Espanya, vuitena potència mundial,mentira,ras i curt. Tan senzill com això: Espanya no és la vuitena potència mundial. Una cosa és que durant la història, durant anys i panys, Espanya sempre ha intentat aparentar el que no és. Ja ho feia el General Franco cap als seixanta assegurant que Espanya era la desena potència mundial. També pel fatxenda Aznar aquest tema es va convertir en una obsessió. Fins a tal punt de crear una comissió d’experts a la Moncloa perquè fessin mans i màngiues per tal de poder entrar al G-7 (sense comptar amb Rússia).Una de les conseqüències d’allò fou el suport incondicional del aleshores president de l’Estat espanyol a la política imperialista de Bush.
Ara és el torn de Zapatero. L’actual president de l’Estat espanyol s’ha pres molt a pit també aquesta qüestió. La diplomàcia espanyola treu fum per tal d’aconseguir una cadira a la reunió que pretén refundar el capitalisme. El seu principal argument: Espanya és la vuitena potència mundial però no pertany ni al G-20
Doncs no és així, empíricament, amb els números a la mà. Segons les útlimes dades publicades pel Banc Mudial, Espanya pels pèls i amb sort està a la onzena posició.
En referència a la paritat de poder de compra, dada que permet fer comparancions entre països, deu països són més grans que Espanya. En concret, i per aquest ordre, EUA, Xina, Japó, Alemanya, Índia, Regne Unit, França, Rússia, Itàlia i Brasil. Per darrere, i pràcticament amb la mateixa grandària, es troben Mèxic i Canadà. Les dades es refereixen a l'any 2005, i posen de manifest que Espanya representa el 2,15% de l'economia mundial.
Alguns podrien dir que hi ha altres indicadors que potser dónen a Espanya una millor posició, com per exemple el pes d'Espanya en els organismes econòmics internacionals, en aquest cas és el FMI. Doncs bé, tenint en compte el nou repartiment de quotes decidit en el Fons Monetari Internacional, Espanya ocupa el lloc 15 en dret de vot, que es corresponen mil·limètricament amb les seves aportacions financeres.
En concret, després de l'última reforma, representa el 1,63% del FMI, per sota, fins i tot, del seu pes en l'economia mundial. Novament, EUA està al capdavant (amb el 16,73% dels drets de vot), i per davant d'Espanya se situen Japó, Alemanya, França, Regne Unit, Xina, Itàlia, Aràbia Saudita, Canadà, Rússia, Índia, Holanda, Bèlgica i Brasil. És a dir, que tampoc per aquesta via Espanya reuniria els requisits ni per a entrar al top ten de l'economia mundial.
Espanyols desesperats i destrempats davant tot això podrien argumentar que la renda per càpita dels espanyols (27.270 unitats de poder de compra) està entre les més elevades del món. Però de nou, tot són sensacions errònies. Segons les dades del Banc Mundial (i sempre en termes de poder adquisitiu real) hi ha fins a 25 països els ciutadans dels quals gaudeixen d'una renda superior a l'espanyola. Al capdavant d'ells, Luxemburg, amb les seves 70.014 unitats de poder de compra.
Despullat d’arguments, algun economista espanyol d’aquells ben castizos posaria sobre la taula l’argument que Espanya s'incorpori a l'elit mundial per la seva població.
Però llavors sorgeix un altre problema, com el mateix Sarkozy va reconèixer: hi ha un altre país europeu, Polònia, que té gairebé tants habitants com Espanya (38 milions enfront de 44 milions), pel que en cas d'Espanya fora convidada a participar en un G-7 ampliat, Varsòvia podria reclamar el seu dret a participar en la reunió.
Així que, davant de tot això, podeu comprovar com Espanya en el fons (i no tan en el fons) no és aquella potència que ens volen pintar i que encara segueix lluny de l’elit mundial. Imagineu-vos on estaria sense Catalunya...
2 comentaris:
El senyor Rodriguez Zapatero està molt disgustat perquè no l’han convidat a la cimera dels països més poderosos del món.
Ni el president francès ni el dels Estats Units no l’han tingut en compte a l’hora de convocar els presidents que han de decidir el futur econòmic del propers anys. Ell, que és el president de l’Estat espanyol, un estat tant o més centralista que França, tant o més ric que els Estats Units, tant o i més modern que Alemanya i ara li fan aquest menyspreu. Corredisses amunt i avall, telefoneades a tort i a dret per veure si aconsegueix que el convidin al club dels grans.
És el que passa quan es tenen afanys de grandesa i quan s’ha venut que l’Estat espanyol està entre les primeres potències mundials, però la realitat és molt tossuda i s’ha demostrat que de grans no gaire i d’importants tampoc. Com els passa sovint als espanyols els perden les aparences i Zapatero ha d’aparentar que l’Estat espanyol és un gran Estat, encara que estigui immers en una crisi galopant i ha d’aparentar que el món compta amb ell, encara que ni se’l convidi. A Espanya haurien d’aprendre que el grans països no han estat convidats a aquesta cimera, que els grans països potser no hi volen anar, que ser un gran país no vol dir ser un país gran. Suïssa, Noruega, Suècia, Holanda i molts altres són grans països perquè es preocupen per la qualitat de vida dels seus ciutadans.
Però l’Estat espanyol es vol assemblar als països grans no als grans països.
Això hes el mes fotut.
Salut.
( A carres molls,calaixos...amb el teu cas....buits..ja,ja,ja, una forta abraçada i un petó ).
M .:_)
Desde que nací he sido un hijo de puta, hijo de una - señora puta – de una puta señora – y sinceramente, no soy el único. Personalmente, no condiciona mi vida en absoluto, viendo lo visto.
Era puta en los tiempos de pan y chocolate, de pan aceite y azúcar, de harapos y de asesinados en la cuneta. Eran otros tiempos.
Era el hambre y la subsistencia. Eran tiempos de madres solteras, de madres con hijos que a la vez eran hermanos .
Hoy después de cuatro décadas, las razones de una puta o puto, son las mismas, pero con algunas diferencia, totalmente lícitas - entre ellas - las de las Sociedades de Consumo.
Antes se las quemaba, se las apartaba, se las hacía de menos, hoy después de cuatro décadas hay muchas mas putas y putos a los que se les aparta, se las estígma, se las graba, se las denuncia, se las echa del recinto sagrado y público que es la calle.
E incluso su “oficio” de puta, se utiliza para insultar a otro. ¡¡¡ Como hemos avanzado verdad ¡¡. ¡¡¡ ¨Viva el ser Humano¨¡¡
Pero hay algo que sobresale a todo eso, y es que desde siempre todos nos hemos prostituido de alguna manera.
Por eso, todos y todas somos un poco Putas.
La Globalización y los modelos sociales de la mayor parte del planeta están basados en el consumo, marcados por gobiernos socialdemócratas con espejos de libertinaje consentido.
En los libros que marcan los derechos democráticos, dice que todo ser humano tiene derecho a un trabajo y a una vivienda digna. ¡¡¡ Ja ¡¡. Sabemos de sobra que esto no se cumple, ni tampoco se hace cumplir.
Que se lo digan, al ¨primer mundo ¨o a los ¨otros mundos ¨.
Quizás esta sea una razón para que los seremos humanos mediatizados por esta falacia, se busquen la vida como quieran, puedan o les dejen, tienen derecho a tener lo que continuamente se les dice, y se les inculca. Poseer - sino - no son nada, ni nadie.
Por eso hoy existen las otras Putas, las señoras de apellido ¨noble¨ que reza a su Dios el mediodía del Domingo. La puta de rayas en WC. La puta secretaria del despacho de Don Onofre, que conserva su silla después de escribir el informe, al tiempo que le chupa el cipote.
Las dependientas putas de las putas tiendas de moda. Las putas cajeras del centro comercial. La chofer del autobús de línea que nos lleva a la casa de las otras putas. La Chelo, que toma el café de las once en la degustación del encuentro. O la Juli que quiere comprarse un apartamento en Ibiza. También esta la estudiante de solfeo, la de piano. Y porque no, Matilde la educadora social amiga de Carlota, - esa que no se pierde una misa de Don Anselmo - se embelesa cuando cita a Mateo en su versículo octavo….Y tantas y tantos.
Hoy nadie se salva, y en la mayoría de los casos es porque no quiere. Lo cual, aplaudo efusivamente. Y ademas ¿ salvarse de que ?.
Así que para todas las Putas y Putos dedico este : Oleeeeee ! Y en especial, para las que me follaron salvajemente, para las que me engañaron inteligentemente, para las que me dejé engañar, para las miserables, para ¿ las de clase ¿. Y más que nada para todas las Putas y Putos que están por llegar.
Publica un comentari a l'entrada