POLÍTICA I NEGOCI .

Darrerament els integrants de la Casa Reial s’han especialitzat en entrar en jardins de difícil sortida. Primer fou el rei amb el “porqué no te callas!!”que li va etzibar al gamarús del president Chaves en la “cumbre iberoamericana” de l’any passat i ara la reina, en declaracions a la periodista Pilar Urbano s’ha posicionat en qüestions tan polèmiques com l’avortament, el matrimoni homosexual, l’ensenyament de la religió en les escoles o l’eutanàsia. Fins i tot s’ha atrevit a criticar decisions de països estrangers com la de la invasió de l’Iraq per part de l’administració Bush.
Assumptes, que d'altra banda, sobre els quals el Congrés i el Senat del seu país ( representants de la ciutadania) ja s'ha pronunciat i/o ha promulgat lleis.
En fer-ho i potser la reina ho ignorava que ja és greu, ha deixat de ser la reina de tothom, tot i que imposada, per a ser la reina de uns quants, ja que amb les seves paraules ha exclòs col·lectius tant importants com el dels homosexuals o els que tal i com reconeix la nostra constitució, estem per la laïcitat de l’Estat, entre d’altres coses.
Es veu que entre les seves prebendes està el de contradir públicament al govern i a la majoria de la ciutadania.Resulta asombròs que un personatge que només té funcions simbòliques i delegades i que per tant no pot expressar opinions polítiques de forma pública, ho hagi fet i , a més a més, en bona mesura coincideixen amb els posicionamnets del Partit Popular .
La família real té molts privilegis com per exemple: no rebre càstigs si comet cap delicte, no paga impostos, tota la "casa real" viu molt generosament d'ingressos sobre els quals ni el Congrés ni ningú exerceix cap control i amb els quals paguem no només la seva vida oficial sinó també la privada. Crec que la reina ha comès una falta que en tot cas reforça les idees republicanes i posa en entredit la monarquia i la seva parafernalia.
I no és que com a persona que és, a Sofia se li estigui negant la llibertat d’expressió que tots tenim reconeguda, si no que com a reina consort hi han coses que se les hauria de pensar i molt, abans de dir-les. Per una gent que des d’abans de néixer han estat educats en el difícil art de saludar amb la ma, de llegir discursos que li escriuen d’altres i de funcionar amb total impunitat en l’àmbit dels seus negocis particulars, demanar-los això no crec que representi un esforç massa gran, per això els estem pagant entre tots en escreix.
I si al final això els costa tant sempre poden abdicar de les seves funcions reials i dedicar-se a partir d’aquell moment a fer declaracions per els setmanaris del cor, en èpoques de crisi i de penúries tant les arques de l’estat com els republicans els ho agrairíem i molt
El personatge de la foto és qui acabarà pagant els plats trencats per un gran èxit editorial de Planeta.
Pel seu aspecte segurament, no el coneixereu de res perquè és un home que es mou entre les bambolines del poder amb absoluta discreció. I ho fa tan bé que fins i tot costa trobar una imatge seva per Internet. Es diu José Cabrera García, és general de brigada i ocupa encara el càrrec de cap de la Secretaria de la Reina. Dic “encara” perquè, El País el va assenyalar directament com a responsable d'haver facilitat les trobades entre la reina i la periodista Pilar Urbano, d'haver examinat l'original de 300 planes del polèmic llibre amb el qual Sofia trenca el seu silenci polític sortint de l'armari i d'haver donat el vistiplau a la publicació de l'obra.
Amb un Joan Carles I, emprenyat i una Sofia trista, cauran caps a La Zarzuela i un dels primers serà el d'aquest canari nascut el 1943, antic ajudant de camp del rei i, des del 1991, cap de la Secretaria i home d'absoluta confiança de la reina.
Per cuidar les formes, la destitució no serà immediata -“las cosas de palacio van despacio”,però dintre d'unes setmanes o mesos tornarem a sentir a parlar del tema. José Cabrera -que com a coronel de l'exercit de Terra va ser promogut a general de brigada el juliol del 1998 a proposta del ministre de Defensa, Eduardo Serra- no serà l'únic en abandonar palau perquè en aquest afer han fallat diverses peces de la maquinària( pagada per tots) destinada a protegir la imatge pública de la Corona.
Segons apunten diverses fonts, la lectura del manuscrit de Pilar Urbano va causar en un primer moment sorpresa pel contingut polític de les opinions de la reina i a continuació divisió d'opinions sobre el que calia fer. Cabrera defensava aprovar la publicació, mentre que Alberto Aza, cap de la Casa del Rei, s'hi oposava.
Finalment va optar també per donar-li llum verd al considerar que podia ser pitjor el remei -la censura- que la malaltia i que, tal vegada creuant els dits, el llibre podria passar desapercebut (per cert, que la primera edició del llibre s'ha esgotat)
Naturalment no ha estat així perquè qualsevol persona amb un mínim de sentit comú,tafaneria i de coneixements polítics sap distingir entre el contingut repetitiu i buit dels discursos de la Corona i el que el llibre posa per primera vegada en boca de la reina. Només calia filtrar l'obra a El País just abans de la presentació pública i esperar que els beneficis omplissin el calaix. Un doble triomf per Pilar Urbano i per Planeta. Per la periodista perquè com a membre de l'Opus Dei ha aconseguir guanyar-se novament la confiança de Sofia (sense que ningú de l'entorn reaccionés a temps) per treure-li a la llum un discurs moralment conservador digne del fundador de l'Obra i dels creacionistes. I per l'editorial perquè amb poques hores ha esgotat la primera edició de “La reina muy de cerca”, deixant les engrunes pels altres dos llibres publicats aquests dies en motiu del 70 aniversari de la reina.
Negoci i política agafats de la ma i, al mig, la Corona patint els errors d'una reina fins ara amb imatge de gran professional i d'uns professionals al servei d'una Corona que no han sabut cuidar com era el seu deure.