divendres, 31 d’octubre del 2008

BONA CASTANYADA A TOTHOM!!!


Ens envaeix Halloween. La festa de les carbasses foradades i els nens disfressats de personatges aterradors amenaça amb marginar la castanyada i ensenyorir-se de la vigília de Tots Sants.
I ho fa amb una força que augura que qualsevol resistència serà inútil, que només aconseguirà de retardar el fatal desenllaç (la plena substitució ?).
De totes maneres, la festa de Halloween té una història que mereix una certa atenció.
Un amic diu, que prefereix el Halloween perquè diu que les castanyes ja ens les endinyen totes,tots els dies . Per que sera ?
Les tradicionals castanyeres fa temps que van desaparèixer dels nostres carrers, places i raconades. Ara, el que et trobes pel carrer per Tots Sants són pseudotorradors aficionats, colles d'estudiants que van de cara a la pela, que et venen una gasòfia immenjable, gairebé sempre cremada, i que llences directament a les escombraries després d'haver-te cregut que has contribuït a la noble causa estudiantil...
Dir "Castanyada" en comptes de Tots Sants és una sinècdoque (prendre la part pel tot). Gairebé ningú no empra la paraula Tots Sants si no és per referir-se a una festa laboral que esperem amb candeletes: "el pont de Tots Sants".
Ens diuen que ara toca ser globals i que la nostra fita és la multiculturalitat i el mestissatge, per això anem perdent les arrels i la memòria i ja ningú se'n recorda d'on vénen les tradicions. Ningú s'atura a pensar que la majoria de les nostres festes són ancestrals i que l'Església es va apropiar del seu sentit al cristianitzar-les.
Però és igual, celebrar, ho celebrem, i tant que sí! Immergits en el consumisme, no es pot deixar passar cap oportunitat per vendre el que calgui: Tortell de Reis, Coca de llardons, Mona de Pasqua, Coca amb cireres, Coques de Sant Joan, Plomes de Santa Teresa, Panellets per Tots Sants, Tió de Nadal i torrons... només per citar alguns dolços.
Cada dia tenim més diades, celebracions i més bauxes. I si no en tenim prou amb les d'aquí, de festes, en manllevem de fora. Ara volem ser moderns i celebrem el Halloween angloamericà. Benvingudes, doncs, les bruixes i les carabasses.
I fora les castanyes! aptes només per al paladar dels avant-pasats. El Halloween és una festa tradicional dels països de parla anglesa, tot i que un dels llocs on està més arrelada és als Estats Units de nord-Amèrica. D'allí, ens arriba ara a casa nostra amb el segell Made in Usa.
El Halloween se celebra el 31 d'octubre i les famílies la preparen durant setmanes abans. Compren carabasses de bona mida per buidar-les a casa. Aquesta tècnica és coneguda en anglès com a "pumpkin carving". Consisteix a tallar la part de dalt de la carabassa, buidar-la amb una cullera i tallar ulls, boca i nas amb formes triangulars. Després, a dintre es col·loquen espelmes que serviran per il·luminar la porta de casa la nit de Halloween. Posar la carabassa a la porta diu a tothom que en aquella casa se celebra el Halloween i poden trucar a la porta. També és costum que la mainada es disfressi i vagi a trucar, en fer-se fosc, la porta del veïnat per tal de captar dolços i caramels.
Ara nosaltres barregem la nova moda de les disfresses i les carabasses amb les tradicionals castanyes i els panellets, un totum revolutum o poti-poti que no hi ha qui s'aclareixi. Visca la multiculturalitat, doncs ¡!.
De la mateixa manera que el Halloween, que ha de competir amb la Castanyada, els panellets i el vi bo, s'està implantant a marxes forçades (ajudat per la televisió, Port Aventura i les escoles públiques), no entenc perquè el Thanksgiving Day, que no té cap competència important és el quart dijous de novembre, no s'està implantant a les llars catalanes al mateix ritme.
Seria bonica una trobada familiar prenadalenca; es podria aprofitar per organitzar les cagades de tió, repartir els paperets de l'amic invisible, donar les cartes de reis als avis o passar-se les receptes de l'escudella i la carn d'olla, a un mes vista. De veritat que no ho entenc, deu ser que no s'implanta perquè si fos festa el quart dijous de novembre gairebé ja empalmaríem amb la Immaculada i la celebració de la Constitució del pais vei ( Per a cuant la Nostra ? ).
Tan bé que aniria una jornada de compres, àpats, regals... precedida per grans fires i mercats , fires del gall d'indi i tradicionals rebosts del farcit.A fer gastar la visa d´or
A mi, personalment, el Dia d'Acció de Gràcies és una festa que em cau molt,molt pero que molt bé. Per què no triomfa? Per què no triomfa el 4 de juliol? Deu ser perquè, els catalans som un poble desagrait de MENA, o no se u plantegen els mitxans de comunicació!
Total que la culpa de tot,la tenen els periodistas.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui perd els orígens, perd la identitat. No ens deixem perdre la Castanyada!

Anònim ha dit...

Els nostres costums a l'entorn de Tots Sants i el culte propi cap a la mort, s'han vist alterat en els darrer temps per culpa del maleït Halloween vingut del nou continent.
La nostra manera d'interpretar i viure, aquests dies especials de record i respecte cap els nostres estimats difunts és ben diferent i cal mantenir les nostres arrels.
D'antic, aquesta nit de Tots Sants, els membres de la família i amics, es reunien al voltant de la taula o davant del foc a terra, ben encès per torrar les castanyes.
Gaudien de l'escalfor menjant els panellets i fent traguets de bon vi, moscatell o garnatxa.
Els moniatos eren destinats a l'àpat de l'endemà, fets al forn o també fregits com si fossin pataques, per guarnir el segon plat. La confitura que no pot faltar, per fer una bona càrrega de calories per protegir-nos del fred. La canalleta deixava una recula de castanyes a terra, des de la porta de casa, fins el foc que deixaven encès.
Les animetes les recollien fins arribar a escalfar-se davant del braser.Les rifes dels panellets i la fruita confitada eren una pràctica habitual en establiments de consum,bars i tavernes, però també a les societats lúdiques i ateneus culturals.
Aquest costum encara es manté viu, per part d'algunes associacions.
No oblidem les acostumades visites al cementiris i el record més respectuòs cap els estimats difunts. Els familiars i amics que ens han deixat.

Anònim ha dit...

I diu la nostra tradició que el costum d'ingerir aquestes mengas –molt energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir. Bé, que passes/u tots una misteriosa i màgica nit, i pensem, en aquests dies tan de “reflexió” sobre el pas dels dies, que no val la pena estar sempre intrigant o maldient de les persones..., a banda d’una absurda pèrdua de temps, no ens permetrà sobreviure tampoc al temps mateix.
Bon cap de setmana.