dijous, 27 de novembre del 2008

ELS POLITICS.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

A Maragall li ha passat com als catalans. Espanya ens enganya, llavors, perque hi volem seguir estant-hi? Som uns masoques, i uns acollonits, els catalans, aixi de sencill.

Anònim ha dit...

Maragall parla ara que no esta a la poltrona, pero el PSOE no es ara que no fa res mes per Catalunya que enganyar-la, pero quan ell era president tenia que que defensar l'estatut que vam votar els catalans, i no va fer res, podia ver fer un referendum per la independencia, i no va fer res, ara que vol?per mi ara que calli quan podia fer algu per Catalunya, res de res, esclar es debia al partit socialista espanol

Anònim ha dit...

este sr vive en los mundos de yupy, y yo me pregunto desde cuando? es reciente o viene de lejos? si pensaba ilusamente que zapatero aprobaria cualquier estatuto votado por el parlamento catlan porque no metió una hacienda foral y/o el derecho de autodeterminacion? y ademas que no sabe que el estatuto es una ley organica de la constitucion y por lo tanto no puede hacer como si no existiera. . . .

Anònim ha dit...

Les coses s’han de fer quan es poden fer, i ell no va ser prou valent per anar endavant, i les seves famoses maragallades van quedar amb anècdota i simplement va servir de cap de turc a l’Estat què quan ja no li va ser útil simplement el va apartar de la vida publica sense contemplacions.