dijous, 16 d’octubre del 2008

TONTOLCUL.

Hi havia una vegada un novici que es deia Tontolcul i va ser cridat per l'abat del seu monestir. "Tontolcul -va dir el lama al noi-, confies en mi?". "És clar que sí, mestre!", va respondre el novici Tontolcul. Però abans que acabés la frase, el lama li va clavar un cop de puny a l'ull (no el tercer, sinó un dels normals) que el va deixar estabornit. El pobre noi, desconcertat, va tornar-se'n a la seva cel·la tot reflexionant sobre el significat ocult d'allò que acabava de passar. "Quan sigui més savi ho entendré", pensà.
Al cap d'una setmana, el lama tornà a convocar Tontolcul i va repetir-li la mateixa pregunta: "Confies en mi?". "Sí, mestre", contestà. De cop i volta, el lama agafà un bastó i va colpejar-li el crani pelat fins que se'n va cansar. Atordit, Tontolcul va repetir: "Quan sigui més savi ho entendré".
Passats uns dies, l'abat del monestir tornà a cridar Tontolcul, que tenia un ull de vellut i la closca plena de bonys. "Tontolcul -va dir el lama-, ¿confies en mi?". "Hi confio, mestre", digué el novici.
Llavors el lama va agafar una canya esquerdada i... Bé, això és millor no explicar-ho. En tot cas, cal recordar que, segons com, amb una canya esquerdada es poden fer coses que fan molt i molt mal. Dolorit i escaldat, en un sentit tant psíquic com físic, i fins i tot filosòfic,
Tontolcul es va consolar dient: "Quan sigui més savi ho entendré".
Van passar els anys, i aquell jove novici va arribar a lama. Però, tot i meditar cada dia, mai no va arribar a entendre què li havia volgut dir el mestre.
Diuen que Tontolcul es va reencarnar en un català.
DIARI AVUI
Aquest comentari del mes de febrer d'en Ferran Sáez l'he volgut repescar avui, cal recordar certes coses per no oblidar-les i la història té la seva gràcia...., o mala bava.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Després de treure totes les crostes dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, només cal fer un repàs per diferents mitjans per constatar la desaparició del tot símptoma o indici, de debat nacional.
Tret, no ja del debat, fins hi tot de l'exaltació de l'espanyolitat.
La crisi econòmica occidental i el paper d'Espanya i el seu President, les eleccions als USA, el terrorisme islàmic, les accions del jutge estrella de l'Estat Espanyol, la Roja....i moltes més, han deixat en un segon pla, d'una manera més residual, i per alguns mitjans, fins hi tot merament testimonial, tot el que envolta el fet nacional de Catalunya.
El tractament que s'esta donant a tota la simbología nacional, amb la complicitat de la classe política naturalment.
O la manera com temes desicius pel futur nacional de Catalunya, com són el finançament i el nou Estatut, no tenen des de els mitjans, cap projecció que ajudi i pressioni per aconseguir resoldre aquesta situació de la manera més favorable pel futur de Catalunya, i en defensa del seu ple reconeixement nacional.
Condueixen el nacionalisme irreversiblement a la marginalitat política.
Cal suposar que els partits nacionalistes, estiguin al Govern o a la oposició, que això passi no els interessa, ni tampoc que en sigui el seu objectiu.
Però la seva actitud, sigui per seguidisme, per tactisme polític o pel que sigui, els esta arrossegant al seu propi final.
Pot passar que un dia el seu teòric discurs nacional, haurà deixat de ser una opció política de futur, per ser una opció marginal del passat.
Una situació a la que hauran arribat amb la seva pròpia complicitat. Si al final ens quedem sense el finançament que necessitem, ens quedem sense l'Estatut que nosaltres volem, i els partits nacionalistes no fan res. No hi ha cap alteració de les regles del joc, respecte de la relació entre Catalunya i Espanya, les actuals formacions nacionalistes demostraran la seva incapacitat per anar més enllà.
Les formacions nacionalistes, ERC i CIU, estan deixant perdre el debat nacional, i això els pot fer perdre la seva pòpia raó de ser.
Son tots dos tontolcul,tens tota la raó.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

És que som tontos del cul.

Quan siguem més savis ho entendrem per què ens estan donant per tots costats.

Anònim ha dit...

Quan dos es barallen, un tercer surt guanyant( PSOE,psc )