Ja esteu preparats ??- Els pantalons ja estan descordats ¡ ? ¡ Els partits catalans comencen a negociar per Madrid, o dit d’altra manera a perdre la poca dignitat que se’ls hi suposava, l’esperit de pacte en diuen.
Comencem a assistir al típic seny català, que traduït vol dir la presa de pel constant, i la venda d’uns beneficis finals totalment desproporcionats.
Tanmateix, una mirada als moviments de cada partit amb vots catalans a la capital de l’estat espanyol ens dona dades interessants:
El PSC, amb la seva campanya orfe de propostes, i amb el simple discurs de la por al partit contrari, ha triomfat espectacularment amb la col·laboració de la fràgil memòria de la gent amb el desgavell ferroviari, el frau de l’estatut, l’oblit de l’aeroport del Prat, el no retorn dels papers de Salamanca i altres perles. Però no tot son flors i violes, ja que Zapatero no ha donat cap signe d’agraïment cap als socialistes catalans, i el finançament bilateral, sembla ser no podrà ser, i s’hauran de conformar amb les engrunes, mentrestant tots els seus parlamentaris han fet el primer gest de defensa dels nostres interessos votant sense rubor a Bono com a President del Congreso, i ho seguiran fent deixant els interessos dels seus votants abandonats però amb el convenciment que seguiran sent fidels pels segles dels segles.
CIU, desprès de mantenir els discrets resultats de fa quatre anys, ha començat a negociar amb el PSOE, i sembla que totes aquelles condicions prèvies per respectar Catalunya, és van diluint poc a poc amb el polític, segons les enquestes mes valorat de Catalunya, Duran i Lleida al capdavant, i el dubte de votar afirmativament a Bono ja ofèn per si sol, al igual que l’acceptació de senadors socialistes per formar grup propi al Senado. Els pantalons estan descordats, i s’aniran baixant a poc a poc per tocar una mica de poder??..
ERC, desprès de la patacada electoral fruit del desencís dels seus votants per prioritzar l’eix esquerra abans de l’eix nacional, i amb un procés intern per reconduir el rumb, segueix donant espectacle a base de cops d’efecte dels seus candidats de l’actual direcció, amb ben poca credibilitat mentre al govern, el silenci segueix sota el joc socialista. A Madrid segueixen buscant aliances difícils per treure el cap, i no accepten el càstig dels seus votants anant al grup mixt i començant a pensar en no tornar a presentar-se a unes eleccions espanyoles amb un projecte creïble cap al dret a decidir.
ICV, amb una representació mínima, segueix la roda del partit socialista i es fon amb un mar de contradiccions, com la provocada pel seu conseller de medi ambient amb el transvasament del Segre, perdó, traspàs puntual, francament un partit amb vocació ecologista no es mouria en aquest nivell de mediocritat.
Per últim, el PP amb el seu canvi de candidats, un mes moderat Piqué, per uns mes ultres com en Sirera, amb el discurs ranci de sempre, no han aconseguit augmentar els seus resultats i s’ho haurien de fer mirar.
Aquest es un retrat de la nostra representació a l’estat espanyol, ben poca cosa positiva en podem esperar i tant sols demanaria un mínim de dignitat si es que no l’han gastada tota en els últims anys.
Comencem a assistir al típic seny català, que traduït vol dir la presa de pel constant, i la venda d’uns beneficis finals totalment desproporcionats.
Tanmateix, una mirada als moviments de cada partit amb vots catalans a la capital de l’estat espanyol ens dona dades interessants:
El PSC, amb la seva campanya orfe de propostes, i amb el simple discurs de la por al partit contrari, ha triomfat espectacularment amb la col·laboració de la fràgil memòria de la gent amb el desgavell ferroviari, el frau de l’estatut, l’oblit de l’aeroport del Prat, el no retorn dels papers de Salamanca i altres perles. Però no tot son flors i violes, ja que Zapatero no ha donat cap signe d’agraïment cap als socialistes catalans, i el finançament bilateral, sembla ser no podrà ser, i s’hauran de conformar amb les engrunes, mentrestant tots els seus parlamentaris han fet el primer gest de defensa dels nostres interessos votant sense rubor a Bono com a President del Congreso, i ho seguiran fent deixant els interessos dels seus votants abandonats però amb el convenciment que seguiran sent fidels pels segles dels segles.
CIU, desprès de mantenir els discrets resultats de fa quatre anys, ha començat a negociar amb el PSOE, i sembla que totes aquelles condicions prèvies per respectar Catalunya, és van diluint poc a poc amb el polític, segons les enquestes mes valorat de Catalunya, Duran i Lleida al capdavant, i el dubte de votar afirmativament a Bono ja ofèn per si sol, al igual que l’acceptació de senadors socialistes per formar grup propi al Senado. Els pantalons estan descordats, i s’aniran baixant a poc a poc per tocar una mica de poder??..
ERC, desprès de la patacada electoral fruit del desencís dels seus votants per prioritzar l’eix esquerra abans de l’eix nacional, i amb un procés intern per reconduir el rumb, segueix donant espectacle a base de cops d’efecte dels seus candidats de l’actual direcció, amb ben poca credibilitat mentre al govern, el silenci segueix sota el joc socialista. A Madrid segueixen buscant aliances difícils per treure el cap, i no accepten el càstig dels seus votants anant al grup mixt i començant a pensar en no tornar a presentar-se a unes eleccions espanyoles amb un projecte creïble cap al dret a decidir.
ICV, amb una representació mínima, segueix la roda del partit socialista i es fon amb un mar de contradiccions, com la provocada pel seu conseller de medi ambient amb el transvasament del Segre, perdó, traspàs puntual, francament un partit amb vocació ecologista no es mouria en aquest nivell de mediocritat.
Per últim, el PP amb el seu canvi de candidats, un mes moderat Piqué, per uns mes ultres com en Sirera, amb el discurs ranci de sempre, no han aconseguit augmentar els seus resultats i s’ho haurien de fer mirar.
Aquest es un retrat de la nostra representació a l’estat espanyol, ben poca cosa positiva en podem esperar i tant sols demanaria un mínim de dignitat si es que no l’han gastada tota en els últims anys.
5 comentaris:
En el proper congrés de CDC poden passar moltes coses, una d’elles que es trïi una nova filosofia de partit que orienti l’objectiu final cap a un estat propi català. Si això acabés passant UDC hauria de triar entre afegir-s´hi o trencar amb CDC.
Si decidís no sumar-s´hi , quines serien les conseqüències d’aquest trencament? segurament mínimes per CDC que mantindria aproximadament el mateix número de votants, però greus per Unió que hauria de decidir cap on vol tirar. Decidís el que decidís ho tindria magre per tornar a ser el que és ara.
És veritat que dins de la gent d´ Unió hi ha gent molt vàlida, però no sé si els que hi ha acceptarien trencar la política autonomista per una sobiranista. S’hauria de veure, potser després del congrés convergent podrem tornar a encetar aquest tema i aclarir-lo del tot, qui ho sap ?.
Al cosmos Popular, la feina s’ha fet amb sigil·li i cautela per part del líderderrotat Rajoy. Fins aquest dilluns passat hem tingut el dubte de qui seria el portaveu parlamentari. Rajoy ha parlat clar per primera vegada, o almenys hi ha la sensació que ha parlat ell i no l’ombra inexorable d’Aznar. Soraya Saénz de Santamaría és l’escollida, la veritable nena del líder Popular. Destaca per la seva joventut i un excel·lent currículum com advocada de l’estat.I si Soraya serà una rival capaç de contrarestar l’efecte de Jose Antonio Alonso... el temps ho dirà. El que ha quedat ben clar és que Rajoy necessita envoltar-se dels seus, com un corder a punt de ser degollat pels llops, intueix que en poc temps pot ser la víctima d’una voraç Aguirre i el sector més ranci dels populars.
Noves cares que agafen més relleu. Sembla ser que l’aposta per la moderació i el consens marcaran aquests primers dies de govern. Fa falta ara que totes aquestes bones intencions puguin arribar a ser alguna cosa més que això, intencions, i quan vagin maldades no es recorri novament al mètode de la por i l’odi fratricida.
Me gustaría saber, que es lo que se le debe a Bono, para auparlo a ese puesto.
¿No se retiró, para estar al lado de su familia?...¿es que ha dejado la familia?...¿o se ha aburrido de no hacer nada?...¿o pasa un mal momento económico y hay que ayudarle como sea?...¿o es el pago a algo...?...¿no dijimos ya una vez los socialistas que no le queremos?...
Cuesta trabajo entender que un grupo de socialistas jóvenes que habían cogido el timón del socialismo, se hayan cagado encima, en la primera legislatura y ahora quieran volver a las vijeas glorias.
¿De verdad... se lo han pensado bien? Un rancio caballero Españó, que le gusta mas una cámara o un micro, que a un tonto un lápiz. Que cada vez que habla de algo sube 10 euros el barril de petróleo. Que siendo ministro del ejército, se concedió por decisión propia una medalla, que no llegó a colgarse, porque lo descubrieron a tiempo. Que no quiere que hablen otro idioma que no sea el suyo, que además ni siquiera sabe hablar correctamente. Que si nace un pelo de culo mas tonto, nace en el circo Americano.
¿Que pasa...es eso todo lo que tenemos?, o es que os habeis cagado en los pantalones y quereis una legislatura mas tranquilita y habeis querido congraciaros con los pepeistas...¿De verdad esperais una legislatura mas tranquilita?...ya os soltarán los dobermans.
Para que vamos a seguir, una vez más demostráis, que los intereses del partido, son los vuestros, los de unos cuantos, a los demás solo nos queda...gritar en el desierto.
Querido tafaner..pantalones descordados y con las manillas puestas; Redactas claro y visualizas mejor. La foto me ha dado por reir, es simpatica y sobretodo real. besitos y un fuerte abrazo
I seguim per bingo!!
Que vol dir l'eix d'esquerres i l'eix nacionalista?
Cl construir un país amb futur i per a tots. Llavors, sempre cal primar l'esquerra respecte al nacionalisme.
Publica un comentari a l'entrada