dimarts, 28 d’octubre del 2008

DOSIS


Només falten 7 dies pel 4 de novembre, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre.
És a dir, l'anomenat "election day".
Doncs ja s'ho faran, tampoc tindríem que donar tanta i tanta importància sobre qui és el pròxim President dels USA, amb el munt de problemes que tenim a casa nostra.
Mani qui mani als USA, a nosaltres ens repercutirà de la mateixa manera. Els Americans sempre han necessitat fer la guerra i controlar el món.
Siguin republicans o democràtes, blancs o negres, els qui manen a Amèrica, tots tenen molts diners amb molt de poder i sempre tocara el rebre als mateixos.
Amèrica no serà diferent amb un President Afroamericà, continuaran tenint el millor exercit del món i continuaran volent controlar el planeta. La fam i la redistribució de la riquesa no vindrà per tenir Obama de President ni tampoc amb McCain.
Com diu el gran president de les espanyes, Don Jose Luis Rodríguez Zapatero alias ZP, la culpa de tot plegat ara es dels Americans, després s'extranya si no el volen ni veure.
Però això de donar les culpes dels nostres mals als demés no aporta cap millora ni serveix per sol.lucionar absolutament res.
Més aviat és un símptoma de debilitat.
Que guanyi el millor als USA, o més ben dit, el que els seus ciutadans triïn.
Nosaltres no el podem escollir, prou feines tenim per triar bé, els nostres dirigents, com per preocupar-nos excessivament del que fan els altres.
Cementiri d'Or ( Marina d'Or )
Deu anys enrera Marina d'Or era un enorme projecte d'urbanització i esbarjo, encaminat a divertir a moltíssims espanyols, que va esdevenir una realitat a base de diners, inversions i molta però que molta publicitat fins fa ben poc temps.
Però no tot són flors i violes. Es van construïr desenes i desenes d'edificis que havien de ser segones residències per alguns, i primeres per altres com per exemple els jubilats.
Avui aquests edificis són quasibé buits.
Al costat mateix d'aquest cementiri d'edificis nous, buits i en part inacabats s'escampa un camp de grues que esperen a ser utilitzades algun dia, abandonades a la intempèrie. Els treballadors fixes estan essent acomiadats de tota la Marina, siguin paletes, cambrers, serveis, etc... La famosa Marina s'està convertint en un somni del passat que qui sap si algun dia veurà la llum i l'èxit que pregonaven deu anys enrera els seus creadors.
Aquesta senyora de la foto se'n diu Tzipora "Tzipi" Malka Livni.
El seu rostre se'ns està fent familiar i pot encarnar un canvi important a la manera de fer política a Israel si arriba al càrrec de Primera Ministre després de les eleccions previstes en principi per al proper mes de febrer.
Donades aquestes circumstàncies (ser dona, possibilitat d'encarnar un canvi tot accedint al lloc de més responsabilitat d'un govern) m'estranya que encara no sigui reivindicada per les feministes nostrades que es van entusiasmar amb la Bachelet, la Hillary i la Ségolène. (Ara que hi penso, no vaig sentir tampoc gaire elogis de la Cristina Fernandez. És clar que amb el sarau que hi ha habitualment a l'Argentina potser millor esperar i veure...)
La Livni s'ha trobat liderant el govern després de la dimissió d'Ehud Olmert, acusat d'un cas de corrupció. (Dimissió vol dir que deixa el càrrec. Ho dic perquè és un concepte que per aquestes latituds nostres es veu que no es coneix gaire. Corrupció en canvi sí que es conegut, massa i tot).

1 comentari:

rafael ha dit...

Esas pastillas, te la dan sin receta medica ??...Ahomismito, me voy a la farmacia a por ellas. besitos