Alguna cosa hi ha de fons que ningú no sap o no vol explicar. La unitat dels grans partits catalans per defensar un finançament just està tensant totes les seves costures internes, però de moment resisteix.Reunits per ensenyar una pretesa unitat d'acció, no deixa de ser una manera més de voler fer veure el que no és.
A la foto queden molt bé, però, no hi tindria que ser també l'actual President del Parlament.?
Amb tot, l'actual President en actiu, el Sr, Montilla, és el que en pot sortir més mal parat.
Doncs tota la responsabilitat sobre l'exit o el fracàs de la negociació del finançament l'hi han carregat sobre les seves espatlles. No tenim clar, si l'hi han clavat un gol, o és un "kamicaze". Però a Catalunya, l'èxit o el fracàs del procés negociador per la resta de lideratges polítics tindrà un nom. Altre cosa, és el cas que a Madrid faran de la foto. Que segurament no els ha fet ni fred ni calor.
Com tampoc a Madrid, si els ha provocat alguna reacció, aquesta no dirà molt a favor del Sr. Montilla.
Ja tenim foto !, ja tenim excusa per justificar la bufetada que rebrem. No puc negar que els catalans dominem les posades en escenes, no en debades tenim els millors escenógrafs. Llàstima que aquest domini només l'emprem cada cop que sortim malparats amb espanya... Foto del Majestic, Foto del Parlament per l'acord del 30 de Setembre, Foto d'en Mas amb Zapatero per l'Estatutet recorregut, Foto de la clau d'en Carod. Sempre hi ha una foto que precedeix la derrota...
Els polítics catalans a Catalunya sobiranejen, i a Madrid s'acolloneixen, i la solució que fa temps van trobar per justificar el fracàs català, va ser la de la foto. Aquesta ho justificar tot; la mentida del millor acord de tots els temps - foto del Majestic-, la mentida de l'acceptació per part de Madrid de l'Estatut aprovat en el Parlament, la mentida del "tot solucionat" amb Zapatero, la mentida de la força d'ERC dins del govern, i ara la mentida de la unitat entorn el President pel tema del Finançament.
Qué fàcil seria que tots els partits catalans donessin la cosigna en els seus diputats a Madrid, de que de moment votessin NO als Pressupostos. Però ni el PSC te el control dels seus diputats, ni Duran esta disposat a fer cas del que diguin des de Convergència, que hi farem!.
Els de Can ERC, no acaben d'aixecar el cap per dir-hi la seva. Els Verds estan tan madurs que només fan bonic. I pels de Can CIU, sembla que ara tot ho te que sol.lucionar el PSOE de Catalunya, doncs són els que manen i els fan confiança.
De totes maneres, pel que fa a Catalunya, amb la foto no n'hi ha prou. Si la cosa no surt bé, la culpa serà de tots plegats. Deixar el futur del País, només en mans del PSOE de Catalunya, és una temeritat més, que en nom d'una pretesa unitat, ERC no pot consentir ni CIU tolerar..Sabeu què us dic? És molt més divertit i apassionant!
De fet, només hem acabat el primer capítol.
Ara encara falta la negociació a Madrid... Visca!
Trencarà el PSC la unitat de vot amb el PSOE alhora de votar els pressupostos?
Trencarà ERC el govern de Catalunya si el PSC trenca el gran pacte unitari fet a Catalunya?
S'atrevirà el Galeuscat a fer una acció conjunta que tingui implicacions polítiques de gran envergadura per l'Estat?
Què passarà a Catalunya davant d'una sentència desfavorable del Tribunal Constitucional?
Hi haurà un nou referèndum?
Hi haurà govern de concentració nacional?
Com respondrà la societat civil catalana?
Hi haurà una nova vaga de caixes?
Que apassionant!
Anem parlant de política ficció i deixem-nos els temes menors per més endavant...!
La cortina de fum funciona.
El desenllaç del finançament serà patètic, tots ho sabem.
Però entre tant, ningú podrà negar que és molt més divertit fer volar coloms. Ens haurem distret, ens ho haurem passat bé. Els diaris i alguns blocaires com ara jo tindrem tema per estona i a sobre, i això és important, no ens haurem adonat del mal govern que tenim a Catalunya .
Què més volem?
4 comentaris:
El President català ha d'escollir entre Catalunya i PSOE, trencant motllos per a ell i el seu partit si escull la primera opció, i confirmant les sospites més negatives si escull la segona opció.
Salut.
Sobre el finançament no tinc cap il.lusio ja que per algun lloc aquesta unitat saltara pels aires, nomes falta saber qui sera el dinamiter.
Salutacions
Personalmente, la foto me molesta, esta puesta en escena, demuestra las pantomimas y el poco convencimiento de nuestros politicos en aquello que se proponen defender; Una justificación ante nosotros mismos, del mal resultado que tendremos, despues de las negociaciones en Madrid. Y lo que realmente me cabrea...es la panza de reir, que se pegaran el resto de comunidades, con esta foto de carcamales. besitos
Després del suport donat per organitzacions empresarials, sindicats obrers i diferents entitats del país i de l´acte simbòlic dels "Presidents" amb el President Montilla, Francesc Marc Alvaro i Ferran Mascarell en les seves col·laboracions habituals a la Vanguardia i a l' Avui, ens parlen del significat dels "gestos i de la pretesa "unitat" entre les forces parlamentàries. Els dos articulistes, que habitualment mantenen posicions divergents, fan en aquesta ocasió una reflexió similar. Alvaro explica en el seu article a la Vanguardia, que “Jordi Pujol y Pasqual Maragall, junto con Heribert Barrera y Joan Rigol (...), se reunieron ayer con el president Montilla para hacer patente su apoyo institucional a la misión de lograr una financiación justa para Catalunya. Es un gesto relevante que proyecta el mito de la unidad de los catalanes. ¿Unidad cierta o escenográfica? ¿Es serio enviar hoy este mensaje? ¿Es útil?. No le demos más vueltas, no nos perdamos. La consistencia de la unidad catalana se verá, muy pronto, en la mesa negociadora de Madrid, cuando Solbes (siempre con una oreja pendiente de lo que tolere Manuel Chaves) marque la delgada línea roja, allí donde se estrellarán los sueños (autonomistas, federalistas y soberanistas) de la temporada. Cuando se repiten al tuntún, todos los gestos se gastan, se queman, se borran." Ferran Mascarell a l´Avui, fa un diagnòtic semblant: "que ningú es faci doncs, il·lusions.
De moment, la resurrecció de l'unitarisme és fràgil de cara enfora i purament retòrica de portes endins.Tots els dirigents polítics saben que la majoria dels catalans estan farts de les discòrdies partidistes i de la crònica incapacitat dels líders de posar-se d'acord en les coses importants.Tot fa pensar, per tant, que la reaparició de l'unitarisme ha estat purament tàctica i en alguns casos purament cínica.
Tacticisme i cinisme: els dos mals que estant matant la credibilitat de la política.
La veritable unitat estratègica dels catalans necessita processos més complexos i més de fons que una resolució precipitada en el Parlament. La unitat estratègica, la que és de debò, la que està vinculada al substrat comú, la que respon a un ideari compartit bàsic, la que hauria d'aplegar federalistes, sobiranistes i independentistes està per construir.
Una nació és sempre substrat comú d'idees compartides. els vells principis del ideari catalanista -com la unitat, per exemple- van dur el poble català fins a la Catalunya autònoma i l'Espanya democràtica. Sense idees noves, i, encara més, sense idees compartides, la nació llanguirà". Dues visions que reclamen als nostres parlamentaris que comencin a fer política catalana en majúscula. Després dels gestos i la suposada unitat, comença per uns i altres l' hora de la veritat. Esperem que aquesta vegada no es compleixi allò que les segones parts no són mai bones.
Publica un comentari a l'entrada