvolupament es reduirà entre 2010 i 2011 en 600 milions d'euros.
7. - Es preveu una reducció de 6.045 milions d'euros entre 2010 i 2011 en la inversió pública estatal.
8. - Previsió d'un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de les comunitats autònomes i entitats locals.
9. - Les sol·licituds per a dependència hauran de resoldre's en sis mesos i s'eliminarà la retroactivitat. Amb això s'espera estalviar 670 milions d'euros anuals.
Diria jo, que amb aquestes mesures el Sr. Rodriguez més que solucionar un problema se n'ha creat uns quants i més que problemes el que li ve al damunt és un malson que no oblidarà facilment.
O sia que, bancs, especuladors i constructores tot i ser els responsables de la crisi, s'en surten "de rositas" i a pagar com ja es veia a venir, els de sempre.,ha tret les tisores i ha retallat per on és més fàcil, per baix, funcionars, pensionistes i futures mamàs. Perfecte, quina gran lliçó d'economia per part del President, i aixó que d'economia en va fer unes lliçons una tarda amb en Jordi Sevilla.
Si ara es fan retallades per reduir el dèficit públic, es fan de manera improvisada, obligada, en cap cas, per convicció del Govern Zapatero. Amb les mesures d’avui reduirem el dèficit. Però amb aquestes mesures el que segur no farem és millorar la productivitat, la competitivitat, el consum i la generació de llocs de treball, ni el benestar de les persones ni el de les famílies.
Qui no ha sabut tapar la fuita d’aigua, pot ara dirigir el salvament del naufragi?
P.d-1.- Tot fa preveure que Zapatero aplicarà un criteri més polític que no pas econòmic, robar als pobres i acatar la voluntat dels més rics, del capitalisme salvatge i plutocràtic.De reintroduir l'impost de patrimoni (1800 milions que pagaven els espanyols més rics), sembla que no ha dit res. De demanar perdó, tampoc.
Per què no tornen les tropes d'Afganistà? Per què no es torna a posar en vigor l'impost sobre el Patrimoni? Per què no torna la publicitat a la televisió pública, encara que sigui temporàriament ? Per què no es graven adequadament les grans fortunes acollides als paradisos i de les SICAV? Per què no es lluita amb determinació contra l'economia submergida i el frau fiscal?
P.d-2- Així que ja ho sabeu, la propera vegada, a votar al PSOE perquè no governi la dreta.
P.d-3-Si existeix l'estat lliure de Baviera, per què no la República Catalana lliure, associada a la República Federal d'Alemanya?. Seriem més rics, cultes, pròspers, democràtics, lliures i, amb el temps, nosaltres més rossos i ells més morenets. De fet, als catalans ens sortiria més a compte ser un land alemany...en tots els sentits.
P.d-4-Jo el que trobo a faltar és que es retallin las pensions vital.lícies a ex-alts carrècs, els sous dels polítics, las "dietas" i els complements dels diputats i senadors, els vehicles oficials, el número "d'assesors" per alt càrrec, els "estudis" innecesaris, las subvencions a sectors històricament deficitaris, els costos de la obra pública, etc....I després de que hagi fet tot això, si encara no surten els comptes, s'el.liminen un 30% dels càrrecs públics i segur que quadrem comptes. Massa paràsit social és el que hi ha!

dimarts, 11 de maig de 2010

Maquinàries a punt.

Comencen a sonar amb força els tabals de les eleccions. Tot i que els tabalers reials avisen que la guerra esclatarà en època de castanyes i panellets, els muntaners xiuxiuegen a qui els vulgui escoltar que la lluita es farà sense mànigues de camisa, en ple estiu.
Però tant si les eleccions se celebren al novembre o al juny, les maquinàries electorals dels partits ja han començat a escalfar motors.
El camp de batalla d’aquestes eleccions no serà pas el combat típic entre partits, ni entre fórmules de govern ni tampoc de programes. Trist, però cert. Votants d’uns i altres es declaren cansats de tanta repetició de la mateixa lletra. El repte d’enguany serà combatre l’abstenció. Per uns: “si el meu guanya i no governa, per què voto?”… Per altres: “si voto i un tribunal m’ho tomba, per què voto?”… I al final tothom es queda a casa. Només cal mirar la tendència dels vots dels principals partits. Vèncer l’abstenció no serà fàcil amb una crisi econòmica galopant, més i més casos de corrupció i l’etern perill de la sentència del Tribunal que declararà inconstitucional la voluntat dels catalans…
(La precampanya: estratègies i maldecaps.)
Convergència i Unió.
Mas ha de mobilitzar el seu electorat com sigui. O tot o res. A les passades eleccions (2006) el dilema era CiU o tripartit. Ara ja no cal un nou DVD per advertir del mal govern d’un Tripartit III, això ja ho fan el conseller Maragall i alguns dirigents d’Esquerra i del PSC. Ara no hi ha prou amb guanyar les eleccions -ho tenen fàcil- sinó que cal poder formar govern. O cap a casa. Per això cal mobilitar els dos-cents mil votants de l’època Pujol que van abandonar el vaixell el 2003 i no han tornat a pujar a bord. I si cal, seduir-ne de nous. El problema és… Es deixaran seduir? El lema de precampanya: «Comença el canvi» i «Començar il•lusiona».
Partit Socialista. Al president Montilla se li nota que prefereix gestionar que presidir. Les enquestes baixen, com l’entonació dels seus discursos. Li costa seduir. És clar que el president no podia deixar a Mas defensant l’Estatut en solitari i ara ha alçat la falç (massa tard) en defensa del text estatutari, però molts votants socialistes (PSOE) no entenen aquest paper de defensor del terme “nació” ni per què no es vol Zapatero a Catalunya. Montilla haurà de gestionar aquesta situació. Ningú com ell controla el totpoderós aparell del partit socialista i només ell pot fer quadrar el cercle esquisofrènic entre el sector catalanista (Maragall-Nadal-Tura-Castells) i el sector més “psoeista” del partit (Chacón-Corbacho-Iceta-De Madre). Un equilibri que els adversaris creuen que no se sabrà/podrà mantenir. El seu lema de precampanya ho diu tot: «Segueixo creient». Amééén.
Esquerra Republicana. Joan Puigcercós és la nova (?) cara d’E després d’arraconar l’irreductible Carod. Carod, però, es deu estar fregant les mans pensant: “Marxo jo i s’enfonsa el vaixell. Potser sí que sóc el Messies?”. Mentrestant, Puigcercós s’ha trobat davant de dos enigmes que marcaran el resultat del partit. Per una banda, ara que l’ovella negra del tripartit II ja no és Carod sinó Joan Saura d’ICV, Esquerra baixa a les enquestes i, en canvi, Iniciativa es manté. Per què?! I, per l’altra, tot i que les enquestes indiquen que el nombre de possibles escons no para de baixar, no sembla que els reculli el Reagrupament de Carretero! On van els votants sobiranistes?! El seu repte serà resoldre aquests enigmes.
Però encara n’hi ha un tercer, tant per a Esquerra com per a Reagrupament. Els dos s’han de preguntar per què no reagrupen (una nova formació independentista vinculada a la CUP es presentarà al Parlament). Dividits fem força? Amb els resultats a la mà, Puigcercós podrà decidir si l’estratègia d’Esquerra dels darrers anys ha estat encertada. El lema de precampanya: «Puigcercós 2010, Catalunya decideix ».
Partit Popular.
Alicia Sánchez continua amb el seu discurs passi el que passi, guiada per un full de ruta d’una inflexibilitat al-lucinant!
El TC tombarà la voluntat dels catalans expressada a les urnes pel recurs del PP? Això no va amb ella. Que hi ha corrupció al PP per tot l’Estat? Tampoc això no va amb ella… Sembla que ningú no s’atreveix a dir-li que no és l’Obama catalana… El lema de precampanya: «Solucions per als catalans ».
Iniciativa – Verds. Una altra cara nova. Joan Saura deixa pas a Joan Herrera. El nou candidat s’ha trobat sol alçant la bandera del tripartit d’esquerres i ha aconseguit mantenir fidel un electorat sovint propici a l’abstenció malgrat els incendis, carregades de mossos, nevades, informes… El candidat té el repte de deixar enrere la imatge del “noi de la bicicleta” i oferir als seus votants la imatge d’un líder sòlid, i als seus actuals socis de govern, raons -i sobretot escons- per tornar a reeditar l’actual fórmula de govern. A pedalar!
Ciutadans. Les disputes fraticides amb UPyD poden acabar amb tots dos sense cap representació electoral. A més d’un, aquesta situació li desperta un somriure sorneguer…

dimecres, 5 de maig de 2010

AI QUE PATIREM !!

El titular: "Els grecs porten anys mentint sobre els seus comptes públics... com la majoria d'estats europeus.
El tema de Grècia és "pa' mear y no echar gota", com diuen els espanyols ". El Govern grec ha aprovat un nou pla d'austeritat, el tercer en els últims mesos, per reconduir el seu dèficit pressupostari i garantir el suport financer de la Unió Europea. Les noves mesures suposaran un estalvi de 4.800 milions d'euros.
El cap de govern grec, Giorgos Papandreu, ha informat al seu consell de ministres del dur programa d'austeritat amb què vol salvar el país de la fallida, que inclou pujades d'impostos al consum, congelació de les pensions i retallades salarials . Obviàment els sindicats han anunciat movil•litzacions.
I veient la situació de Grecia que no és massa pitjor que la nostra, o possiblement l'actual Govern espanyol del Sr. Zapatero estigui al nivell del de Grecia i no doni cap garantia ni cap seguretat de ser capaç de reconduir la situació, lo que fa que els especuladors dels calerons es freguin les mans del suc que en trauràn del deute públic espanyol. I no está la situació com per agafar-s'ho en broma, perquè el Govern continua somort sense prendre cap decissió lògica i raonable,i va deixant que passi el temps a veure si el desgavell s'arregla tot sol, que és al màxim a que intel•lectualment poden arribar, molt en la línia dels PIGS (Portugal, Itàlia, Grecia i Espanya) les” joies” de la corona d'Europa.
És cert que ja a finals dels anys '90 els grecs van començar a mentir, per poder entrar a la zona euro i no quedar com uns inútils. Com mentien? com no podia ser d'una altra forma, amb l'ajut d'una entitat financera, de nom Goldman Sachs, que va permetre el govern grec maquillar part del seu deute. La trampa consistia a intercanviar part del deute en euros contra dòlars... amb una cotització falsa, que beneficiava els comptes públics grecs. Naturalment, el banc no és una germana de la caritat: la comissió que es va endur rondava els 300 milions .
No sé perquè imagino, tot i que això no ho sé, que bona part d'aquests calerons devien anar a les butxaques dels quatre capitostes de l'invent...Naturalment, una mentida que perdura en el temps no fa més que engreixar-se, i engreixar-se . Fa sis mesos, el govern grec, amb la mentida a punt d'esclatar-li als nassos, va haver de confessar-se en públic: el seu dèficit fiscal era del 12,5% del PIB, i no del 3,7% que venien anunciant. Conseqüència? doncs que tots a córrer, els alemanys els primers. Parlant d'alemanys, ells tampoc no són cap sant . Ells, com els britànics, els portuguesos i els italians), també van utilitzar els serveis d'entitats financeres com la nombrada, per fer el mateix que els grecs.
Això sí, com a mínim els alemanys poden xulejar, perque al final sempre són ells que acaben treient les castanyes del foc. Per culpa dels diferents focs que han hagut d'apagar en els últims anys, el 57% dels ciutadans d'aquest país diuen que d'ajudar Grècia ni parlar-ne; que a Alemanya hi ha necessitats i que si els grecs són uns tramposos i malbaratadors, que es facin fotre.
No m'estranya, francament, que pensin d'aquesta manera. La cancellera Angela Merkel. mira de convèncer-los que cal ajudar als grecs; el que no diu gaire és que cal fer-ho... perque si Grècia s'enfonsa, amb ella s'enfonsa també algún banc alemany, que ha fet els seus grans negocis amb els rebesnéts d'Aristòtil (Hypo Real Estate, un holding bavarès, la segona institució financera alemanya que més préstecs concedeix, ha invertit uns 10.000.000.000 d'euros a Grècia. No sé si aquesta dada és certa o no ("cuando el río suena..."), però el que em fot més por que una pedregada és sentir al mister ZP dient que el rumor és (literalment) "una auténtica locura".
Les declaracions d’ahir a Brussel-les del senyor ZP no han convençut massa, i és que és molt difícil irradiar credibilitat amb un 21% d’atur i sense idees efectives per reduir-lo.Porta anys dient mentides. Primer perquè venien les eleccions. Després per que no li fessin una vaga (que probablement ja s'hauria fet en repetides ocasions a aquestes alçades si governessin els altres sapasstres). I ara per la presidència europea.
I després que? L'economia d'Espanya va a la deriva però... quines corrents socials i econòmiques es mobilitzen per forçar una reacció del Govern? On són els sindicats? Sembla impossible que tanta gent accepti viure en la mentida. I en Zapatero vol passar a la història com l’home a qui mai no li han fet una vaga general. De fet, passarà als llibres de text com el pitjor primer ministre espanyol des del 1982. S’ho haurà guanyat.
Tornant al nostre problema, mai tan pocs havien fet tant de mal a un país, com el Govern del Sr. Zapatero i els seus filemons, i com sempre els qui acabarem de pagar els plats trencats de la seva incompetència de la nostra butxaca serem els de sempre.
El greu, és que a Espanya no hi ha alternatives, malament amb el PSOE i malament amb el PP.En fi, seguirem atents als esdeveniments. Problemes i més problemes de molt difícil solució.

dilluns, 3 de maig de 2010

Ens ho podem permetre?

Això que en diem Espanya cada dia fa de més mal entendre i de més mal pair. Alguns ja ens en hem desdit. Altres encara hi confien i bategen amb diferents noms aquesta confiança. Pocs es creuen encara les promeses i les mentides que ens fan. S’han dit ja tantes coses del moment polític en què vivim que ja poques més se’n poden dir.
Quins passos hem fet? Potser algun més.. però cap al precipici.
Caldria que preparéssim urgentment un altre Memorial de Greuges, que és el nom amb el qual va ser conegut popularment la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, enviada al rei Alfons XII d’ Espanya l’any 1885. Potser amb una diferència d’ara amb llavors: qui serà capaç de redactar i presentar conjuntament la llista de greuges si aquí no podem fer ni dos passos junts? A qui elevarem la llista de greuges? Al Rei? A la mare superiora?
Als catalans se’ns han rifat per activa i per passiva ja fa molts anys i sembla que la cosa continuarà infinitament, com aquelles novel•les sud americanes que no acaben mai i quan acaben, acaben malament. Ja cal que ens espavilem perquè ningú ens traurà les castanyes del foc si no ho fem nosaltres mateixos. Ja no ens fan cas perquè saben que cridem molt i no fem res.
I amb els polítics que tenim malament rai!
Ens esperen temps dolents i aquí no surt cap líder amb cara i ulls que digui cap on hem d’anar. A les properes eleccions, a la vista de com està el pati, em sembla que votaré en Leo Bassi, amb l’única condició de que aprengui català.
Tot plegat una llàstima!