divendres, 28 de desembre de 2007

dijous, 27 de desembre de 2007

Comunicat d´esquerra -- Torrebandarra.--28-12-2007


.--28,12,2007—
Ara és l'hora, segadors !
No, no és el tòpic de sempre atribuint poc catalanisme ,falta de idees,falta de consens i no respectar el pacte de govern amb els seus sosis ;el PSC, és la constatació de la deriva que el partit a Torrebandarra, ha seguit aquest darrer any.
Hem de confessar que estavam equivocats quan vam veure amb bons ulls l’accés de JiméneZ a la alcaldia.
Creiam que demostrava un signe de maduresa i fins i tot confiavam que el nou flaman alcalde, entendria la importància de la institució que havia de presidir. Però no ho ha fet. Ha seguit actuant com a cabdill de l’aparell socialista espanyol dintre del PSC com ho feia anys enrere junt a altres regidors seus . No s’ha cregut el càrrec que ostenta i dia sí, dia també, prioritza les directrius de partit (del PSOE) per sobre del sentiment i els interessos del poble que governa.
Com a sobiranistas, però sobretot com a homes i dones d’esquerres, sempre hem preferit el pacte d’Esquerra amb els socialistes catalans, al pacte amb CiU.
Hem cregut que era una aposta arriscada, però valenta. Estavem convençuts que portaria els socialistes cap a una mena de progresisme i catalanisme moderat. Però estavam molt equivocats. Des de la reedició del pacte s’ha aconseguit l’efecte contrari al desitjat i s’han mantingut els ànims intervencionistes connaturals a l’esquerra acomplexada i dubtosa.
A aquestes alçades de legislatura i a pocs mesos de les eleccions generals,que per a ells són les importants ha arribat l’hora de dir prou. No pas des d'una societat civil que ja ha demostrat el seu desencís, sinó des de la tàctica i l’estratègia política.
Toca moure fitxa a Esquerra i no cal ni és convenient tornar a convidar als catalans i les catalanes a l’enrenou de vestir-nos de diumenge per anar a votar. De mecanismes no en falten.
Existeix la possibilitat real d’una moció de censura per investir Gerard Ciuró nou Alcalde de Torrebandarra per un any i escaig per la legislatura que queda.
Estic segur del suport de CiU, si se’ls garanteix als seus regidors i la alcaldia, al seu candidat, proporcional respecte al numero de vots,que ells van treure. a les eleccions.
S’aconsegueix un cop d’efecte a pocs mesos de les eleccions espanyoles, es demostra als socialistes que no es pot governar d’esquena a les necessitats del poble. Gerard Ciuró i esquerra, acompleix el seu somni. CiU toca poder després de molt temps i es garanteix la estabilitat,conjuntamen amb els companys de ABG i els nostres sosis del GIT. Tanmateix,aixo portara la desaparició d’un candidat incòmode com el Sr.JiménZ per el be de Torrebandarra i del mateix PSC, per a les seves aspiracions futures.
Esquerra fa el salt qualitatiu definitiu.
Potser el PSC ha arribat a pensar que els demes partits a Torrebandarra ens mamem el dit. Els socialistes han tractat els ciudadans com si tots fossin de CiU ,ABG,GIT o d’Esquerra. En cap regió del món, fins i tot sense ànsies sobiranistes, es poden trobar uns representants que es posin de cul als seus ciutadans com ha fet el PSC amb Torrebandarra.. Qualsevol partit polític que actualment vulgui impregnar la ciutat de les seves idees i projectes ha de ser vist pels ciutadans com una eina, un mitjà que els ciutadans puguin fer servir per millorar la seva vida. L’eslògan d’Esquerra ”utilitza’ns”, reflecteix molt bé la idea d’utilitat que vol tenir el nostre partit.
Ara és el moment que els ciutadans , facin servir Esquerra. ERC ja no és, ni vol ser un partit enclaustrat dins les parets d’un local social. La feina que venen executant els dos regidors d’Esquerra al govern municipal en sols 7 mesos, n’és un clar exemple del que ha de ser i vol ser durant els propers anys el nostre partit.
Dirigir i executar les polítiques socials municipals en el sentit més ampli de l’expressió, estar al costat dels infants, joves, dones, famílies, gent gran i sectors socials diversos.
Fer-se present en la diversitat de barris i zones de convivència de la ciutat, treballar colze a colze amb les organitzacions i professionals anomenats del tercer sector amb la finalitat d’evitar l’exclusió. Difondre els valors de la catalanitat als col·lectius de nouvinguts amb l’objectiu d’avançar en integració, cohesió i riquesa social.
Participant, és clar, en les temàtiques d’Urbanisme, Cultura, Economia i Règim Interior amb la idea de fer una administració municipal cada dia més eficient i eficaç a favor de la ciutadania.
Esquerra s’obre a la ciutat com a receptora de tot allò que els ciutadans vulguin fer-nos partícips : de les seves queixes, percepcions, idees, reptes o comentaris, sempre dins els límits de la democràcia participativa.
Posem a l’abast de tothom, els mitjans dels que disposem : el capital humà de la nostra militància i per sobre de tot l’interès a dialogar, parlar, conversar i escoltar amb tothom que, com nosaltres, vulgui el millor per Torrebandarra.
Segurament pot sobtar a moltes persones, que un partit polític digui coses tant òbvies com les escrites fins ara. En una situació de normalitat, molts pensaríem que això és el mínim que es demana a un partit polític que vulgui ser representatiu. Res més lluny de la realitat.
Tot el que hem dit és obvi, però no per ser obvi se’ls hi suposa a tots els partits polítics d’aquesta ciutat. Cal regenerar la cultura política d’aquesta ciutat traient-la dels despatxos i obrint-la a la ciutadania, no sols per trepitjar carrer per deixar-se veure, sinó per escoltar i debatre, no per fer xarxa clientelar i demagògia populista com fa el PSC,sinó per aprofundir en la identitat de la nostra ciutat i en la seva xarxa ciutadana .
I aquí,a Torrebandrra, Esquerra està disposada a posar-hi el seu gra de sorra particular. Fugint dels interessos i ambicions personals, ens oferim per col·laborar en el projecte comú d’una societat que s’ho mereix, un projecte en què els valors republicans i la radicalitat democràtica han estat, són i seran les nostres senyes d’identitat.
Bon vent, els diria jo. I barca nova.
Torrebandarra-28-12-2007.

divendres, 21 de desembre de 2007

BONES FESTES



Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca...
US DESITJO UNES BONES FESTES

dilluns, 17 de desembre de 2007

TORREDEMBARRA DEMOCRÀCIA INCOMPLETA

Torredembarra s’ha convertit en l’escenari d’una horrible pràctica política, un govern en democràcia incompleta. Un concepte, la democràcia incompleta, que si bé es pot pensar que és quelcom teòric, cosa de polítics, estic convençut de que en la pràctica es tradueix en situacions que efecten negativament a la quotidianitat dels ciutadans.A Torredembarra, la democràcia ja fa uns mesos que està coixa, i la principal responsabiliat dels polítics que hi són al davant hauria de ser la de buscar bones cames per poder córrer una cursa, la del món global d’avui que sembla que combini les necessitats d’uns quadríceps d’esprintador amb la resistència maratoniana….. però no sembla pas que sigui així, tot el contrari, just ara que calia corre molt i fort, aquí a Torredembarra anem amb crosses i aquesta coixera comença amb la baixa qualitat democràtica que es viu a l’ajuntament i s’extén com una ombra sobre tots els àmbits importants per la ciutat: desenvolupament, infraestructures, convivència, qualitat de vida….Aquest dèficit democràtic es deu a que un règim democràtic sols aconsegueix la legitimitat en la mesura que les seves decisions són el resultat d’una deliberació plena i oberta entre els seus principals grups, membres i representants.
I ara a Torredembarra aixó es tot el contrari, una deliberació real inexistent porta a una democracia ilegitima, a una democracia incompleta.La democràcia incompleta a la Torre, es tradueix en un govern en minoria i paralitzat. Un equip municipal, el del PSC-ERC-GIT , amb minoria per al qual el procès de deliberació no havia cuasi existit mai,i ara menx tans sols, la imposició d’una majoria de “Ordeno y Mando”del PSC-PSOE.
La pregunta és doncs: Què ha de fer cuansevol líder polític quan és al govern però sap amb certesa que no pot dur a terme el seu programa electoral? Que te que fer ERC?,Que te que fer el GIT?
La deliberació ha de ser un procés de formació d’opinió que d’inici no pressuposi als participants opinions definitivament formades.
Els representants s’han d’entregar a discusions significatives i han d’estar disposats a modificar les seves opinions a la llum dels arguments dels altres participants i de la nova informació que aparegui en el transcurs del debat.
Això ara per ara a Torredembarra no es així.Nomes una disposició i una valentia que entengui quina es la situació actual i de representitivitat compartida a la ciutat, un plantegament que pugui a la fi definir un model polític al govern de la Torre, al bell mitj de les dos opcions que coneixem fins ara , la de la democracia absolutista del govern dels últims anys i la Democaricia completa .
Necesitem un equip de persones que despres de gairebè ·7 mesos pugui exercir una Democracia Legítima participativa i oberta, un model que empenyi i tibi de tot un poble i una societat que te capacitat per ser al capdavant de tot i siguè com a model de progrès, oportunitats, projecció de futur, convivencia, valors i qualitat de vida.

dimecres, 12 de desembre de 2007

IDEES , VALORS I ACTITUDS


 IVA- (Idees, Valors, Actituds). He cregut que aquest títol era del tot escaient per parlar de quelcom que ens preocupa profundament des de fa temps, d’un tema que sabem que, de fet, preocupa a moltíssima gent, a una majoria silenciosa , que ho du ben endins i que habitualment no gosa de cap manera de expressar-ho de forma pública per evitar ésser assenyalats, ser objecte de burla o simplement depreciats, per tractar-se de veritats avui en dia incòmodes o políticament incorrectes.
Parlem de la salut dels valors, de la moral, aquesta paraula tan en desús i que ha estat expulsada del lèxic, com si l’home modern no en tingués o no n’hagués de tenir de moral. També de les tradicions, del que entenem com a torrencs què és bo o dolent i, diem-ho sense embuts, de la ètica i de les formes i la seva translació en l’àmbit públic.
Enrere queden ja els ideòlegs ,de fa un segle i a Torredembarra estem actualment totalment mancats de referents en aquest sentit.
Voldríem tenir lideratges forts i basats en una superioritat moral indiscutible. Ara per ara, això no ho tenim i que a casa nostra tenim la batalla -ara per ara- perduda.
En quina direcció es mou Torredembarra? Molts torrencs i torrenques, respondran amb el subconscient, alertant-los que, en realitat, el Poble es mou en la direcció que vol a través del PSOE i amb l’aquiescència del PSC i Jimenez. No van errats. Algú té cap dubte dels valors suposadament progressistes que el equip de govern, prova d’imposar?
Torredembarra ha de ser un poble modern, un poble de progrés, i internament, amb fonaments ètics. Ha de ser així si volem tenir un futur!
Però pot Torredembarra, fer-se un futur amb el pitjor equip de govern que amb tingut i tindrem a la Torre?
Amb la taxa general d’abandonament ,falta de idees,falta de participació,falta de diàleg,falta de consens,falta de nivell,falta de trasparencia,falta de responsabilitat falta de planificació,i el que es encara pitjor,falta de valentia, sinceritat i compromís per posar solucions? ... Cal continuar?
Els valors que vull transmetre i que porten a això són els correctes? Tothom sap que no! Llavors per què existeix la por a negar-ho públicament si tothom reconeix que tenim problemes gravíssims i el futur compromès?
Una última reflexió, per a tots aquells que en havent llegit aquestes línies opinin que parlo de forma exagerada, reaccionària, o quedin colpits perquè vaig sense embuts amb una problemàtica que no es pot tractar en un insignificant i anònim bloc.
Ni és ciència ficció, ni és una novel•la de Dan Brown(escriptor del codigo DaVinci) de conspiracions i secrets ocults: és el que succeeix al nostre poble, i ho denuncio a risc de ser considerat un friki atolondrat.
Estic i espero no estar tot sol, en condicions per poder denunciar que tenim els pitjors representants polítics de tota Europa si no es pas ,de tot el Mon, dirigint el nostre poble,assistits per personatges de partit, d’allò més sinistres i patètics, que operen fora dels focus visibles del Poder.?
PER A GENT INTEL.LIGENT I RESUMINT---QUE CABRONS!!!

Que Déu ( si es que ni ha) beneeixi Torredembarra

dilluns, 10 de desembre de 2007

Al País Valencià s'ha acabat la crosta nacionalista

Continua la campanya espanyolista per fer desaparèixer qualsevol evidència de la unitat de la llengua, per acabar amb el català en totes les seves expressions. Ara tanquen TV3 al País Valencià i el fet té una transcendència i simbolisme gran. Cap govern anterior s'hi havia atrevit, ni quan el PP governava amb els blavers d'Unió Valenciana. Ni quan el PP governava a l'Estat. Vint anys d'unitat lingüística explicitada cada dia i a tothora.
Ara que a Tarragona ja es veu IB3 i que en aluns llocs també s'agafa Canal 9, ara que la tecnologia ens plantarà desenes de canals a la nostra tele d'arreu del planeta, un govern democràtic nega la possibilitat als seus administrats de veue una tele en la seva llengua que han vist normalment durant els darrers vint anys.
En Joan Ferran pot respirar tranquil. La crosta nacionalista de TVC, que tant l'amoïna, ja no podrà inculcar nacionalisme català al País Valencià. Finalment, amb el tancament del repetidor, ja no sentiran aquell borinot nacionalista que no els deixava viure. Finalment el País Valencià viu en la normalitat ferranenca.
No sé què en deu pensar Ferran i la resta del PSC. Potser en diran alguna cosa, però el que diguin pertany a l'ordre de les paraules, i el fet és que el repetidor ja s'ha tancat. I això ha passat a l'Estat espanyol, on es veu que una comunitat autònoma (per dir-ho en els termes socialistes) pot privar els seus ciutadans, en ple segle XXI, de veure la televisió catalana. Inèdit. Insòlit. Insultant.
Comença el compte enrere fins a les eleccions estatals i tot suma

PERSONATGES



Ja han arribat!. Aquests dies he vist els primers Pares i Mares Noel escalant per les parets dels xalets dels meus veïns.
La imatge parla i no fan falta massa paraules per entendre la irritació quan, recent llevat, he vist aquest element vermell amb l'escala tot intentant entrar en aquesta casa, amb el seu esperit americà, per fer-se seus els nens.
Ara el coco ja no arriba, ara es menja el coco als més petits. I ara, vist el primer Pare Noel i legalitzat el bon pernil, ja hem d'aguantar les megafonies nadalenques a carrers ( massa estridens) i bars, caminar sota les llums de colors i empassar-nos els anuncis de torrons i caves, joguines i consoles.
Aquests dies en que la canalla mira els anuncis de joguines per veure que demaran als reis ( els d’Orient clar, els únics que reconec ), veiem que com passa amb molt d’altres productes , molt poques de les joguines estan etiquetades en català o diguem fan coses en català.
Permeteu-me doncs que en faci una mica de publicitat, no perquè en tingui cap comissió, sinó perquè en el món de la joguina el català també hauria de ser quelcom normal. Així , de moment, he trobat que la casa Drim té dues nines, una que canta (la nina Mireia) i un nino que parla en català, a la web de Productes de la Terra, també podeu trobar joguines en català. No em deixo els Tres Tombs, que sempre n’ha tingut i l’Abacus.
De moment no he trobat res més, però em trobo que he de fer alguns regals a canalla, i si ho puc fer amb una mica de militància nacional ... doncs molt millor, així que si teniu coneixement d’alguna joguina més en català us animo a que m’ho deixeu en forma de comentari al bloc.
Sempre en quedar pensar que encara tenim al Tió i al Caganer i saber que aquells que encenen les llums uns dies abans de la festa ho fan perquè ells en tenen ben poques.Deu ser que no, perquè cada dia tenen menys pes respecte a altres figures nadalenques. Estem davant d'una descristianització de les festes de Nadal?
 És una descristianització progressiva que va venint des de fa temps? No ho sé, però el que està clar, és que jo trobo molt més simpàtics el tió i els Reis Mags, que no pas els  Pares i Mares Noel.
Si no tinguéssim personatges, tindria sentit anar-los a buscar a fora, però per sort nostra, encara tenim referents nadalencs prou vàlids.. Amb una mica de sort, de rebot i si la màgia nadalenca existeix, alguns homenots tristos,prerpotens,egoistes,i amb poques llums, somriuran i potser començaran l'any més calmats, més coherents, més llibertaris.
Per sort, amb màgia nadalenca o sense ella, tot el que arriba acaba marxant.

divendres, 7 de desembre de 2007

P S C : Partit dels Sectaris de Catalunya


Vergonyoses, penoses, sectàries, inacceptables, deslleials, antidemocràtiques, intervencionistes… i molts d’altres qualificatius es poden atribuir a les declaracions realitzades pel portaveu adjunt dels socialistes catalans, Joan Ferran, en relació a la necessitat “d’arrencar la crosta nacionalista” al mitjans de comunicació que integren la corporació catalana de ràdio i televisió. Ferran encara va més enllà en la seva incontinència verbal, i qualifica que TV3 és la televisió pública més antigovernamental d’Espanya!! Visca la democràcia!!!!
Qui més qui menys sabíem o teníem constància que la parròquia socialista ha fet gala sempre d’un estil sectari i destructiu en les seves formes d’actuar en qualsevol àmbit, tant polític com social.

El que encara no havíem vist amb tanta claredat, és com els mateixos integrants del PSC en presumien sense cap vergonya i amb tot el cinisme del món. Com molt bé recull l’ex President Pujol en el seu llibre de memòries recentment publicat, el Partit dels Socialistes de Catalunya, són una màquina de poder, ni els preocupa el país, ni la ciutadania, únicament els interessa copar les màximes quotes de poder. I en aquestes ànsies insaciables d’asseure’s a al tron, no hi ha amic, ni país que valgui, la maquinària socialista avança amb pas ferm i destructiu per allà on passa.

El resultat de tanta destrucció el trobem en un país on les principals fonts de poder estan en mans del Partit dels Sectaris de Catalunya-PSC (Generalitat, 3 de les 4 Diputacions, i l’Ajuntament de Barcelona).

Un govern socialista que ens està modelant un país on les aspiracions nacionals del govern de Catalunya queden diluïdes i esfumades, un país on el seu President no té la valentia de sortir al carrer per donar als ciutadans que es manifesten a favor d’un tracte més just, en definitiva, ens estan construint un model de país encaminat a l’assimilació espanyola en detriment de mantenir viu i defensar el nostre tret diferencial nacional que durant tants anys vam estar lluitant. I malgrat tot, i no contents amb tot això, la màquina de poder socialista encara en vol més, i per poder acabar la seva obra de poder, ara pretén controlar i subordinar els mitjans públics de comunicació al més pur estil del populista líder veneçolà Hugo Chávez... Joan Ferran... porqué no te callas!!!

dimecres, 5 de desembre de 2007

dilluns, 3 de desembre de 2007

GRAN EDITORIAL

Ho sento,però hi ha opinions que s'han de donar a conéixer i les que us penge avui paguen la pena. Mireu, mireu..., açò diu l'editorial d'EL PAÍS :

GRAN EDITORIAL EL DE "EL PAIS"
Trampa y bochorno
La exaltación independentista en la protesta de Barcelona es un fraude político a los asistentes
Unas 125.000 personas saltaron el sábado a la calle, a una manifestación convocada en protesta por el caos ferroviario que sufre el área metropolitana de Barcelona. Pero a muchos de los asistentes de buena fe y hartos de ese colapso, les dieron gato por liebre: la manifestación se olvidó de los trenes para transmutarse en una exaltación del independentismo.
Los propios organizadores, a quienes el déficit y estropicios de las infraestructuras parecen importarles una higa, han admitido la trampa, al asegurar que su verdadero objetivo es un referéndum secesionista.
Salvo Iniciativa, que se mantuvo fiel al lema convocante, CiU y ERC se aprestaron a manipular a sus seguidores, al unirse al trucado sesgo de la marcha.
Resultó especialmente patético observar al ex presidente Jordi Pujol marchar delante de una cuatribarrada con la estrella secesionista, y comparar esa imagen con su trayectoria de décadas. Ya dijo su antecesor, Josep Tarradellas, que en la vida uno se lo puede permitir todo, salvo el ridículo.
El oportunismo de los dirigentes de estos partidos se dobló de insensibilidad.
Ni siquiera se les ocurrió incorporar a su evento la menor condena ni referencia a la tragedia de ese día, el asesinato cometido en Francia por ETA.
Prefirieron ensimismarse en banderas románticas, cánticos exaltados y gritos de halago, que penetrar en la dura realidad. Además, los socios de Gobierno del PSC volvieron a mostrar su inmadurez, al colocarse a la vez en misa y repicando. O se está en el balcón, o en la calle. Resulta chirriante que seis consejeros del Ejecutivo se dedicaran a hacer populismo en vez de a trabajar en sus despachos, como si Cataluña no tuviera otros desafíos que divertirse en juegos artificiales de ocasión, aparentemente gratuitos.
Pero lo más bochornoso fue la actitud de CiU. Desde que salieron del poder, los políticos convergentes juegan con fuego: esparcen con una mano radicalismo soberanista, y tratan de disimularlo con su trayectoria histórica moderada.
No es seguro que muchos de sus seguidores se avengan a quemar en ese fuego las yemas de sus dedos cuando los usen para introducir con ellos su papeleta en las urnas, en la próxima convocatoria.

Quien se pica... 
Ja sabeu com diuen en castellà.
Aquí teniu l'opinió de les ments benpensants d'EL PAÍS.
Amb molt de respecte... siga dit.