divendres, 4 d’abril del 2008

Resposta al meme de l'aigua.

Amb aquesta entrada vull contestar el meme que m’envia el Sr. Guillem Bargalló
Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?
Penso que en qualsevol tema que afecti a tota la ciutadania s´haurien de fer consultes populars i no només quan ens pregunten per a fins electoralistes. El dia a dia es mes important que un día de eleccions i ja que som nosaltres els que els hem votat, ens tenen que consultar les qüestions tant importants com aquesta , que afectarà no només a la vida quotidiana dels ciutadans sino també i mes important a la qualitat de la mateixa.
Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?
Penso que donen la informació que els interessa i no sempre la mes senzilla i pràctica. Es cert que darrerament em tingut més que mai consells i sugerències per l´estalvi d´aigua, perà penso que el millor es l´educació desde petits a casa i a l´escola, i en aquest sentit per mandra, ignorància o deixadesa, tots som una mica responsables de la situació actual.
Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?
Rotundament no. Es poden fer sistemes per a aprofitar l´aigua de la pluja. Barcelona mateix està plena d´aigua subterrànea que no s´aprofita. Tenim la possibilitat de dessalar l ´aigua. Continuen deixant que camps de golf i piscines es reguin i s´omplin amb aigua potable, i en canvi retallen aigua a pagesos i ramaders que son el nostre sector primari i el nostre principal sistema d´alimentació. Hi ha com en tot contradiccions e interessos econòmis. Es com tot, quan ens veiem el problema al damunt, correu- hi tots!!
S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?
I tant ! En una empresa quan no treballes bé o no serveixes per el lloc en el que estàs, el cap de l´empresa t´acomiada. Aquí tindrien que fer el mateix. Si no fan bé la seva gestió, cap a casa!. Crec que si les responsabilitats es demanesin d´una manera més seriosa i amb consecuencies mes greus, tothom faría la seva feina amb mes cura.I no ho oblidem, els seus “jefes” som nosaltres, els ciutadans i ens comportem com els seus treballadors i el mes greu es que actuem com a tals e inclús ens sentim responsables del que passa.
Deures fets i a mes :
En els darrers dies, el concepte “crisi de l’aigua” ha estat d’ús diari en els medis de comunicació, així com en el món blocaire(comentari del dia 29,amb aquet mateix bloc). D’entrada voldria fer pal•lés la meva disconformitat amb el conseller Baltasar i la seva forma d’actuar, crec que s’ha equivocat en les formes i s’equivoca en el fet. Tanmateix, sòc del parer que l’excepcionalitat de la situació ha de suposar mesures excepcionals.
Però entre aquestes mesures, el primer que cal aturar son les fuites. El que no és aceptable, és el fet de veure’s escolar per aquestes fuites el 20% de l’aigua. Saber que en 8 o 9 anys no s’ha pogut adreçar una fuita com la de Badalona. Aquest tipus de notícies, no ajuden a crear una cultura de l’aigua i no són pedagògiques.
El problema real, el que cap polític vol afrontar no és el consum dels ciutadans, aquest només suposa un 18% del consum total. El problema real és que s’ha de ser valent. I ser valent vol dir enfrontar-se al sector de l’agricultura i les grans empreses suministradores i embotelladores d’aigua.
No pot ser que AGBAR (Aigües de Barcelona) tingui uns superàvits estratosfèrics i la xarxa de distribució sigui un colador.No pot ser que es permeti la sembra de cultius amb gran consum d’aigua, com ara el blat de moro, en èpoques de sequera. I es segueixi empran uns mètodes de regadiu anacrònics que no permeten l’estalvi d’aigua. Hauria d’estar regulat per llei el tipus de cultius segons la pluviometría i ajudar a realizar millores en els sistemes de reg.
No es pot permetre que els ciutadans tinguin restriccions d’aigua, mentre les empreses embotelladores d’aigua, segueixen la seva activitat. Desconec el procés d’adjudicació de les fonts o manantials, però una normativa hauria de regular les situacions d’excepcionalitat per tal que l’Estat hi pogués acudir en casos d’emergència com el que s’acosta. L’aigua ha de ser un dret humà fonamental i estar per sobre del bé comercial.
Però per dur a terme aquestes mesures, vol dir ser agosarat per actuar enfront del sector industrial i de l’agricultura, i això cap govern ho tirarà endavant. Els grups de pressió són molt forts. És més fàcil tallar l’aixeta al ciutadà, i proposar obres faraòniques com els trasvassaments, ja siguin del Roina, de l’Ebre o del Segre.
R.R.R-Reciclar, Reutilitzar i Reduir.

9 comentaris:

Cap d'any 2009 a Torredembarra ha dit...

això de senyor em fa sentir vell... jejejeje

Totalment d'acord amb el que dius

rafael ha dit...

De la misma manera, que no tenemos competencias en la mayoria de las cosas, en el tema del agua tampoco las tiene nuestra generalitat; Se hara, lo que el estado español dicte...ahora bien, el actual tripartito nunca a facilitado nada en este aspecto. Si lo centramos en nuestro pueblo, quiero recordar, que el agua de lluvia no la podemos decantar a la claveguera, porque nuestra depuradora esta al limite...para ser mas exactos; La lluvia que cae en los tejados de una casa, esta prohibido decantarla por los conductos de las aguas fecales, tiene que correr por las calles.
Antiguamente habia fosas septicas que ahora son inutilizadas, porque casi todo el mundo ya esta conectado....estas se pueden volver a reutilizar para la recogida de agua de lluvia y con poco coste, almacenar esta agua; Estamos obligados todos,a asumir este compromiso, cualquier idea que suponga ahorrar agua bienvenida sea. Los politicos siempre llegan tarde a todo. El agua es de todos. besitos

Anònim ha dit...

No crec pas que SEQUERA siga el diagnòstic encertat i no es pas "pertinaç" i excepcional. El que mos passa es que cada any gastem molta més aigua que no collim i guardem, i ja no ens queden els romanents que a fi d'any teniem al rebost. La sequera d'aquests anys ha fet evident la insostenibilitat de la política territorial, de terra agrícola, urbanística i d'habitatge financer feta d'aquests anys.
Catalunya es un país sobreexplotat i sobreurbanitzat més enllà dels seus límits i capacitats, entre ells el sòl i l'aigua, i no tan sols les infraestructures.

Anònim ha dit...

Pues miren ustedes,en mis tiempos,se llamaba a Don Paco( El Generalisimo) se hacian unas cuantas profesiones y empezaba a llover a cantaros,por esto se construian pantanos a tropel.
Antes estabamos mejor¡¡Los del trispartito aqui y los del bipolaris alli,terminaran con España.

Anònim ha dit...

Jo la solució a curt termini no la tinc sinó no em trobaria a la situació laboral que em trobo. Però el que si sé és que la solució s’ha de prendre en consens sinó acabarem malament.

Anònim ha dit...

Hi ha coses que no entenc. I no sé si no les entenc perquè m'he perdut la meitat de la pel·lícula (que sovint em passa) o perquè no té sentit.
Un dels últims debats oberts a Catalunya no l'entenc, i, per tant, encara no m'he posicionat. Quina diferència hi ha entre el transvassament de l'Ebre i el del Segre? Per què ara als de la "capital" i als mitjans públics els (ens) sembla tant bé que es faci i abans no? O és que ara tampoc ens sembla bé? I això no voldrà dir que potser sí que a segons qui "ni agua"?
No estic a favor del transvassament del Segre, com tampoc ho estava del de l'Ebre. Crec que si la gent d'allà creu que no els sobra aigua serà per alguna cosa, i jo me'ls crec (digueu-me ingènua). I quan una zona depèn de l'aigua per al conreu, no els pot faltar aquest element; cosa que no és el mateix cas que aquelles cultures tradicionals de secà que ara volen molta aigua per plantar coses com l'arròs... Tot i així, admeto que no en tinc ni idea sobre cultius i regadius, per tant el que dic ho dic sense gaire coneixement de causa.
El que és evident que hem de fer coses ( profesons apart)perquè la sequera és greu i ens quedarem sense aigua per dutxar-nos, però ha de ser a costa d'una altra zona del país?
I l'última pregunta, aquest problema tindria aquesta importància si no passés a la capital?
Petonets.

Anònim ha dit...

No hi veig altra resposta que el pacte de PSC, ERC i ICV és gafe. Ja són massa coincidències, totes elles desastroses. Quin mal hem fet a la humanitat per haver de patir aquesta desgràcia? I el pitjor de tot és que el govern central és qui ha acabat per posar seny a la situació, perquè el transvasament del Segre a la seva capçalera era realment una bogeria. Ja diuen que si no fas política, i el govern tripartit fa molt temps que no en fa de coherent, té la fan. I l'espai que deixa buit l'acaba ocupant el govern central. Com deia, el tripartit és una gran desgràcia per aquest país.

Anònim ha dit...

En temps de CiU es van fer l'Embassament de la Llosa del Cavall i el de Rialp .
I, molt important, es van adobar els canals dels marges de l'Ebre, sense els quals el ministrasvassament a Tarragona no hauria estat possible.

Anònim ha dit...

Independentment de que les iniciatives proposades siguin més encertades o menys, l'estira i arronsa entre Govern Central i Generalitat posa en evidència que les relacions Catalunya - Espanya no canviaran mani qui mani, a un i altre lloc.
El problema de l 'aigua a Catalunya també és un problema del Govern Central, encara que no sembla que els importi molt. Un cop més deixen que els catalans ens les fotem els uns contra els altres, limitant-se a posar, a poc a poc, més llenya al foc.
La manca de polítiques hidràuliques a Espanya i de rebot també a Catalunya, des de que Franco va fer construir els pantans actuals, que són els que ens han subministrat l'aigua fins avui, ens han abocat a la situació actual.
Pot ser plou menys, però el veritable problema és que els consums s'han multiplicat per molts enters i les reserves continuen sent les mateixes que ens va deixar el franquisme. I en tots aquests anys cap govern ha fet res per evitar el que avui ens esta passant.
Els sistema fa aigües per tot arreu, i mentre les reserves d'aigua s'esgoten, els polítics és dediquen a fer-se la punyeta com han fet els darrers 30 anys.