L ´ÚLTIM QUE APAGUI EL LLUM ! !

Sembla ser, que un diari espanyol que es publica a Barcelona ha destapat una filtració més provinent de la desprestigiada magistratura espanyola.
En essència, resulta que els jutges espanyols ens diuen que els catalans no tenim dret a administrar els nostres impostos, perquè, només faltaria, els impostos són nostres, però els diners són seus. Tampoc no tenim dret a exigir al nostre país l'equiparació en drets de la nostra llengua amb la seva, que, com tohom sap, és més llengua que la nostra, perquè és seva.
Per cert, he esmentat ja que eren espanyols? I jutges? Els dotze homes sense pietat (ara onze), atrapats per el passat recent que havia gravat en els col·legis i en les casernes, “Una, Grande y Libre”, segueix inexorablement el guió previst per la por espanyolista de la desintegració d’un Estat patètic que en comptes de donar aire als diferents pobles que el conformen, ens encotilla i estreny fins als límits de la paciència de Job.
Si les coses al final acaben sient tal i com apunten les contínues filtracions que de la sala del tribunal s’estan escapant cada dia a més de ser la constatació de que Catalunya com a Catalunya a Espanya no hi té lloc, hauria d’ésser el detonant per a l’opció de dir nosaltres també que NO al esperpent en que quedarà reduït un text sense ànima, mutilat per el Congrés dels Diputats, menystingut per el govern en la seva aplicació i triturat al final per un tribunal desprestigiat per la politització dels seus integrants més preocupats en pagar favors que per a impartir justícia.
Se m'ha escapat en algun moment la paraula "desprestigiats"?
Bé, doncs quedem a l'espera de completar la darrera etapa del gloriós recorregut administratiu de l'estatutet de la Moncloa, quan la judicatura derivada de la il·legalitat internacional flagrant que van ser els decrets espanyols de Nova Planta ens expliqui amb pèls i senyals com som els catalans d'impresentables per continuar respirant, i com de munífics són els espanyols, que ens ofereixen totalment de franc els seus serveis per efectuar l'eutanàsia al nostre poble.
Diuen que serà al desembre quan sortirà oficialment la sentència del tribunal constitucional espanyol, tot i que probablement abans ja la coneixerem per complet, perquè... He parlat ja de filtracions de la desprestigiada judicatura espanyola?
Amb tot això, però, jo veig un petit problema per a aquests espanyols, ufanosos i poderosos com són, il·luminats per la llum immarcescible de la seva veritat sense màcula: resulta que el nostre poble, malgrat el que sembla que es pensen, ni és mort ni moribund. I són ells mateixos els que ens han tancat qualsevol altra sortida política que no sigui la independència.
Tonto l'últim --a sortir d'Espanya!
I sobretot, sobretot, que l'últim no oblidi de tancar el llum --és que sense els nostres impostos, els espanyols ho tindran fotut per pagar-ne el compte!
La classe política i civil catalana en ple hauria de tenir com a objectiu clar anar a defensar el que volem, en les institucions internacionals, però no quedar-nos ja en el mig camí d’un text de compromís perquè la resta de l’Estat, l’Espanya que tremola i ens ofega, s’hi pugui sentir més o menys en comoditat, si no anar a per totes de veritat i buscar de una vegada el nostre camí a banda d’ells.
Serem, doncs, una "nación" de segona, curta d'armilla i amb una llengua prescindible. Impossible trobar un retrat més exacte de com ens vol Espanya.
Em ve al cap ara "L'escola de Ribera", aquella magnífica cançó que cantava l'Ovidi. I molt especialment el darrer vers: "el resultat era un, / la jugada era perfecta". Estic segur que ara l'Ovidi repescaria la cançó del seu repertori.
Catalunya és un magnífic negoci per a Espanya. Espanya, en canvi, és una sangonera per Catalunya. Això no és nou però sembla que encara no ens ho acabem de creure. Potser ja és arribat el moment que tots plegats ens anem fent a la idea que amb males companyies no es va gaire lluny.
Diuen els que hi entenen que les crisis serveixen per replantejar a fons les situacions. És a dir, que d'aquesta crisi sorgirà una nova concepció de les relacions socials i globals. Ves per on encara ens servirà per a alguna cosa pràctica, tota la tramuntanada que ja comencem a tenir al damunt i ens convencem tots plegats que cal canviar de parella de ball.
La gran incògnita, però, és fins a quin punt ens refiem dels de la Catalunya optimista, dels de les mans netes, dels del no perpetu i dels de la Casa Gran per comandar el procés.
Patirem... Bon cap de setmana ¡¡