SHOW DE JUSTÍCIA

La justícia sovint es representada mitjançant l'alegoria d'una dona amb túnica amb els ulls embenats i unes balances a la mà esquerra, com a símbol de que pesarà les accions de l'acusat sense fixar-se en res més i, d'aquesta forma, aplicar les mateixes regles per a tothom.

Lamentablement, a l'estat que per el momen que ens ha tocat patir sembla ser que no en té prou amb la bena dels ulls per a demostrar la seva imparcialitat.
Després d'haver vist el que va passar l'altre dia a l'Audiencia Nacional Española arran d'aquell estrany judici on els imputats arribem acusats d'uns càrrecs (injúries a la corona) que el fiscal canvia només començar (falta lleu de desordre públic), canvi que d'haver-se fet abans hagués estalviat als imputats un viatge fins a Madrid.

No seria just dir que la llengua utilitzada habitualment pels acusats va influir en els càrrecs presentats contra ells, més que res perquè no sembla ser el cas. En canvi, aquesta llengua sí que va influenciar en el tránscorrer del judici, pues el jutge va fer referència en més d'una ocasió a la llengua que empreaven els acusats, amb frases com "Venint d'Espanya, és lamentable que no entengui el castellà". Sembla ser que,a vegades, per assegurar la seva imparcialitat, la justícia no només ha de ser cega, ha de ser també sorda.

Potser a l'alegoria de la justicia li hauriem d'afegir taps a les orelles.
Lamentablement a la justícia encara li falten més complements ja que amb el taps a les orelles no en té prou. I és que l'altre dia van amonestar a un fiscal que davant la imminent entrada a la sala d'una dona que feia dos dies que no es podia rentar va dir "obriu les finestres que la negra fa pudor".

Potser a la justícia, de tant en tant, també necessita una pinça al nas.

I ja posats que li canviin la vena dels ulls i que li posin una més tupida, ja que sembla ser que pot veure el color dels imputats.
I potser, només potser, els jutges i fiscals haurien de ser una mica més prudents alhora de referir-se a drets bàsics dels ciutadans (com la llengua que poden utilitzar) o al seu color de pell. I, ja posats, mentre Obama es proclamava guanyador de les eleccions nord americanes, els jutjats mercantils d’aquests país s’estan preparant per a fer front a la quantitat enorme de processos concursals que els han entrat en els darrers mesos. la justícia, l’eternament retrassat, colapsat i ineficient model judicial, serà un obstacle més per a la normalització econòmica d’aquest país en retrassar el plaç de cobrament dels acreïdors en més de un any del que és habitual, de dos a tres de mitjana.
I no és un problema de manca de recursos com reclamen els responsables dels jutjats no s’entén com en un país en el que tothom està treballant matí i tarda, els funcionaris en general i els de justícia en particular, només ho fan els matins, desaprofitant l’oportunitat de redistribuir millor les càrregues de treball i no ser novament un obstacle pel funcionament normal de l’activitat econòmica d’aquest país. Si les previssions més pesimistes l’encerten i fins ara ha estat així, el colapse que es pot viure en aquestes sales en els propers dotze mesos serà descomunal, però si els acreïdors no cobren en temps i hora potser s’afegiran ells també a la roda de les antigues suspensions de pagament per no poder fer front als seus compromisos ja que a ells no els han pagat, tot un despropòsit.
Si les nostres autoritats volen ajudar de veritat és en aquestes “petites” coses que hi tindrien que posar ma i no en sortir corrents a ajudar als bancs que s’han dedicat a sobretaxar els habitatges d’aquells a qui els han endosat una hipoteca que ja no poden pagar, a la fí les grans entitats no voten, aquests només son liberals quan toca, ara per suposat que no i no estaria de més revisar algunes lleis i alguns comportaments per a assegurar, que, de debò, tots som iguals davant la llei, cosa que a vegades, masses vegades, no sembla pas ser.