Una mica d'humor per acabar la setmana, recordant el gran programa d'en Mikimoto, "Persones Humanes".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En fi……. 2011
Dia 2 de gener del 2011, entra en vigor la nova llei antitabac. Ja no és permès de fumar en espais públics com ara bars, restaurants o parcs infantils Una demagògia més en un sistema polític-social que ens ha portat a una situació tan absurda com l’actual. Què fàcil és, per a determinats eunucs polítics, perseguir els fumadors, i quina incapacitat de perseguir els banquers. És cert, el tabac és nociu per a la salut. Tanmateix, la pobresa provocada pels financers, els suïcidis fruit de la fallida econòmica, la mort civil que comporta la desocupació provocada pels neoliberals... això mata molt més, i només comporta plaer per a un petit nucli de privilegiats.
AVÍS IMPORTANT
Blog NO subvencionat pel govern espanyol, ni per la Generalitat de Catalunya, ni per la Diputació de Tarragona, ni per el Consell Comarcal del Tarragonès, ni per l'Ajuntament de Torredembarra .
racodeltafaner@gmail.com
¿ Gent amb poca feina ?
Per apuntar-se ? :
La política som cadascú de nosaltres com a ciutadans i com torrencs, la política és l’essència de la nostra vida social. Ens regeix, ens dóna llibertat, ens defensa de l’abús, ens protegeix fins allà on podem arribar com a societat.
Quant a mi,dades personals
- tafaner
- Torredembarra, Tarragona, Catalunya, Afghanistan
- Ateu i lliure pensador. Em rebenta la prepotència dels qui es creuen poderosos i van de progres i defensors de la participació per a manipular al poble i sortir-se'n amb la seva. Després d'intentar durant molts anys i com tanta i tanta gent transformar globalment la societat, cada vegada assumeixo més el paper de resistent en temes propers i quotidians. Ah ! i això d'Afganistan no us creieu que es tracta de cap error... simplement és perquè el que considero el meu País no consta en les opcions a escollir i m'he decidit per un altre igual de maltractat...
Què és això?
.El Blog del tafaner és, bàsicament, un espai d'opinió sobre qualsevol cosa. Sobre allò que em vingui a mi de gust. La meva opinió, és clar, és personal i intransferible, a més de tenir la fabulosa qualitat de poder despertat ira, rancúnia, odi, amor, complicitat o simplement, fer riure. Però no només hi ha lloc per als meus pensaments aquí. També intento anar posant-hi coses interessants o fets curiosos susceptibles de cridar l'atenció de vosaltres.I tot això de gorra, sense pagar ni un puto €, eh? Ja està, de moment això és tot. A veure si us agrada el que llegireu i si no,sou molt lliures de fotre el camp.Per cert¡¡Gràcies per haver visitat el meu blog.Fins la propera¡¡
1 comentari:
Amb un món tant globalitzat avui en dia resorgeixen antics estats que havien sigut absorbits per d’altres de més grans. Montenegro n’és un exemple. I nosaltres, els catalans, en podriem ser un altre.
De moment som el que som, una comunitat autònoma més com Castella la Manxa o com Ceuta, que gràcies als catalans i als bascos es van beneficiar del famós “café para todos” fa 30 anys.
Fa poc es va aprobar el nou estatut de Catalunya, del qual alguns polítics en són “forofos” i que en parlen com un èxit quan en realitat ens el van rebaixar substancialment tant, que fins a dia d’avui és com si no existís.
I també és el que va passar amb l’anterior estatut, l’encara vigent Estatut de Sau.
En aquell capítol de la nostra història es van reunir, segons la representació obtinguda de les primeres eleccions generals, els polítics de diferents partits.
En primer lloc els socialistes, seguits pels comunistes de Carrillo, per la UCD de Suárez, i per últim Convergència (amb una clara minoría davant de les minces pretensions dels demés). Els partits espanyolistes (PSC+PSOE+UCD+PSUC) van tallar les ales al finançament econòmic català, supeditant-lo completament a Madrid, on caldria anar-hi a demanar diners a partir d’aquell moment cada any.
CDC es va quedar sola en el seu intent de concert econòmic, mentres que sí el van obtenir els bascos i per tant l’hauriem pogut tenir.
Ara la situació política catalana es troba en un moment d’incertesa total. Els socialistes se les han d’empescar per intentar que la seva dependència amb Madrid no surti tant a la llum pública.
Els d’Esquerra tenen crisi interna de partit deguda a les davallades electorals sofertes per la desconfiança del seu propi electorat.
Els d’iniciativa també els hi tocarà el rebre pel mateix motiu. CiU continua a l’oposició a l’espera d’un congrés intern on les diferents branques ideològiques intentaran fer-se prevaldre, i el PP ha dia de avui,ja té tres candidats a la presidència del partit a Catalunya.
I el patriotisme és molt important. Sempre ho ha estat i sempre ho ha de ser.
El patriotisme ha mogut muntanyes, per bones i males finalitats. Si no fos pel fet de sentir-te identificat amb el lloc que pertanys, tot el demés no val la pena.
Ser patriota vol dir que creus amb el teu país i amb tot el que representa: el seu modus vivendi, la seva societat, la seva gent.
Per tant, ser patriota és una base sòlida molt important per fixar un posicionament polític personal.
En el nostre cas, ser patriota català vol dir encara més, perquè els que som patriotes ho som sense un estat propi.
El nostre pais és un dels demés estats que van ser sotmesos a una altra cultura, que van recuperar-ne les arrels el segle XIX i que Catalunya va recuperar-ne alguns poders al XX, però que continuament veiem com ens prenen el pèl uns i altres, des de fora però també des de dins, amb falsos pronunciaments patriòtics hipòcrites per tal d’obtenir poder i prou.
Tots els avenços que s’han produït en el nostre País han estat aconseguits per persones que realment estimaven i estimen Catalunya de debò, sense sotmetre’s al patriotisme espanyol, que fonamentalment i bàsicament és l’enemic dels nostres drets històrics.
A partir del patriotisme hom pot saber o ha de saber què pot fer pel País i com hi pot contribuïr. Pot ser un sobiranista convençut o un moderat.
Pot entrar en política o no entrar-hi. Fins i tot, en certs casos i aspectes, es pot ser patriota català i patriota espanyol, tot i que obviament això es contradiu i anem a parar a l’ambigüitat i pragmatisme que prediquen alguns polítics fins al punt que a l’hora de votar no et convencen, perquè el seu discurs no és motivador, ni engrescador. Simplement es tracta d’anar moguent la cua.
Avui més que mai és molt important estimar la nostra Pàtria, perquè sinò la identitat catalana es pot arribar a perdre enmig del gran oceà de dificultats, com per exemple el nacionalisme espanyol, alguns polítics catalans renegats, individus amb afany de lucre, la nova immigració, el desànim popular… La nostra Nació es pot anar difuminant amb el temps si no es recupera el sentit patriòtic català, que sempre ha estat clau en els mals moments. Es pot o no es pot creure amb els polítics, però el més important és que amb Catalunya almenys jo hi crec.
I crec que no estic sol.
Publica un comentari a l'entrada