Tot just acabo de fullejar el diari , mentre prenia un cafè amb llet. Veig a pàgina esquerra la notícia relativa a l’increment de l’atur a l’estat, 192.658 persones més a l’atur. L’increment més alt d’aturats de la història i recobrem les xifres de fa 12 anys. Tot seguit a pàgina dreta l’anunci a tot color i a tota pàgina de la celebració que es farà a l’Av. de la Catedral de Barcelona, per celebrar el nomenament com a seu de les nacions mediterrànies.És fantàstic que Barcelona sigui la seu del secretariat permanent de la Unió pel Mediterrani.
Sense cap mena de dubte que la ciutat de Barcelona, tingui aquest protagonisme a nivell internacional sempre és una bona notícia. Però quan comparo les dues pàgines del diari, em venen al cap els titulars del vehicle oficial del president del Parlament. I em pregunto: cal també organitzar una festa per celebrar la designació de Barcelona com a seu? Realment la gent ho entendrà? Quan deu costar organitzar una festa així?
Estem per treure’ns de la màniga celebracions que no estan previstes, d’entrada, en cap calendari?. L’anunci a tota pàgina a color a l’diari si s’ha aplicat la tarifa que aquest mitjà té penjada a la seva pàgina web, ha costat 12.320 Euros, als quals caldrà afegir el cost de la festa, que segur serà superior al cost de l’anunci.
Si ho contrastem tot, és quan ens podem adonar de la hipocresia dels mitjans de comunicació i de determinats sectors polítics del nostre país.
Si ho contrastem tot, és quan ens podem adonar de la hipocresia dels mitjans de comunicació i de determinats sectors polítics del nostre país.
2 comentaris:
També llegeixo que l’Ajuntament de Barcelona, després d’anys de pressions i mala lluna, finalment s’ha decidit a passar de tot i NO permetre que la Setmana del Llibre en Català pugui estar-se en un espai cèntric i atractiu de la ciutat. Suposo que pretenien fotre-la al Fòrum, o alguna cosa així. L’excusa, mare de Déu, és que aquella petita carpa de la fira dificulta enormement la circulació de la gent pels espais públics com la plaça Catalunya o la plaça de la Catedral. Quan allò que dificulta la circulació són fires empresarials, folcklore hispano-tercermundista, o mariconades esportives, no hi ha problema. Però si es tracta de llibres en catala... Barcelona i els socialistes de merda, tot un exemple d’unionisme genocida, vestit d'hipcresia multiculturalista.
Apa, seguiu-los votant,imbècils!
Al final acabarán amb Catalunya !
La paraula crisis ha entrat a les nostres vides i ja forma part d’elles des que no sentim a parlar de res més.
Jo pertanyo a aquesta part de la població que no entén res. No sabem res d’economia i ens poden enganyar com vulguin, però que ja fa anys ens veiem a venir que el valor dels pisos era desproporcionat i que acabarien caient-nos els maons al cap i ens farien mal.
I així ha estat, i ara sense entendre res ens toca pagar a nosaltres, que som qui ens quedarem sense feina, o potser veurem com els diners dels nostres estalvis se'n aniran en orris de la nit al dia.
Si en Solbes i Zapatero diuen una i una altra vegada que això no passarà, desconfieu, ja sabem com són de mentiders!.
A casa vam passar una crisi fa uns anys, quan un negoci que teníem, vam haver-lo de tancar. Ningú va sortir en la nostra ajuda. Hisenda se’ns va tirar literalment a sobre, ens vam arribar a sentir acosats per hisenda, en cap moment es van preocupar si teníem líquid per a amortitzar el que els devíem o si ens era possible subsistir amb els 200 o 300 euros que ens quedaven cada mes després de fer la liquidació. No van tenir pietat amb nosaltres, o pagàvem o ens desnonaven.
Van ser uns dies durs, que avui recordem encara amb por, i amb el pànic persistent d’arribar a casa i trobar-te una altra carta d'ells.Vaig passar una altra crisis que encara em dura, quan, d’un dia per l’altre, em vaig adonar que cobrava amb pessetes i havia de pagar amb euros, mentre els mitjans m’informaven que en aquest país no havia canviat res i que tot es feia a bé i a interès meu.
Ara, en canvi, arriba la crisis dels rics, dels que han jugat a borsa i han perdut, dels qui han especulat amb terrenys i allí tenen els pisos que ara no poden vendre, dels que ens han passat per cara, durant anys, els seus guanys, dels qui tenen amagats en caixes fortes els bitllets de 500 que diuen que no apareixen en lloc...Ara els qui manen si que s’apiaden d’ells i ens demanen a tots l’esforç de rescatar-los de les sues misèries amb els nostres impostos.
No entenc la nostra reacció, tots callem com si aquí no passés res.
Tens un bloc o blog molt ben parit,
Salutacións.
Publica un comentari a l'entrada