Avui, 15 d'octubre, és el dia que el Blog Action Day ha destinat dedicar a un tema, en aquest cas a la pobresa. .Diuen els estudis dels darrers anys que la pobresa s'està transformant, que està canviant el perfil de la persona pobre, que el llindar de la pobresa és diferent perquè hi ha, en definitiva, altres maneres de definir-la. De fet la definició del diccionari de l'Enciclopèdia ens diu, primer, que la pobresa és la "mancança o gran escassetat del necessari per a viure", i explica després que és la "condició de qui es troba en un estat de misèria relatiu o es veu privat, no ja del sosteniment, sinó dels mitjans necessaris en certes eventualitats, com és ara la malaltia"; també la defineix, entre d'altres maneres, com la "situació relativa de determinades zones o països, respecte a d'altres de considerats com a rics, que incideix fonamentalment en un repartiment desigual de la renda".
Els darrers anys la pobresa s'ha feminitzat i s'ha rejovenit, afectant a més al contingent de persones immigrades d'altres països, especialment del continent africà. Ser pobre no és cap delicte, naturalment, però la pobresa, el fet que hi hagi persones que amb prou feines poden subsistir amb el què tenen, hauria de ser eradicable. I per mi no és qüestió que tots anem donant almoina a qui ens en demana pel carrer... penso que és més aviat una qüestió de voluntat política, a tots els nivells, de repartiment de béns, de redistribució de recursos... De pobres n'hi ha hagut sempre i, penso que malauradament, n'hi seguirà havent...
No està de més, i és una humil opinió, que de tant en tant recordem que a més de la crisi financera, de la bombolla inmobiliària, dels plans de salvament dels grans bancs, hi ha també uns efectes de la crisi a nivell mundial que afecten molt més que a nosaltres a les economies més febles. No està de més que recordem que les crisis del nostre sistema capitalista (que haurà de ser sotmés a seriós examen, però ja en parlarem...) són "crisis de rics" i que mentrestant la situació de pobresa a la majoria d'habitants d'aquest planeta segueixen esssent les mateixes, sinó pitjors, i seguim sense oferir cap solució.
No està de més que hi pensem, i que recordem que mentre Morgan Stanley té problemes de liquidesa hi ha més de mig món que té problemes per trobar de menjar cada dia.
En fi, la qüestió no és canviar-li la cara a la pobresa, sinó procurar que algun dia, deixi de mirar-nos als ulls...
Molt sovint quan penso en els pobres, em ve al cap aquesta cançó d'en Quico Pi de la Serra: la frase que diu a la tornada, que dóna nom a la cançó (si la merda fos or els pobre naixerien sense cul), és d'una eloqüència i contundència bestials, pròpia d'en Pi de la Serra (d'ell també és la cançó que diu que "si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol"...). Bé, us deixo amb la lletra de la cançó...
Si la merda fos or els pobres naixerien sense cul:
Aquí un negre fins fa poc no passava de ser una cosa
exòtica, fora de lloc, nota de color que no fa nosa.
Però ara resulta que n'hi ha bastants
i diuen que es queden a viure entre els blancs...
i els fets han despertat una vella broca llastimosa.
Diga'm, amor, què passaria si jo fos negre de Luanda
i et digués "m'agrades molt, desitjo la teva vianda"
Potser acceptaries o potser tindries por
de que els fills sortissin d'un altre color:
negres i blancs com una vaca suïssa o un ós panda!
Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres naixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.
Déu nos en guard Rosor! Un negre a la família, ni en pintura.
Abans que això m'estimo més que et facis monja de clausura.
Un negre és que és negre des del naixement
i de nit no es veuen i fan por a la gent.
Però això si, sòn soferts tenen bona musculatura.
A Cuba vaig sentir una expressió que de tan bona no s'oblida,
me la va dir un negre, un tal Pujol. Diu així, és molt antiga:
"Ay, quien fuera blanco ¡aunque fuera catalán!"
I si algú li pica, que es vagi gratant.
Fora de casa, sovint, a justos per pecadors es castiga.
Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres naixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.
El negre és el color del dol, de la culpa i de la tenebra,
però els nens tenen clar que el seu rei preferit és el rei negre.
També "etiqueta negra" és sinònim de bo,
així com "cinturó negre" pel qui sigui el millor...
i la verge de Montserrat, no pas la verge del pessebre.
El món que trepitgem s'anirà omplint més que una boca de golafre
i les races es mesclaran desprès d'haver passa pel catre.
Els racistes de merda s'hauran de tancar
en una reserva o fer-s'ho mirar...
i lo de la puresa de la raça serà tema de psiquiatre.
Si la merda fos or -no és cap insult-
els pobres naixerien sense cul!
Gitano, xarnego, sudaca, moraco, negrata.
Francesc Pi de la Serra
8 comentaris:
Fins ara tenim clara la classificació simbòlica dels tres móns: el Primer, inclou els països desenvolupats; el Segon aquells que són en vies de desenvolupament -hi ha una concepció estesa que situa en aquest punt les antigues repúbliques comunistes soviètiques, únicament-; i el Tercer els subdesenvolupats. Classificació típica i tòpica, res de nou.
Quart món és un terme amb el qual es designen les mancances i la marginació que pateixen determinats col•lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d'abundància i de prosperitat. Generalment trobam aquests grups socials a les grans ciutats del primer món.
No m'agrada la divisió en "diversos mons"... en absolut! Crec que tots som un mateix món i que la diversitat és allò que li dona sentit. En qualsevol cas aquesta classificació -tot i esser exclusivament centrada amb els recursos disponibles- ens ajuda a ordenar idees i a reflexionar: la pobresa no és quelcom llunyà i difús, tal vegada és just voltant el cantó, tal vegada més aprop encara...
què podem fer? -- Cadascú pot intentar contribuir, en la manera que es pugui, a intentar millorar la situació de molta gent, i molts de nens que passen fam o fred, o simplement no poden ni jugar ni anar a l’escola...
Hi ha moltes organitzacions que es dediquen a intentar millorar la qualitat de vida de molts nens que viuen en països on ser infant, és molt dur... Però si no volem anar tant lluny, simplement, podem portar joguets i roba que els nostres fills ja no utilitzen a organitzacions com càrites o creu roja, i ells sabran com fer-ho arribar a qui més ho necessita.
Recordem que a casa nostra, amb la crisis econòmica que estem vivint, cada vegada n'hi haurà més ...Però sobretot ens hem de conscienciar, i valorar el que tenim, el que nosaltres no volem o despreciem perquè ja no ens fa falta o no ens agrada, potser a algú li fa servei...També hauríem d’intentar que els nostres fills, puguin entendre, que tenim la obligació moral, de no mirar cap un altre costat, i d’ajudar en la mesura que es pugui, a les persones més desafavorides, “el que un dóna, sempre torna...”
Intentem reflexionar i mirar que podem fer per intentar suprimir aquesta paraula “pobresa” del diccionari... seria molt bonic viure en un mon just per tothom...
El concepte de pobresa és fonamentalment econòmic, encara que també té impactes polítics i sociològics. El intent de definició respon al fet que la pobresa ha de ser vista com el resultat d'un model econòmic i social, exercit i aplicat en un territori i temps determinat, pels diversos agents econòmics i polítics, que produeixen en la societat sectors exclosos dels beneficis totals o parcials del model en execució.”
Quan es parla de pobresa, tothom pensa en el tercer món, si, allà hi ha moltíssima pobresa, però els països més afavorits no fem gaire res, si be per què ens queda molt lluny, o per què creiem que no arribarà l’ajuda a bon port...
Però, dic jo, enmig de la meva total ignorància en el tema, no és millor ensenyar a plantar blat que portar-los la farina?
Si es moren molts de nens per falta de menjar, no seria millor acotar el nombre de fills?
Si tens menys fills, és més possible que algun sobrevisqui no ? Potser un canvi de mentalitat tant a dins com a fora caldria... però... els dirigents d’aquests països també viuen pobrement? La majoria no!
Viuen amb uns luxes inimaginables mentre la població del país es mor de fam.
Però si tornem cap aquí, amb la Crisi ja ben encaminada, ens adonarem que no fa falta anar gaire lluny per poder veure pobresa, la tenim molt a prop.
La meva pregunta, que m'agradaria que em fos resposta, és la següent: que està devant, la política o la economía?
Jutgeu i espero que aquesta pregunta sigui resposta per aquestes ments tant brillants que teniu.
Per a mi,de la mateixa manera que la guerra és quelcom massa serios per deixar-la en mans dels militars la economia és també quelcom massa serios per deixar-la en mans dels politics.
La política la fan unes poques persones, l'economia depen de tots.
Osigui que per mi està clarament per davant l'economia a la política.
L'economia també és el reflex de les pautes de conducta humana.
El liberalisme global parteix d'una premisa: que la societat és imperfecta, tal com ho són les persones. Els politics són també persones, no representen idees excel.lents o bondats, o banderes, encara que de vegades ens ho pensem,participem i votem, sinó que són una "mostra estadística" de la genialitat o l'estupidesa humana.
Si les persones et deceben en cuan en cuan, no vegis el que pot fer-te un col.lectiu politic o no.
Vols un consell anònim preguntón ?: els animals sempre et seran fidels, gats i gossos. Fora d'aquí, tots són suscecptibles de causar-te alguna que altre frustració.
Però les coses no són tan senzilles i t'ho trobes a dins i a fora, i has d'anar-ho trampejant com pots, fent bona cara.
Salutacions a tots.
Segueixo amb atenció, -com la majoria de ciutadans i ciutadanes- l’evolució de la situació. Cada dia sembla una mica més clar el que ha passat i el que cal fer per a aturar el cop i retornar la confiança a la població.
Ara bé, trobo a faltar dues coses. La primera, la informació clara i precisa del pla que caldria posar en marxa per tal d’evitar que això es torni a produir. Si ara estem tots d’acord, -inclosos els més ultraliberals-, en què un excés de desregulació dels mercats ha portat a aquesta crisi, cal justament aprofitar aquesta desgraciada circumstància per a planificar una regulació.
I segonament, es podria arribar a la conclusió -de fet, ja hi ha veus que ho han dit- que tots els empresaris, els bancs, entitats comercials de tota mena, han fet ús de certes males pràctiques.
I, sincerament, crec que es fa indispensable diferenciar els que estan afectats per la situació en general i els que l’han provocada amb les seves pràctiques.
La diferència és clara: Hi ha empreses i bancs que no tenen liquiditat, però que tenen valors, amb allò que sigui.
Però també n’hi ha d’altres, bàsicament que han venut i comprat fum. S’han dedicat a vendre fum i, ara, ni liquiditat, ni valors.
Aquests no només han de demanar disculpes -com els dirigents de DEXIA, que poc després que Bèlgica, França i Luxemburg haguessin injectat a l’entitat 6.500 milions d’euros, se’n van anar a Mònaco a celebrar-ho amb 200 convidats-, sinó que han d’assumir les seves “irresponsabilitats”. Per altra banda, la crisi -no l’econòmica ni la financera, sinó l’alimentària- que han causat als països subdesenvolupats demana una resposta, també de manera immediata. Si no vam ser capaços d’aportar la quantitat de diners que calia per parar la fam i la probresa al món, potser als responsables de tot el desgavell se’ls pot demanar que se’n facin càrrec amb els guanys escandalosos -que de ben segur s’han traduït en actius que continuen existint en algun lloc- que han acumulat al llarg de la darrera dècada,a la fi es veritat es millor comprar un animalot,het pots fiar millor dells que dels banquers i les seves titelles.
El sistema financer ha fallat, sí. I sobretot ha estat una crisi de confiança que afecta als bancs perquè no saben qui esta afectat perquè han petat els bons brossa. Per als EUA això hi ha crisi financera, que no econòmica.
A espanya no hi ha crisi financera però si econòmica perquè han petat els sectors bàsics sobre els què s'havia bastit el creixement econòmic del últims anys: la construcció i el turisme.
I ens ho hem de fer mirar.
No pot ser que una economia és sustenti en dos sectors poc productius i visqui del consum i de captar l'estalvi dels nostres veïns.
Enhorabona, en aquests moments el teu és un dels 25 blogs més actius del Camp de Tarragona.
Publica un comentari a l'entrada