Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En fi……. 2011
Dia 2 de gener del 2011, entra en vigor la nova llei antitabac. Ja no és permès de fumar en espais públics com ara bars, restaurants o parcs infantils Una demagògia més en un sistema polític-social que ens ha portat a una situació tan absurda com l’actual. Què fàcil és, per a determinats eunucs polítics, perseguir els fumadors, i quina incapacitat de perseguir els banquers. És cert, el tabac és nociu per a la salut. Tanmateix, la pobresa provocada pels financers, els suïcidis fruit de la fallida econòmica, la mort civil que comporta la desocupació provocada pels neoliberals... això mata molt més, i només comporta plaer per a un petit nucli de privilegiats.
AVÍS IMPORTANT
Blog NO subvencionat pel govern espanyol, ni per la Generalitat de Catalunya, ni per la Diputació de Tarragona, ni per el Consell Comarcal del Tarragonès, ni per l'Ajuntament de Torredembarra .
racodeltafaner@gmail.com
¿ Gent amb poca feina ?
Per apuntar-se ? :
La política som cadascú de nosaltres com a ciutadans i com torrencs, la política és l’essència de la nostra vida social. Ens regeix, ens dóna llibertat, ens defensa de l’abús, ens protegeix fins allà on podem arribar com a societat.
Quant a mi,dades personals
- tafaner
- Torredembarra, Tarragona, Catalunya, Afghanistan
- Ateu i lliure pensador. Em rebenta la prepotència dels qui es creuen poderosos i van de progres i defensors de la participació per a manipular al poble i sortir-se'n amb la seva. Després d'intentar durant molts anys i com tanta i tanta gent transformar globalment la societat, cada vegada assumeixo més el paper de resistent en temes propers i quotidians. Ah ! i això d'Afganistan no us creieu que es tracta de cap error... simplement és perquè el que considero el meu País no consta en les opcions a escollir i m'he decidit per un altre igual de maltractat...
Què és això?
.El Blog del tafaner és, bàsicament, un espai d'opinió sobre qualsevol cosa. Sobre allò que em vingui a mi de gust. La meva opinió, és clar, és personal i intransferible, a més de tenir la fabulosa qualitat de poder despertat ira, rancúnia, odi, amor, complicitat o simplement, fer riure. Però no només hi ha lloc per als meus pensaments aquí. També intento anar posant-hi coses interessants o fets curiosos susceptibles de cridar l'atenció de vosaltres.I tot això de gorra, sense pagar ni un puto €, eh? Ja està, de moment això és tot. A veure si us agrada el que llegireu i si no,sou molt lliures de fotre el camp.Per cert¡¡Gràcies per haver visitat el meu blog.Fins la propera¡¡
14 comentaris:
Segons els experts en el tema, el problema es aplicar un nou model de cultura de l’aigua, què evidentment no inclou transvasaments, i si desalinitzadores, depuració d’aigües, i utilització responsable del preuat líquid. Aquesta nova política be de lluny, i ni els governs convergents, ni l’actual han estat capaços de dur-la a terme, fent-se la situació greu per la sequera actual.
El mínim que es pot exigir als nostres representants polítics es la previsió de solucions amb problemes què s’agreujaran si es deixen de banda, i sobretot amb problemes generals del país, deixar la demagògia, el tacticisme i el partidisme per altres ocasions i utilitzar l’ètica i la professionalitat que se’ls hi suposa.
Una abraçada a TOTS.
Mira tafaner,el gran problema del nou segle és sens dubte l’aigua. L’aigua per subsistir, per alimentar. A Catalunya tenim dèficit d’aigua i no és un problema nou. Fa anys que el patim. El president Pujol va donar solucions a llarg termini en el seu moment. Qui no el va voler escoltar ara se n’ha de penedir, perquè els que abans s’oposaven a fer un trasvassament del Roine ara són els que volen aixugar les terres catalanes per subsanar els barcelonins. Perquè els pantans de les conques de la perifèria, encara que estiguin buits, només interessen quan la city es queda seca.
I la falta d’aigua requereix solucions, però han de ser bones solucions, i no tothom està capacitat per trobar-les.
S’ha pogut comprovar amb les darreres setmanes que els de Medi Ambient no acaben de rutllar, per no dir que pixen fora de test. Treure aigua dels pagesos de l’Ebre (abans gran sacrilegi pels qui manen) o treure-la dels pastorets del Segre (va a parar a l’Ebre) és l’únic que se’ls hi ha acudit.
Segurament són solucions ràpides, però no n’hi hauria prou a la llarga. Cal mirar per endavant. I també cal mirar enrera.
Què coi han fomut els ecosocialistes durant aquests anys per frenar les sequeres?
La manca d’aigua no vé d’ara, per tant, algú no ha fet la seva feina. El rei Baltasar s’entossudeix a discutir contra el president Zapatero, mentres en Pepe Montilla s’amaga darrera de les cortines perquè ningú l’assenya-li o s’enrecordi de que existeix. Montilla sap que no té l’última paraula, i Zapatero li demostra. Montilla no vol sentir a parlar del Roine, simplement per orgull de tripartit en contra del passat convergent, però Zapatero té més ample de mires i sap que no es pot aixugar la resta de les terres catalanes per remullar Barcelona.
Sentim a parlar de dessaladores, grans ginys tècnics que costen una barbaritat, a pagar pel contribuent és clar, i que es necessiten molts anys per poder-les portar a bona fi.
A més a més, al cap i a la fi acaben contaminant.
En definitiva, davant de la incapacitat d’en Montilla i dels seus consellers, ens haurem de refiar de que CiU i PSOE s’entenguin a Madrid per portar a terme les solucions oportunes. Zapatero ja comença a negociar amb París passant de la ineficàcia de la Generalitat.
Mentrestant podem gaudir de la campanya de concienciació que el govern català ha endegat perquè no gastem tanta aigua.
Potser ara ens tocaria fer-ne una nosaltres també per concienciar al govern català de que haurien de ser ells també qui es posessin d’acord amb algun tema important pel país.
Apa siau¡¡
Problemes de comprensió?
ZP diu: “El Gobierno estará dispuesto a hacer un estudio, una aproximación, a lo que supone el trasvase del Ródano. Es razonable que un Gobierno tenga en cuenta todas las posibilidades. Y ésta es una posibilidad de futuro”
El Periodico titula en portada en dia següent: “El candidat aparca davant Duran el transvasament del Roine”.
Nosotros lo maximo que podemos hacer, es concienciarnos..gastar cuidado a la hora de utilizarla; Tenemos grandes entendidos en este tema..los politicos tienen que escuchar estas voces y actuar muy rapidamente, dejando de lado politiqueos bobos. El tema es muy serio, como para perder el tiempo en recriminaciones partidistas. No es de extrañar que de la sequia que padecemos, algunos vean, negocio de por medio. besitos
Barcelona especialmente y su área metropolitana se encuentran al borde de las restricciones de agua para consumo humano. El problema es muy grave y necesita soluciones a largo plazo, urgentes, estables y sostenibles.
No es algo que nos debiera sorprender. La comunidad científica y las más importantes organizaciones ecologistas llevan años prediciendo esta situación. El cambio climático en nuestro país implica alteración del régimen pluviométrico y
sequías cada vez más duraderas. Nuestro país se verá afectado por un proceso de desertización. En lugar de enfrentarnos a la realidad hemos mirado hacia otro lado pensando que eso sería el problema de otros y que nosotros saldríamos indemnes.
M'agrada el primer acudit!!! Valid per tots els partits. Tots!!, incloent convergència.
Els de can CiU,els primers,ells per mi, encara tenen alguna opurtunitat,els altres se estan miran masa el melic,sense darse conte de que els estan donan pel cul.
Graçies per la visita.
Em fa gràcia veure com el President Montilla es posiciona tan contrari al transvassement del Roina.
L'argument és que l'aigua sortirà més cara que amb més plantes dessalinadores.
Jo no ho sé això. Si ni els especialistes no es posen d'acord, entendreu que jo no em posicioni ni a favor ni en contra .
Però personalment, la negativa de Montilla em sembla més una negativa justificada a causa que la proposta és una reivindicació històrica de CiU que no pas deguda a la claredat argumental que l'aigua sortirà més cara.
Llastimós i criticable doncs si és així!
De totes maneres, Montilla sempre té l'opció demà de fer votar els "seus" diputats del PSC en contra de Zapatero que, pel que sembla, potser cumplirà la seva paraula d'explorar l'alternativa del Roina.
Però no ho farà.
Els vint-i-cinc diputats del PSC votaran a favor de Zapatero i per tant, a favor d'explorar l'alternativa Roina.
Una prova més de la força del PSC.
Una prova més de l'utilitat dels vots "catalanistes" del PSC.
Si el PSC defensa amb tanta "rotunditat " la publicació de les balances fiscals, o sobretot, el nou sistema de finançament, estem ben arreglats!Dir, podran dir el que vulguin, però si la traducció del què diuen és sempre votar a favor del PSOE, ja m'ho explicareu...
És més, si la sequera ens ha de portar a la sociovergència, jo vull que plogui i que plogui molt...
El país mereix pactes millors!
I tafaner no tinges cabories a tots els soberanistes ens estan dan pel.....
El creixement demogràfic ,és un principi acceptat econòmicament i social el fet que com més siguem millor, com més creixi la població millor. Créixer en termes demogràfics és sinònim d'anar bé, de desenvolupament, social i econòmic. És, de fet, el motor del capitalisme, el capitalisme provoca i necessita creixement demogràfic, en una roda que comporta progrés però que pot esdevenir diabòlica.
I aquí és on vaig. Creixement fins a on?, perque infinit no pot ser. És un dels defectes del capitalisme sobre el que d'una manera o altra haurem d'actuar. Podem anar creixent fins que aquest creixement comenci a ser negatiu per al nostre benestar.
En alguns aspectes, aquest moment està començant a arribar. Concretament la zona de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i a la zona de la costa, aquesta pregunta comença a ser un fet real. El creixement d'alguns municipis ha tocat límit, i la invasió de part del territori també, començant a afectar, sens dubte, al benestar dels seus habitants. De fet, en no pocs municipis d'aquesta zona l'excessiu creixement de la població esdevé ja una de les principals preocupacions dels seus habitants.
En aquestes zones, la màxima de com més fills millor, comença a entrar en crisi. No vull però obviar un factor temporal que matitza el que acabo de dir, la immigració. El sistema econòmic capitalista provoca que sempre sigui necessària més i més gent, perque es basa en el creixement, i cal sempre més gent per cobrir totes les possibilitats que va generant el mateix creixement, i si aquestes noves possibilitats no es cobreixen amb gent del país, vé gent de fora a cobrir-les. Si en vé massa pot posar en risc la pròpia supervivència de la nostra manera de ser, entesa com a llengua, cultura i per tant, a la fí i al cap, posa en risc la pròpia supervivència del país com a tal.
És per aquest motiu que, de moment, cal seguir amb la incentivació demogràfica (prou baixa encara a Catalunya), per supervivència del propi país. Aquest fet no ha d'evitar però la reflexió a mig termini, creixement fins a on?.
El capitalisme i la immigració ens obliga a tenir molts fills, però el territori té un límit de resistència, un límit de capacitat, que en algunes zones ja s'està vorejant.
Arribarà un punt, no gaire llunyà, en que caldrà trobar-hi remei en forma de factor corrector del sistema econòmic i social.
Dessalar aigua de mar?És la solució? Mireu,aquests dies es parla molt de les dessalinitzadores com a medi per aconseguir un subministrament important d’aigua potable.
Se'n lloa les virtuts, permetre disposar d’aigua recorrent a aquest grandiós dipòsit que és el mar i que allibera als nostres pobres rius de la pressió a la que els sotmetem, però també es remarquen els inconvenients, el gran consum energètic i l’impacte ambiental que representen pels sistemes de captació d’aigua de mar i de generació d’aigües molt salades.
Però sense entrar en aquestes polèmiques, és realment interessant el funcionament d’una dessalinitzadora.
I això que el problema no és senzill. Partir d’una aigua relativament bruta, amb moltes sals dissoltes i amb unes condicions biosanitàries dubtoses i acabar amb aigua dolça, neta i potable.
El primer que es podria pensar seria en destil•lar l’aigua. Simplement la fem bullir i l’aigua s’evapora, les sals en canvi es no ho fan i quan el vapor condensés, el que cauria seria aigua sense sals.
De fet, si que existeixen plantes dessalinitzadores així, però tenen alguns inconvenients.
El primer és que cal fer el procés de bullir l’aigua varies vegades. No queda prou dessalada a la primera. Això representa fer servir moltíssima energia per fer bullir milions de litres d’aigua. Per aquest motiu es fan servir sobretot a l’Orient mitjà, on tenen moltes centrals elèctriques que funcionen a base de cremar petroli per fer electricitat i on poden generar molt vapor d’aigua a preus baratíssims.
Aquí, que no anem tan sobrats de petroli fem servir una altra estratègia. Però abans d’això cal captar l’aigua del mar.
Jo m’imaginava una canonada que s’enfonsava dins el mar i que aspirava l’aigua. Allò havia de ser un problema per la vida marina, ja que la zona de captació podria captar tota mena d’organismes que, a més de deixar-hi la pell, causarien l’embussament de la canonada.
Però la realitat és més subtil. El que fan (no se si sempre) és perforar pous fins al nivell on l’aigua ja no és dolça sinó salada. Realment el món dels aqüífers és complex i fascinant. Sota les capes freàtiques d’aigua dolça hi ha la capa per on s’ha filtrat aigua de mar. De fet, l’aigua salada es manté a baix perquè hi ha aigua dels rius a sobre. Quan augmentem l’extracció d’aigües dolces és quan els pous es salinitzen. Doncs els pous de les centrals dessalinitzadores són impermeables per la part superior per evitar entrada d’aigua dolça, però a sota dels cent metres ja permeten el pas de l’aigua de mar salada.
Així eviten problemes als organismes marins, ja que no van al mar a agafar l’aigua.
I a sobre, l’aigua ja passa una primera etapa de filtrat a traves del terreny que travessa tot filtrant-se terra endins.
De totes maneres cal netejar-la més. Per això primer es decanta, és a dir, es deixa l’aigua en repòs de manera que les partícules que tingui caiguin al terra. Després es fa passar per filtres d’arena. Bàsicament una capsa enorme plena de sorra on queden retingudes les partícules més grans. Un parell de filtres més, una mica de clor per esterilitzar-la i ja es pot anar a l'eliminació de les sals.
La famosa osmosi inversa.En seguiu? La gràcia és simplement una membrana porosa, amb uns porus prou grans perquè passi l’aigua, però prou petits com per evitar el pas de les sals. A classe de física s’estudia que l’osmosi és el procés pel qual l’aigua es desplaça a través de la membrana fins equilibrar la concentració de sals.
Això és just el contrari del que volem, per tant el que es fa és pressionar l’aigua salada. D’aquesta manera la pressió fa que l’aigua travessi la membrana, però les sals no. Al final, a una banda de la membrana hi ha aigua sense sals, i a l’altre hi ha sals amb una mica d’aigua. És diu osmosi inversa perquè el moviment és el contrari del que passaria si no apliquéssim la pressió
Quan mostren imatges d’una dessalinitzadora, moltes vegades es veuen uns tubs dipositats en fileres. Allò són els filtres, que per estalviar espai tenen la membrana enrotllada.
L’aigua entra per la perifèria del tub i és recollida ja sense sals a un tub central.
Per millorar el rendiment energètic de la planta el que fan és aprofitar la sortida de l’aigua, que encara es troba a molta pressió, per moure unes turbines, de manera que es recupera part de l’energia feta servir al principi.
I poca cosa més. L’aigua salada es torna al mar, amb una canonada i la dolça als dipòsits per controlar la qualitat i enviar a les zones de distribució.
El problema de la salinitat de l’aigua que es retorna no és greu pel mar, ja que li tornem les sals que ja tenia, però a nivell local si que podria ser-ho.
Per minimitzar-ho cal tenir la precaució de fer servir difusors i d’abocar-les a zones amb corrents fortes que facilitin la distribució i dissolució de les sals.
Tot plegat és una excel•lent mostra de l’enginy que gasten els enginyers, Oi que es bonic tot aixó? Fins un altre. Amadeu.
Al final ha acabat passant, era inevitable. Després d'anys i anys de deixadesa, d'un i altre color, la manca d'aigua s'estén de manera inexorable per tot el país.
Arribin o no les esperades pluges d'abril, tard o d'hora acabaran arribant les restriccions.
Amics, en aquests moments hem de ser valents¡¡.
Situacions excepcionals requereixen mesures desesperades, fredes, fins i tot impopulars (aquesta paraula que tan poc agrada als nostres polítics).
En temps de sequera incontrolada Catalunya necessita un George Walker Bush que ens guiï.( ni Monti,ni Mas).
Sí, ho heu sentit bé. L'única solució raonable a la sequera seria que arribés a presidir-nos una persona de fortes conviccions i poca por a fer el que cal en cada moment.
Resulta, que el 61 per cent del territori de Catalunya és superfície forestal (19589.54 dels seus 32114km²).
En total els boscos de Catalunya tenen 2676 milions d’arbres, que representen 380 arbres per cada habitant.
Cada un d'aquests arbres (petits fillsdeputa fotosintètics, a partir d'ara) perd per transpiració uns 200 litres d'aigua cada dia.
Fent un parell de simples multiplicacions, tenim que aquests petits enormes fillsdeputa fotosintètics ens roben 195.348 bilions de litres d'aigua cada any.
O el que és el mateix, 195348km3 d'aigua. O el que és el mateix, 43075.63 vegades la capacitat total dels embassaments catalans. Quaranta-tres mil setanta-cinc coma seixanta-tres.
El consum mitjà d'aigua per càpita a Catalunya és de 137 litres diaris, cosa que representa un consum al cap de l'any de 0.36km3. Res. Gotetes.
I no només això, amics sinó que cada any el cens forestal augmenta al país en 33.9 milions d'exemplars, en els dotze anys que separen el 1992 del 2004 hi ha hagut un increment de 407 milions d'arbres. Apa, 29.71 bilions de litres més que s'evaporen inútilment.
Serà una mesura impopular, però aquests putos arbres s'han de talar.
Ens estan assecant la terra. De la mateixa manera que sense boscos no hi ha incendis, sense boscos no hi ha sequera. Bush president!
He dit¡¡
L'ecologisme és molt important,
l'avantatja que té és que ens afecta a tots.
Amb les polítiques socials és diferent,
uns les necessiten i altres hi fan negoci.
És el mateix que han fet amb l'habitatge i amb tantes altres coses.
Sense un projecte de païs, sense una previsió.
Quan peta, agafen els calés i foten el camp. El toro ens agafa a nosaltres.
Aleshores, els governants hi foten un pedaç, l'opocissió mira de treure'n rèdits electorals i els mitjans els donen cobertura mediàtica.
Em Pixo en l'Estat i tothom qui viu com un rei d'ell.
Que donguin la renta bàsica de ciutadania i eliminin tots els serveis públics/gratuïts d'una vegada. La funció d'un estat és redistribuir riquesa entre els ciutadans no redistribuir-la entre el polítics ni generar serveis.
En la practica un estat és una màfia.
Sobre garantitzar la seguretat que legalitzin la venda d'armes i qui no en tingui prou amb això que llogui uns prosegur o uns colombians o un cotxe blindat amb la seva renta bàsica.
Vull viure en un país lliure no en un esclavitzat per l'estat i el seu exèrcit de funcionaris amb oposicions o no.
Publica un comentari a l'entrada