L´HISPANITAT.

Com cada any, és torna a imposar la festivitat del l'Hispanitat.
Demà es celebra el Día de la Hispanidad. Aquest any, segurament per la obsessió d'alguns, a Tarragona es preveu més "calent" que en d'altres ocasions. En algun lloc s'ha plantejat com a una presa del pols entre catalanistes i espanyolistes. És a dir, si en els actes on es commemori aquesta diada hi ha molta gent, resultarà que som més espanyolistes que mai; i si, en canvi, en els actes que es condemni aquest dia en som encara més, llavors serem tots independentistes.
El dia de la raça o l'Hispanitat, és una festivitat heretada del franquisme i que avui lamentablement és continua mantenint per el govern central. És molt lamentable que un país i un govern anomenat d'esquerres, com és el del PSOE, continui mantenint una celebració franquista que unicament exalta els valors militaristes, del feixisme, el genocidi, la persecució i la humiliació que va patir els pobles indigenes ara fa 514 anys.
El 12 d'octubre és diada gran a ponent, ni més ni menys que la "Fiesta Nacional de España". Sortosament, no tinc gaires records de la celebració del "Día de la Raza" durant el període franquista , en què els espanyols celebraven la seva unitat de destí en l'universal. Tot i això, crec que aquesta celebració continua sent totalment anacrònica i, fa o no fa, no se'n va de molt quant al significat: l'Espanya una està en ment de polítics i militars espanyols
Però és més lamentable encara i més vergonyos que any rera any expressions que van directament contra la convivència, la llibertat i que promouen el feixisme puguin celebrar i exaltar valors contra la democracia i la llibertat sense que ningú en aquest país sigui capaç de prohibir aquestes concentracions del feixisme i el franquisme.
També té pebrots que vulguin celebrar una cosa com la Hispanitat. La descoberta d'Amèrica i la posterior colonització han suposat el genocidi més gran que s'ha perpetrat mai contra la humanitat i encara es va complicar més quan per substituir els indis que havien matat per milions a les mines i als camps de treball, van haver de portar el negres. Un episodi com aquest que els hauria de fer caure la cara de vergonya i encara el celebren.
No podem oblidar que, actualment, els pobles indígenes d’Amèrica malden per sobreviure, per transmetre i mantenir viva la seva cultura, les seves llengües. A Mèxic, per exemple, la obsessió espanyola contra la convivència lingüística (allò que anomenen bilingüisme per referir-se al procés d’extermini del català, per exemple) ha aconseguit fer creure a la majoria dels seus súbdits que l’idioma mexicà és el castellà. Pobres, no deuen haver llegit Paraules d’Opòton el vell, d’Avel·lí Artís-Gener, ja que, d’haver-ho fet, haurien descobert l’existència de quelcom conegut amb el nom de nàhuatl.
Quina vergonya i quina llàstima...