Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En fi……. 2011
Dia 2 de gener del 2011, entra en vigor la nova llei antitabac. Ja no és permès de fumar en espais públics com ara bars, restaurants o parcs infantils Una demagògia més en un sistema polític-social que ens ha portat a una situació tan absurda com l’actual. Què fàcil és, per a determinats eunucs polítics, perseguir els fumadors, i quina incapacitat de perseguir els banquers. És cert, el tabac és nociu per a la salut. Tanmateix, la pobresa provocada pels financers, els suïcidis fruit de la fallida econòmica, la mort civil que comporta la desocupació provocada pels neoliberals... això mata molt més, i només comporta plaer per a un petit nucli de privilegiats.
AVÍS IMPORTANT
Blog NO subvencionat pel govern espanyol, ni per la Generalitat de Catalunya, ni per la Diputació de Tarragona, ni per el Consell Comarcal del Tarragonès, ni per l'Ajuntament de Torredembarra .
racodeltafaner@gmail.com
¿ Gent amb poca feina ?
Per apuntar-se ? :
La política som cadascú de nosaltres com a ciutadans i com torrencs, la política és l’essència de la nostra vida social. Ens regeix, ens dóna llibertat, ens defensa de l’abús, ens protegeix fins allà on podem arribar com a societat.
Quant a mi,dades personals
- tafaner
- Torredembarra, Tarragona, Catalunya, Afghanistan
- Ateu i lliure pensador. Em rebenta la prepotència dels qui es creuen poderosos i van de progres i defensors de la participació per a manipular al poble i sortir-se'n amb la seva. Després d'intentar durant molts anys i com tanta i tanta gent transformar globalment la societat, cada vegada assumeixo més el paper de resistent en temes propers i quotidians. Ah ! i això d'Afganistan no us creieu que es tracta de cap error... simplement és perquè el que considero el meu País no consta en les opcions a escollir i m'he decidit per un altre igual de maltractat...
Què és això?
.El Blog del tafaner és, bàsicament, un espai d'opinió sobre qualsevol cosa. Sobre allò que em vingui a mi de gust. La meva opinió, és clar, és personal i intransferible, a més de tenir la fabulosa qualitat de poder despertat ira, rancúnia, odi, amor, complicitat o simplement, fer riure. Però no només hi ha lloc per als meus pensaments aquí. També intento anar posant-hi coses interessants o fets curiosos susceptibles de cridar l'atenció de vosaltres.I tot això de gorra, sense pagar ni un puto €, eh? Ja està, de moment això és tot. A veure si us agrada el que llegireu i si no,sou molt lliures de fotre el camp.Per cert¡¡Gràcies per haver visitat el meu blog.Fins la propera¡¡
4 comentaris:
Sempre m'ha agradat la dita 'Viu i deixa viure', però també hi ha la contraposada 'Ni viu, ni deixa viure'. Per desgràcia hi ha moltes persones aficionades a la segona, que si per fi es decidissin a canviar, la vida seria una mica més fàcil per tots.
"Tots els pobles cometen errors"
Així que ara aquest titella va pel món donant lliçons de moral...
S'han de tenir ben grossos.
Haguessin hagut de fer-lo tornar a entrar a l'avió a cops de peu.
El curiós, el cas és què el senyor Carod-Rovira no va trepitjar zona ocupada palestina ni es va estrevistar amb cap lider palestí. No va voler? O no el van deixar els "demòcrates" israelians?
El catasionisme té alguns personatges singulars, entre elles una predecessora del Carod-Rovira com és la Pilar Rahola, coneguda per la seua islamofòbia, i què el senyor vice-president catalunyés (bona apreciació) sembla que també li va la marxa.
Esperem que segueisca els mateixos passos que la Rahola, juny d'ERC...
El vicepresident del govern autonòmic catalunyès, Josep Lluís Carod Rovira, ha visitat Israel.Oi que bé?
Ho ha fet per agrair el suport d'aquest estat a la ubicació de la Unió pel Mediterrani a Barcelona, i així li ho ha traslladat a Shimon Peres.
Però com era d'esperar, no se n'ha estat d'elogiar l'estat d'Israel per la seva tenacitat al llarg de la història per haver assolit la seva posició.
I ha remarcat, i el web d'ERC així ho destaca, fent incidència en la coincidència entre Peres i Carod, la importància del diàleg i la negociació a l'hora de gestionar la diversitat cultural, lingüística i religiosa i per resoldre conflictes.
La diplomàcia sempre aconsella de donar un to positiu a qualsevol trobada formal i protocolària i de buscar els aspectes constructius per a un diàleg amb altri.
Tots sabem, però, que a casa nostra, l'admiració des del catalanisme -forçosament conservador, pel model del mirall on es miralla- cap a un estat com l'israelià, està àmpliament estès entre totes les famílies d'aquest sector i cada cop es visualitza de forma més evident.
La visia de Carod no té res de casual, sinó que té molt de simbòlica, en ser el primer estadi de la seva gira.
Però, si com deia, tot en afers internacionals es mou en pantanoses formes protocolàries, els gestos i les paraules concretes donen la mesura de les intencions.
Així, parlar de coincidència en la necessitat del diàleg i la negociació com a fórmula de gestionar conflictes no és res més que una clara declaració de principis respecte al suport a Israel en la seva política, pràctica i intenció envers el poble palestí, legítim poblador del territori que okupa per la força de les armes i els interessos econòmics occidentals, l'estat sionista israelià, independentment de si finalment la solució per a semblant barbaritat ha de ser el reconeixement de l'estat israelià o no.
Dir a un personatge sinistre com Peres que compartim model de gestió és un error de dimensions només resolubles amb la dimissió o és una declaració d'idees realment preocupant.
Israel ho és tot menys pacifista, dialogant, respectuosa i democràtica. I la seva política genocida és un insult per als jueus morts en mans del nacisme. I en Carod ho sap?. I les seves declaracions en aquesta visita no haurien de quedar així.
Tanta comèdia amb la irreverència del seu gest amb la corona d'espines, i ara, un posicionament com aquest, ¿quedarà sense queixa?.
Publica un comentari a l'entrada