divendres, 25 d’abril del 2008

La Catalunya nuclear.

Sóc conscient que aquest és un debat espinós, que no sóc pas tècnic nuclear i que només puc aportar coneixements de geografia ambiental sumats a un model i estratègia de país. Malgrat tot, crec que és un risc que alguns posicionaments s'enquistin, per tant faig la meva aportació al debat.
No es cansen de dir-nos-ho, martellet i martellet, que les centrals nuclears són segures. I mireu què ha passat a Ascó: radioactivitat i mentides. Ara tot són excuses de mal pagador i promeses de millorar els plans d’emergència. Però, és clar, ens assabentem del que volen o del que no poden amagar. Fet i fet, a Ascó han fet pública la cosa quan sabien que havia transcendit, del contrari no ens n’hagueren dit ni pruna.
Tot això de la seguretat de les centrals nuclears és pura propaganda. Vivim al costat de bombes atòmiques, que potser no petaran com Txernòbil (o potser sí) però de segur que en mataran uns quants “tas seta a tas seta” de contaminació radioactiva.
El debat present: Ascó II i les partícules
Aquests dies la notícia d'una fuita de partícules radioactives de la central nuclear d'Ascó II, a les Terres de l´Ebre, encén la polèmica nuclear i ha causat alarma entre els ciutadans, especialment els habitants de l'àrea i els seus responsables polítics, com és lògic. Aquesta fuita ha estat investigada amb un retard de mesos -va ser detectada al novembre i no comunicada fins fa un mes, això ha provocat la destitució del director de la central- i s'ha comprovat que s'ha extès a un petit radi al voltant de la central. Malgrat tot, s'informa que la radioactivitat detectada en aquestes partícules no és perillosa per a la població.
En si, aquestes partícules han estat arrossegades per l'aigua que es fa servir per netejar uns tubs pels quals es transporta el combustible de la central. El primer error de tots ja va ser acumular aquesta aigua en un bidó de 50 litres i ser llençat per un operari a la piscina de combustible. Estaríem parlant, doncs, d'un error humà i d'un error de supervisió. Per les seves propietats, no ha arribat gaire més enllà d'una cinquantena de metres de la font d'emissió
Això sumat a l'opacitat de tot aquest afer, que em fa venir a la memòria el comunicat de Gorbachov sobre l'accident de Txernòbil... fa un comunicat públic al maig sobre un accident de l'agost de l'any anterior -1986-. El que és segur és que no ens mereixem aquesta opacitat soviètica per part de les empreses que la gestionen.
Caldria tancar totes les centrals nuclears, perquè són causa de morts i malalties i perquè poden provocar un desastre irreparable com el de Txernòbil ¿. La seguretat de les centrals nuclears, com acabem de comprovar, és una pura propaganda. Sabem això d’ara, però sospitem que han callat molts altres incidents, potser més greus.En qualsevol cas, ens trobem en el cas de sempre: que preval el benefici econòmic de les empreses elèctriques per damunt de la salut i la seguretat de les persones.
El debat de fons: la conveniència de les nuclears.
Hem de reconèixer que som un país amb pocs recursos energètics i amb una demanda creixent. D'entrada, fem un cop d'ull a les nostres fonts energètiques: Els combustibles fòssils útils dels Països Catalans son escassos, doncs tret d'una plataforma petroliera al Delta que extreu una reserva mínima i mines de carbó de poc valor, importem la resta a preus creixents i distàncies considerables. El gas també s'ha d'importar des dels gasoductes del nord d'Àfrica -recordem que Algèria no és el paradigma de l'estabilitat- i no és pas un recurs renovable. Malgrat tot, la major part de l'energia segons dades de l'estat es produeix mitjançant la combustió de carbó, petroli (aquestes dues sumen gairebé el 40%) i gas (aprox 24%).
Les fonts renovables son el futur i no ho dubto. Però actualment representen un 17% i el ritme de creixement és lent, ja que la producció hidroelèctrica (8%) disminueix alhora que costa molt d'aprovar la instal·lació de generador eòlics (eòlica, 7%), comptant també que l'energia fotovoltaica segueix sent de les més cares i que la biomassa i altres fonts secundàries amb prou feines s'han desenvolupat. Per les característiques del nostre territori, tampoc podem pensar en l'energia geotèrmica ja que li falta desenvolupament.
L'energia obtinguda de les centrals nuclears de l'estat suma un 20%. Es disposa de centrals construïdes als anys 80 (anomenades de segona generació) a Ascó (I i II), Vandellòs (II) i Cofrents, que acabaran la seva vida útil en una anys. No sense polèmica, les quatre han patit alguna deficiència menor que ha generat gran alarma (el mal funcionament va obligar el tancament de Vandellòs I, per exemple, al començament dels anys 90).
Estratègicament, com a país hem de pensar en el medi ambient primer, i també en els costos. El nostre objectiu prioritari ha d'ésser l'eliminació de les centrals de petroli i carbó, ja que generen enormes quantitats de Co2 malgrat ser les fonts d'energia més barates de les que disposem. Això no es pot aconseguir alhora que seguim repetint un discurs antinuclear: no ens podem despendre del 60% de l'energia generada en dos anys, ni en una legislatura ni en dues.
I si tenim clar que l'objectiu és eradicar l'energia produïda pels combustibles fòssils, tenim dos cavalls de batalla. El primer és, sens dubte, nuclear. Hem de comptar amb l'energia nuclear per compensar les grans xifres, el gran volum d'energia que generen les centrals de combustió (40% com hem dit)... però no de qualsevol manera, doncs ens mereixem centrals més segures i més modernes. Ens caldran un o dos reactors de tercera generació en un mitjà termini, i per ara mateix ens cal un nou protocol de seguretat nuclear que inclogui supervisió constant i des de dins, amb participació de la Generalitat.
El segon cavall és el futur guanyador: les energies renovables
. A mesura que anem desbloquejant el territori, podrem anar bastint parcs eòlics. Al mateix temps que el silici de puresa solar es faci més barat, augmentarem la superfície de captació fotovoltaica. Amb planificació, recuperarem massa orgànica i gas des d'abocadors preparats i aprofitarem molt més altres fonts d'energia. Amb iniciativa instal·larem mini centrals hidroelèctriques que permetran aprofitar la cinètica de l'aigua sense malmetre el curs dels rius ni el paisatge.
Amb esforç, en uns anys podem arribar a cobrir la meitat de la nostra demanda amb aquestes fonts, imagino un molt possible llarg termini on aquest país generi per fonts renovables un entre 1/2 i 2/3 de l'energia que consumeix, deixant la resta a les nuclears, que servirien sobretot per mantenir la tensió malgrat les fluctuacions de les primeres (poc vent, poc sol o poca pluja) i també per equilibrar els costos de generació.
En aquest llarg termini possiblement ja haurem desenvolupat prou algunes altres tecnologies que ens permetran substituir les nuclears.
Però tot això requereix molt de temps i molta inversió, a més de ser conscients de la problemàtica general de l'energia i del canvi climàtic: pensem en l'alça del petroli, en les escasses reserves que en resten, en la sequera i en la pluja àcida. Si ara diem NO a les nuclears diem SÍ al fum negre diari i constant, desterrant l'energia nuclear ens aboquem de ple a un escenari de dependència energètica, contaminació i sequera. Tinguem-ho clar
Si tinguérem polítics com cal, i no politicaires i galls de garbera, ja s’haurien pres mesures importants d’estalvi energètic per no haver de dependre tant d’aquestes perilloses factories elèctriques.
Ja n’hi ha prou d’aquesta moda d’il·luminar els campanars tota la nit, serres i castells, aparadors de botigues, carreteres, polígons industrials i carrers que a les tres de la matinada, buits i solitaris com cementeris, semblen l’enlluernador de València en falles,o la Feria de Abril a Sevillà.
Un malbaratament de llum irresponsable que, de més a més, es paga a càrrec dels pressupostos públics dels ajuntaments. És a dir, factures desorbitades de consum elèctric l’import de les quals podria destinar-se a atendre moltes necessitats públiques.
Però manen les empreses i els inversors, i els polítics els fan de còmplices o de majordoms, segons el partit. I nosaltres a la intempèrie, a mercè de les partícules radioactives fugides i en suspensió i enganyats com a caragols amb cantarelles de propaganda indecent.
Reflexionem el cap de setmana.

8 comentaris:

Tertulià ha dit...

Jo és que m'imagino les centrals plenes de Homers Simpsons i m'agafa una por que apretaria a córrer cap a no sé on.
Poden donar tantes voltes com vulguin, però la única solució és apostar per energies renovables, però clar... "poderoso caballero es don dinero"
Salut.

Anònim ha dit...

A la nit tot s'il•lumina perquè aquestes centrals nuclears no es poden "aturar" i alguna cosa s'ha de fer amb l'electricitat que generen i no es consumeix i no es pot emmagatzemar fàcilment (amb imaginació es podria! per exemple dessalant aigua de nit...)

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. Cal tancar totes les nuclears el més aviat possible i assolir suficient autonomia energètica amb multiplicitat d'energies renovables, generació in situ (TOTES les llars haurien de tenir plaques fotovoltaiques!) i polítiques serioses i reals d'estalvi.
Salut i bon cap de semana.

Anònim ha dit...

Mentrestant, els progres de torn seguiran parlant de "sostenibilitat", "consum responsable" i aquestes estupideses que no duen enlloc si no van acompanyades de polítiques serioses (i costoses, clar que sí!), i ens diran un cop i un altre que no ha passat res, que no hi ha risc, que és segur i que ara sí que ho faran bé. I així anem, donant gràcies que ha estat un ensurt, i ells donant gràcies que la fuita informativa no ha estat greu.

Anònim ha dit...

Vaig a fer nones amb la bonica notícia de que la Central Nuclear d'Ascó, perd per tot arreu. Justament ara que estem tant entrescats en la supervivència vital i la lluita per l'aigüa, un altre clatellot ens recorda que no anem gens bé.
Ho hem fet molt malament tots plegats.
No volem centrals de generadors d'àire perquè son antiestètics, però tenim endollats els electrodomèstics per tot arreu. Nuclears no gràcies, però aire condicionat si, es clar.
No rente'm el cotxe, però dues dutxes al dia no les perdona ni el més brut. Estem arreglats.
Això només és el principi, prepareu-vos que ja veureu.
L'ùnic remei definitiu, és tant sols el canviar els hàbits de tots.
Bon cap de setmana i bons somnis radioactius.

Anònim ha dit...

Arreglem les goteres, que si no !!!!

Anònim ha dit...

Aquesta és l'única fuita que ells temen i que intenten evitar: la fuita informativa, i no la radioactiva.

Anònim ha dit...

I de postres,tafaner,un magatzem de residus nuclears. Quan encara no acabem de païr la fuita de partícules radioactives de la central nuclear d'Ascó, quan encara s'estan estudiant les causes i per tant no se sap l'abast de la qüestió, ENRESA, l'empresa pública que gestiona els residus radiactius, s'afegeix a la ceremonia de la confusió amb la construcció per la via d'urgència d'un magatzem temporal de residus nuclears a Ascó, temporalitat de 50 anys. No sé si els responsables d'ENRESA són o no conscients de la lleugeresa de la seua actuació, per no dir frivolitat. Que els ajuntaments de la zona ens haguessim d'assabentar pels mitjans de comunicació d'aquesta nova agressió al territori, que el CSN el dimarts passat que ens va convocar a tots a Madrid no ens ho comuniqués, que a hores d'ara cap conseller de la Generalitat no s'hagi desplaçat fins a Ascó per interessar-se de la situació i prendre una primera mesura de perdua de credibilitat de la instal.lació nuclear, que en el seu lloc hagi estat el programa d'humor "Polonia" faci la típica broma del perquè d'aquesta absència ("algun voluntari per anar a Ascó i tranquilitzar la gent?"), que la conselleria de Medi Ambient digui que no té competències, mentres veiem que la fuita arriba als jutjats, que s'hagi obert una cerimonia de la confusió mediàtica... tot plegat no ens ajuda gens a treballar amb serenor pel futur dels nostres pobles i la nostra gent.
Ufffff¡¡Quin fastic!!