divendres, 11 d’abril del 2008

Mai no t'oblidarem, company Guillem

Avui és dia de trist record per a la memòria col·lectiva dels Països Catalans
Avui fa 15 anys de l'assassinat d'en Guillem Agulló, el jove independentista militant de Maulets .
L'assassí: en Pedro Cuevas, un neo-nazi que li propinà una ganivetada mortal i a qui la Justícia condemnà a tan sols 14 anys de presó, dels quals -ignoro si com a premi per l'acte que havia comès- només va haver de complir-ne 4. No tenen vergonya d'assassinar impunement. N'han mort centenars de milers, durant el segle XX han massacrat el Rif, el Sàhara, els Països Catalans, etc etc. Fins hi tot han massacrat la seva població.En Guillem és una víctima més d'aquest nacionalisme radical, feixista i integrista catòlic. Que es manifesta per mitjà de l'estat espanyol i les seves institucions, que es ramifica cap a les clavegueres dels grups nazis, el tràfic de drogues, la corrupció urbanística que blanqueja el que és brut, el tràfic de persones i la prostitució forçada, les companyies de "seguretat"....
El maig del 2007 fins i tot van permetre que es presentés a les eleccions autonòmiques sota l'emblema del partit ultra-dretà Alianza Nacional -ignoro també si això fou una altra mostra d'agraïment per part de les institucions espanyoles. Cal destacar que el cruel assassinat el condemnaren, evidentment, tots els partits polítics del País Valencià (d'on era en Guillem) tret, òbviament, d'aquells més propers a les idees del botxí Cuevas, el PP i Unió Valenciana entre ells.
Malgrat que ja han passat 15 anys, el panorama polític a l'Estat espanyol no ha canviat tant com tots desitjaríem. Tant la Justícia com certs partits polítics segueixen diferenciant entre morts de primera i morts de segona, depenent de com pensava la víctima i de com pensa l'assassí. Tanmateix, això no ens ha d'espantar; al contrari, ens ha d'encoratjar per a seguir treballant, com feia en Guillem, per allò que nosaltres creiem just.
Així i tot, no hem d'oblidar en Guillem, ni molt menys perdonar els seus assassins.
El que no entenc com avui en dia continuen actuant grups feixistes amb total impunitat. Quedava sense alè al llegir la noticia sobre uns nazis que van marcar la cara amb una navalla a un jove de Castelló. Una mes de les 600 agressions comptabilitzades i de caire feixista que s’han produït durant el darrer any a l’estat espanyol..
I després alguns tenen la vergonya d’explicar-nos histories i fer una Llei de partits.
Fa poc embargaven sous i cotxes a uns altres joves després de declarar a l’Audiència Nacional per cremar una fotografia d’un monarca. Algú em pot dir que passa en aquest pais? Involució es defineix com conjunt de modificacions regressives naturals o per alteracions que s’esdevenen.
Guillem Agulló, Ni oblit ni Perdó.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Pedro Cuevas va ser l'únic condemnat per l'assassinat de Guillem Agulló, un assassinat on el jutge no hi va veure cap motiu polític i li va aplicar a Pedro Cuevas l'atenuant per penediment, per això Pedro Cuevas va complir quatre anys de comdemna i va sortir en llibertat l'any 1996. L'any 2005 Pedro Cuevas va ser detingut dintre de l'aparell policial batejat com "operació Panzer" i on varen ser detingudes també 12 persones més de diversos indrets del País Valencià, entre ells dos militars espanyols, es varen confiscar armes de foc i es varen escorcollar diversos domicilis entre ells la seu del partit Alianza Nacional.
A hores d'ara encara no es sap si Pedro Cuevas serà inculpat per associació il·lícita o banda armada.
Pedro Cuevas va presentar-se a a les últimes eleccions municipals al poble de Xiva, representant de la candidatura d'Alianza Nacional, recordem que és el poble José Manuel Soria, líder d'aquesta formació. Davant dels fets la pregunta sobre la bonhomia del sistema i la doble moral que s'aplica en aquestos casos i en Euskadi, acàs no som tots iguals?

Anònim ha dit...

Avui , e pensat de poder`` xarrar´´ de un tema que de segur que tots savem... i ell és el feixisme , però per a xarrar sobre el feixisme primer tenim que saver la seua deifinició!
La concepció més correcta i més ben definida històricament és la restrictiva, en la qual només el règim italià és feixista. La concepció més extensa suposa més dificultats ja què aquests règims presenten característiques pròpies a cada Estat, adaptant-se al nacionalisme de cadascun. Així a l'Itàlia feixista l'Estat és la base, mentre que a l'Alemanya nacionalsocialista el seu règim es centra en la idea de la raça i l'Espanya franquista es basa en l'integrisme catòlic. A més les circumstàncies internacionals juguen també un paper important en cada moment. Així, l'Itàlia feixista es veu influïda pel nazisme i adopta tardanament els seus principis racials degut a la dependència política i militar del règim feixista respecte el Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial. En el cas d'Espanya i Portugal els seus règims dictatorials sobreviuran durant dècades a la Segona Guerra Mundial i s'aniran adaptant, adoptant característiques feixistes en els seus inicis i perdent aquestes característiques un cop hagin estat derrotats Alemanya i Itàlia, de tal manera que aquests règims ja no es poden considerar feixistes si més no des de mitjan dècada dels 50. A Amèrica llatina apareixeran règims dictatorials a imitació d'Espanya (com el de Pinochet a Xile), però ho fan posteriorment i imitant un Franquisme que ja ha deixat part dels seus principis més feixistes, així que seria erroni considerar aquestes dictadures com a feixistes. Per veure la complexitat del feixisme com a ideologia més enllà d'Itàlia cal fer esment a l'existència d'ideologies ultraconservadores i ultranacionalistes a Europa tant abans (des del darrer quart del S. XIX) com després del període d'entreguerres. Aquestes ideologies existeixen a estats políticament més avançats com França (és el cas de Action Française de Charles Maurras, amb postulats racistes, antisemites i joventuts violentes) com a països més endarrerits com Espanya, on el conservadorisme ultracatòlic tenia gran força encara que no fos feixista. Les barreges entre el pensament d'ultradreta de cada estat i els postulats pròpiament feixistes donen a cada lloc un feixisme diferent, que fa molt més complexa la definició de Feixisme i també fa molt més complex dir qui és i qui no és feixista a cada estat concret. Per tot això es considera més correcte definir el Feixisme com la ideologia i el règim polític italià només. La concepció més extensa es fa servir des del mateix moment de l'aparició del Feixisme i dels règims dictatorials feixistes i és segurament la més estesa. Per aquest motiu ha de ser considerada també correcta, encara que en aquest cas ha de ser vista en tota la seva complexitat. També cal tenir en compte que aquesta complexitat ha estat feta servir des del negacionisme històric per justificar d'alguna manera règims feixistes. En qualsevol cas, no hi ha unanimitat entre els historiadors i mentre per uns el Feixisme és només el moviment i règim italià i, per exemple, el Nazisme és un altre moviment encara que amb moltes similituds, per d'altres és una ideologia a nivell internacional, el moviment italià li dóna el nom pel fet de ser el primer i, seguint amb el mateix exemple, el Nazisme seria un tipus de Feixisme.
Bona cançoneta,llastima per Guillem Agullò;No oblidem ni perdonarèm.
Demà més... ja en parlem tafaner! Bon cap de semana!!
Amadeu.