“ASI se os va quedar el ojo del culo con la crísis,PRINGADOSSS ”
P.Solbes.
Què faries amb 19 milions d’€?.
Us proposo un petit joc d’imaginació per el cap de setmana, imaginem una Catalunya en plena crisis econòmica, augment d’atur, pujada de preus, desacceleració econòmica, augment de l’endeutament, fins a qui fàcil oi?
Agafem ara principis d’economia com els Keynesians que afirmen que quan una economia pateix una crisis es necessita la inversió de l’Estat per reactivar-la injectant diners al mercat. Més o menys us sona?
Amb 19 milions d’€, què podriem fer?
Quantes beques per estudiar a la universitat o cicles formatius podriem donar?
Quantes ajudes per marxar de casa els pares creant borses d’habitatge de lloguer podríem fer?
Fins a quin punt no podriem millorar l’eficiència de la seguretat social?
Quants Barracons Podríem treure? ( o fer confortables…?)
Algú més s’imagina poder tenir pressupostat un bitllet de transport públic per al jovent a un preu realment raonable? I per que no, ja posats a imaginar, no podriem crear un microcrèdit per a la creació de petites empreses, per la ciutadania amb esperit emprenedor?
Passem a la crua realitat, què no podria fer la Generalitat per la ciutadania de catalunya si cada any no perdèssim aquests diners. Concretament 18.595 Milions d’€ l’any 95, casi el 10% dels pressupostos recollits en un any.
La realitat és que aquests diners ja els tenim, cada any els produïm però malauradament cada any l’estat espanyol s’els queda, i encara més greu no justifica en què s’els gasta.
O sigui que podriem deduïr que ens els pren per que si i prou (l’amo no necessita raons) però ens diuen que és per solidaritat territorial.
Solidaritat? Siguem raonables, comunitats autònomes que fa trenta anys (30!) que reben diners no han sapigut invertir-los per produir un teixit econòmic que els faci deixar de ser dependents de subvencions? Doncs no, és més, algunes d’aquestes comunitats són les reines en garantir tot els serveis socials possibles (enterrament pagat inclós). Això si, que els pagui un altre.
A la vista d’això una ment raonable es veu forçada a pensar que hi deuen haver més raons de pes que justifiquin la sagnia, pot ser.
La Monarquia, quina ilusió ens pot fer com a Catalans saber que amb els diner que podriem desplegar les polítiques socials que necessitem el Reino de España es dedica a mantenir una institució casposa i rància que porta un nivell de vida infinitament superior a la de la ciutadania i tot plegat acompanyat dels tèrbols afers del monarca amb els lobbys financers espanyols?
No cal recordar qui el va posar a llà on és oi?
Els ministeris: hi ha ministeris com sanitat que han vist totes les seves competències traspassades a les autonomies, (això no implica que també traspassessin els pressupostos corresponents, evidentment) llavors ens podriem preguntar quina feina fan exactament els prop de 1000 funcionaris que segueixen treballant a l’edifici del ministeri de sanitat a Madrid? o com s’organitzen més de 30 persones per treballar amb la mateixa fotocopiadora?
En aquestes circumstàncies es fa difícil justificar la situació a que ens porten o fins i tot entendre-la, creure’s que som i ens tracten igual que a qualsevol altre.En definitiva qui es creu encara que el estado Español, té algun apreci per la ciutadania catalana?
Us proposo un petit joc d’imaginació per el cap de setmana, imaginem una Catalunya en plena crisis econòmica, augment d’atur, pujada de preus, desacceleració econòmica, augment de l’endeutament, fins a qui fàcil oi?
Agafem ara principis d’economia com els Keynesians que afirmen que quan una economia pateix una crisis es necessita la inversió de l’Estat per reactivar-la injectant diners al mercat. Més o menys us sona?
Amb 19 milions d’€, què podriem fer?
Quantes beques per estudiar a la universitat o cicles formatius podriem donar?
Quantes ajudes per marxar de casa els pares creant borses d’habitatge de lloguer podríem fer?
Fins a quin punt no podriem millorar l’eficiència de la seguretat social?
Quants Barracons Podríem treure? ( o fer confortables…?)
Algú més s’imagina poder tenir pressupostat un bitllet de transport públic per al jovent a un preu realment raonable? I per que no, ja posats a imaginar, no podriem crear un microcrèdit per a la creació de petites empreses, per la ciutadania amb esperit emprenedor?
Passem a la crua realitat, què no podria fer la Generalitat per la ciutadania de catalunya si cada any no perdèssim aquests diners. Concretament 18.595 Milions d’€ l’any 95, casi el 10% dels pressupostos recollits en un any.
La realitat és que aquests diners ja els tenim, cada any els produïm però malauradament cada any l’estat espanyol s’els queda, i encara més greu no justifica en què s’els gasta.
O sigui que podriem deduïr que ens els pren per que si i prou (l’amo no necessita raons) però ens diuen que és per solidaritat territorial.
Solidaritat? Siguem raonables, comunitats autònomes que fa trenta anys (30!) que reben diners no han sapigut invertir-los per produir un teixit econòmic que els faci deixar de ser dependents de subvencions? Doncs no, és més, algunes d’aquestes comunitats són les reines en garantir tot els serveis socials possibles (enterrament pagat inclós). Això si, que els pagui un altre.
A la vista d’això una ment raonable es veu forçada a pensar que hi deuen haver més raons de pes que justifiquin la sagnia, pot ser.
La Monarquia, quina ilusió ens pot fer com a Catalans saber que amb els diner que podriem desplegar les polítiques socials que necessitem el Reino de España es dedica a mantenir una institució casposa i rància que porta un nivell de vida infinitament superior a la de la ciutadania i tot plegat acompanyat dels tèrbols afers del monarca amb els lobbys financers espanyols?
No cal recordar qui el va posar a llà on és oi?
Els ministeris: hi ha ministeris com sanitat que han vist totes les seves competències traspassades a les autonomies, (això no implica que també traspassessin els pressupostos corresponents, evidentment) llavors ens podriem preguntar quina feina fan exactament els prop de 1000 funcionaris que segueixen treballant a l’edifici del ministeri de sanitat a Madrid? o com s’organitzen més de 30 persones per treballar amb la mateixa fotocopiadora?
En aquestes circumstàncies es fa difícil justificar la situació a que ens porten o fins i tot entendre-la, creure’s que som i ens tracten igual que a qualsevol altre.En definitiva qui es creu encara que el estado Español, té algun apreci per la ciutadania catalana?
1 comentari:
Este señor, tiene mas cara...que un buey con flemones; Igualico en ideas economicas, que aquel tonto que se las daba de listo, llamado Solchaga...os acordais de aquel inutil?. besitos
Publica un comentari a l'entrada