El diccionari de Pompeu Fabra ha “afegit” unes noves definicions per algunes paraules.
Les llisto a continuació:
AMIC: La persona del sexe masculí que té un ‘nosequè’ que elimina tota intenció de ficar-se al llit amb ell.
AMIGA: la persona del sexe femení que té un ‘nosequè’ que afegeix tot tipus de morbo al fet de voler-se ficar al llit amb ella.
AMOR: Paraula de quatre lletres, dos vocals, dos consonants i dos idiotes.
ARQUITECTE: Un tipus que no va ser prou home per ser enginyer ni prou marica per ser dissenyador.
AUDITOR: És el que arriba després de la batalla i fueteja els ferits.
BALLAR: Frustració vertical d’un desig horitzontal.
BANQUER: Un tipus que et deixa el paraigua quan fa un sol radiant i te’l demana quan comença a ploure .
BOY SCOUT: Un nen vestit de gilipolles manat per un gilipolles vestit de nen.
CONSULTOR: Algú que et treu el rellotge del canell, et diu l’hora i et cobra per això.
CAPELLÀ: Persona a qui tothom diu pare menys els seus fills que li diuen oncle.
DIPLOMÀTIC: Aquella persona que et diu que vagis a la merda de tal manera que estàs ansiós per començar el viatge.
MAL DE CAP: Anticonceptiu més usat per la dona dels 90.
ECONOMISTA: Un expert que sabrà demà que el que va predir ahir no ha passat avui.
ETERNITAT: Temps que passa des de que acabes fins que la deixes a casa seva.
FÀCIL: Es diu de la dona que té la moral sexual d’un home.
FÍSIC QUÀNTIC: Un home cec en una habitació fosca, buscant un gat negre que no és allà.
FUTBOL: Allò amb que tota dona es casa, sense saber-ho.
HARDWARE: part de l’ordinador que rep els cops quan el software es penja.
IMPACIÈNCIA: Esperar amb pressa.
INDIFERÈNCIA: Actitud que adopta una dona envers un home que no li interessa, que al mateix temps és interpretada per l’home com s’està fent la difícil’.
INFLACIÓ: Haver de viure pagant els preus de l’any vinent amb el sou de l’any passat.
INTEL·LECTUAL: Individu capaç de pensar més de dues hores en alguna cosa que no sigui sexe.
LAMENTABLE: Home amb una erecció que camina cap a una paret i la toca primer amb el nas.
LLENGUA: Òrgan sexual que alguns degenerats utilitzen per parlar.
NIMFÒMANA: Terme amb el qual un home defineix a una dona que desitja tenir sexe més sovint que ell.
PESSIMISTA: Optimista amb experiència.
PROGRAMADOR: El que et resol un problema que no sabies que tenies d’una manera que no comprens.
PSICÒLEG: El que mira a tots els altres quan una dona atractiva entra a l’habitació.
TREBALL EN EQUIP: Possibilitat de culpar als altres.
URÒLEG: És el metge que et mira el penis amb despreci, te’l toca amb fàstic i et cobra com si te l’hagues mamat.
AMIC: La persona del sexe masculí que té un ‘nosequè’ que elimina tota intenció de ficar-se al llit amb ell.
AMIGA: la persona del sexe femení que té un ‘nosequè’ que afegeix tot tipus de morbo al fet de voler-se ficar al llit amb ella.
AMOR: Paraula de quatre lletres, dos vocals, dos consonants i dos idiotes.
ARQUITECTE: Un tipus que no va ser prou home per ser enginyer ni prou marica per ser dissenyador.
AUDITOR: És el que arriba després de la batalla i fueteja els ferits.
BALLAR: Frustració vertical d’un desig horitzontal.
BANQUER: Un tipus que et deixa el paraigua quan fa un sol radiant i te’l demana quan comença a ploure .
BOY SCOUT: Un nen vestit de gilipolles manat per un gilipolles vestit de nen.
CONSULTOR: Algú que et treu el rellotge del canell, et diu l’hora i et cobra per això.
CAPELLÀ: Persona a qui tothom diu pare menys els seus fills que li diuen oncle.
DIPLOMÀTIC: Aquella persona que et diu que vagis a la merda de tal manera que estàs ansiós per començar el viatge.
MAL DE CAP: Anticonceptiu més usat per la dona dels 90.
ECONOMISTA: Un expert que sabrà demà que el que va predir ahir no ha passat avui.
ETERNITAT: Temps que passa des de que acabes fins que la deixes a casa seva.
FÀCIL: Es diu de la dona que té la moral sexual d’un home.
FÍSIC QUÀNTIC: Un home cec en una habitació fosca, buscant un gat negre que no és allà.
FUTBOL: Allò amb que tota dona es casa, sense saber-ho.
HARDWARE: part de l’ordinador que rep els cops quan el software es penja.
IMPACIÈNCIA: Esperar amb pressa.
INDIFERÈNCIA: Actitud que adopta una dona envers un home que no li interessa, que al mateix temps és interpretada per l’home com s’està fent la difícil’.
INFLACIÓ: Haver de viure pagant els preus de l’any vinent amb el sou de l’any passat.
INTEL·LECTUAL: Individu capaç de pensar més de dues hores en alguna cosa que no sigui sexe.
LAMENTABLE: Home amb una erecció que camina cap a una paret i la toca primer amb el nas.
LLENGUA: Òrgan sexual que alguns degenerats utilitzen per parlar.
NIMFÒMANA: Terme amb el qual un home defineix a una dona que desitja tenir sexe més sovint que ell.
PESSIMISTA: Optimista amb experiència.
PROGRAMADOR: El que et resol un problema que no sabies que tenies d’una manera que no comprens.
PSICÒLEG: El que mira a tots els altres quan una dona atractiva entra a l’habitació.
TREBALL EN EQUIP: Possibilitat de culpar als altres.
URÒLEG: És el metge que et mira el penis amb despreci, te’l toca amb fàstic i et cobra com si te l’hagues mamat.
3 comentaris:
Lo de amiga y amor, pienso que lo has clavado. Me falta, que me definas POLITICO. ¡gracias profesor!. abracetes y besuquetes.
Hay,hay,hay dificil,me lo pones compañero,pero lo voy a intentar.
Com són o com difiniria jo,a un politic?". Un altre amic encuriosit em preguntava ara fa poc com són els polítics.
"Són com semblen", li vaig dir.
I vaig constatar una reacció de perplexitat en el meu interlocutor. Ara nobament que li he donat voltes no ho tinc tan clar.
N'hi ha polítics que no són com semblen i d'altres que no semblen com són. He pogut elaborar una mica més la meva resposta i suggereixo al meu amic, i per extensió a tu fantasma, una teoria més precisa.
Construïm una matriu formada per dos eixos, el primer seria l'aparença i el segon seria la realitat. Tindríem així quatre tipus de polítics: (a) els polítics estrella, (b) els polítics a l'ombra, (c) els polítics façana i (d) els polítics teló de fons.
Els polítics estrella són els polítics que semblen brillant i, certament, són brillants.
Són polítics que saben veure les repercusions de les seves accions, que pensen, que escriuen, que actuen i arroseguen( lideren); a més, tenen una imatge pública molt atractiva. Són les locomotores de la màquina política.
Els polítics façana són aquells que mantenen una excel•lent imatge pública, que són coneguts i reconeguts. Ara bé, quan escriuen, quan pensen, quan actuen o quan parlen te n'adones que la seva imatge és molt més sòlida que la seva realitat.
L'antítesi són els polítics a l'ombra, actors rellevants de la maquinària política que no apareixen en els mitjans, que no tenen a penes visibilitat, però que són molt competents.
Jo hi distingiria dos grups: els qui saben resoldre problemes de manera eficaç i els qui creen coneixement i ideologia. Finalment, hi ha un grups de polítics que tenen una imatge molt discreta, que es correspon amb la realitat. Són els polítics teló de fons, amb freqüència, els qui demostren una major capacitat de supervivència.
Mires imatges de ara fa vint anys i els veus allà, com un teló de fons, passant de puntetes.
I si ens hem equivocat en les decisions dels darrers anys?.
I si tot ha estat un mal son?.
I si deixem de jugar a fer política i comencem a fer País?.
I si comencem a reivindicar el que és nostre?.
La persona que s’amaga de veritat darrera el polític ?,La política no deixa de ser un joc estratègic, una part més de les nostres vides que ens permet treballar pels altres des d’una posició o un altre,mes o meinx privilegiada.
La política no pot ser la causa ni la finalitat de les nostres vides, només és un camí que triem per satisfer les nostres necessitats i el nostre compromís amb els altres per construir una societat més justa.
Darrera la figura del polític sempre s’amaga una persona normal i corrent, amb compromisos familiars, laborals, amb inquietuds i amb una colla de problemes personals que han de quedar a casa per no intervenir en la vida del polític.
Ser polític no és res més que assumir un rol que t’han adjudicat els teus companys/es de partit i els veïns/es que t’han triat com a representant. Lluny de vertebrar la teva vida, aquest rol hauria de complementar la vida de la persona que s’amaga darrera el polític, i no al revés. Aquest rol és efímer, demà potser només serà un record que miraràs des de la distància i pot ser se’t dibuixarà un somriure a la cara perquè el que feies llavors t’omplia com a persona i et feia sentir realitzat.
Els mals de cap de la política, que no son pocs, no els pots arrossegar sempre i a tot arreu, la persona ha de saber treure’s la disfressa de polític quan arriba a casa, quan va a sopar amb els amics o quan ha d’ajudar al seu fill a fer els deures.
Si no és així, el polític acaba absorbint a la persona, i aquí és quan comencen els grans problemes.
Una persona no pot ser només un polític, també ha de ser un pare, un marit, un company de feina, un amic, un fill, un germà.,un mes vaja.. i si el polític es menja a la persona, la seva vida personal pot veure’s seriosament afectada.
El polític és aquell a qui la gent es va a queixar perquè li solucionin els problemes, el polític és aquell home/dona tancat al seu despatx llegint estranys documents i reunint-se amb estranys personatges per tirar endavant algun projecte que llavors és només una idea, el polític és aquell que surt en cuant en cuant a les fotos dels diaris i fa alguna afirmació contundent( i a voltes la caga ) sobre algun tema que interessa a alguns pocs.
El polític és aquell desconegut que tothom identifica i poca gent coneix de veritat.
La persona és aquella que gaudeix de la vida i els seus petits detalls, és amb qui xerres de qualsevol cosa mentre fas un cafè, és qui dona un petó a la seva dona/home per desitjar-li un bon dia, és el qui porta el seu fill al bàsquet o el qui prepara un sopar romàntic amb la seva parella el dia del seu aniversari, és qui ajuda als companys de feina i qui s’escapa un cap de setmana per estar en família.
Ara bé també,ja els que pensen que els enemics dels meus enemics són els meus amics! Aquesta afirmació ni és cèlebre, ni d’un personatge històric … senzillament és la pura realitat aplicada al la quotidianitat.
En l’índex de prioritats d’algunes persones preval, pel damunt de tot, fer mal a qualsevol preu, encara que sigui a costa de “fer-se amic de l’enemic” per lluitar contra un tercer enemic comú.
És ja tan habitual avui dia que, ni ideals, ni maneres de pensar, ni trajectòries personals, ni la història contemporània, ni la història antiga tenen cap valor ni significat.
La immediatesa del resultat, fer mal a qualsevol preu, preval per davant dels interessos col•lectius i el bé públic.
Hi ha difunts que si aixequessin el cap voldrien tornar immediatament al repòs etern en veure com la seva descendència malbarata, dia si i dia també, aquells ideals que ells amb tant esforç van defensar.
Per la meva part,estic content fantasma i orgullós del que he fet fins ara. Segur que hi ha coses que he fet que, potser, les hauria d’haver fet d’altra manera o fer-ne d'altres o, fins i tot moltes més però, què caram !! la vida és així, ningú és perfecte i, com diu aquell, “jo menys”.
De totes maneres,guardam un lloc,al PICHA,ja se la resposta,crec??és tant difissil,que no sé,no sé….
Només lamento si mai he ofès algú. Això si ,que em sap greu i m'agradaria arribar a poder disculpar-me, personalment, amb cadascú.Ara bé, per la resta, estic satisfet. Tinc una família que m’estimo. una gran colla d’amics i amigues, una feina que m’omple i m’apassiona, mil somnis per complir i la il.lusió d’un nou despertar cada dia!
Què més es pot demanar ?
Gràcies pel teu comentari.i espero que la resposta,sigue del teu agrat.
Salut i Sobirania.
A mi,me gusta más el del urologo y el trabajar en equipo es la pura realidad.
Publica un comentari a l'entrada