Llest aquest noi¡ Crec que Zapatero ha fet una remodelació del seu Govern (en dic remodelació, perquè no crec que sigui altra cosa) de forma força inteligent, que l'enforteixen en els seus postulats.
Si en el seu dia el PP d'Aznar va fer, anunciant-lo fins a la nàusea, un viatge al centre, ara ZP, amb una estratègia mediàtica brillant, ha fet el mateix. Amb alguna diferència: el viatge de ZP cap al centre no només és polític i ideològic, sinó que també ho és geogràfic i, a més, quan un anava de la dreta al centre l'altre va de l'esquerra al centre.
Si analitzem alguns aspectes del nou govern, podrem treure algunes conclusions:
Operació mediàtica brillant: busquem una cortina de fum. Alguna cosa millor, des del punt de vista de màrqueting polític, que posar més dones que homes a l'executiu?
Només se me n'acudeix una: posar una dona, catalana, jove i embarassada (poseu-ho en l'ordre que vulgueu) al capdavant del Ministeri de Defensa. Hàbil el gest de posar la Chacón a Defensa. A banda d'altres coses, va aconseguir que ahir només es parlés d'això, o que majoritàriament s'emportés tot el protagonisme I Mentrestant no es debatia res més.Operació brillant (les declaracions de Jiménez-Losantos esparverat perquè "se encargue de la defensa de la Nación una nacionalista sectaria" van que ni pintades al PSOE i a ZP).
Darrera d'aquesta operació mediàtica, una voluntat de maquillar, o ocultar, si voleu, aquest viatge al centre.A ZP no li agrada el govern català. No li agrada el govern d'Entesa. Quina mesura pot ser la més efectiva per tensar les relacions amb el govern català? Fàcil, té noms i cognoms: Magdalena Álvarez, La "Maleni" és de nou ministre de Foment. En ZP ha premiat la seva magnífica tasca i capacitat de gestió al capdavant de Foment per fer front a la crisi del servei de rodalies a Catalunya, els esvorancs i el retard de l'arribada del TGV a Barcelona... . Malgrat ser, l'única ministre de la democràcia espanyola recent que ha patit una reprovació en seu parlamentària, la Magdalena Álvarez fent bona la frase "ante partía que doblá" manté la seva cartera ministerial a Foment.. No volieu sopa? Doncs dues tasses!
Què fer per a què la gent deixi de dir que Pedro Solbes és un Ministre que aplica polítiques econòmiques de dretes? Ben fàcil, també: posa un ministre que sigui encara més liberal, encara que no sigui al Ministeri d'Economia. Doncs ja el tenim: Miguel Sebastián. Al seu costat Solbes passa per marxista.
Què fer per a què els poders econòmics deixin de veure el Ministeri de Medi Ambient com un enemic? Dues coses ben senzilles: a). Diluïm la responsabilitat de Medi Ambient. b) Treiem-li responsabilitats a qualsevol persona amb sensibilitat medioambiental.
Fàcil: creem un Ministeri en el qual Medi Ambient estigui supeditat a Agricultura i Pesca, treiem del càrrec a l'única persona del govern aliada amb les entitats ecologistes (Cristina Narbona), i posem-hi a Elena Espinosa que no té la més mínima sensibilitat ambiental. I, com diria el Joan Herrera, això no ho diem diem nosaltres, ho diuen els ecologistes.
I ha col·locat a Foment la mateixa incompetent que abans, a Cultura el mateix incomprensible que abans, a Administracions públiques la mateixa que abans... per tant, indicant que tot anirà com abans.
I què dir de Celestino Corbacho com a nou Ministre de Treball i Immigració? Doncs no cal escriure res més que les seves pròpies paraules publicades ahir a El Periódico: "Ningú pot perdre un dret pels immigrants".
Que cadascú valori.
S'aixeca el teló, comença la novena legislatura...
9 comentaris:
Eduard Punset, Federico Mayor, Narcís Serra, Ernest Lluch, Joan Majó, Jordi Solé, José Borrell, Josep Piqué, Anna Birulés, … i darrerament Joan Clos, Carme Chacón i José Corbacho. Més enllà de consideracions ideològiques, és evident que la llista de ministres catalans de la democràcia evoluciona en línia descendent cap a la mediocritat més absoluta.
Una mediocritat que resulta indispensable per a explicar la creixent irrellevància del PSC tot just després d’haver aconseguit en solitari la reelecció per al candidat ZP.
Des de la rebel·lió dels capitans al congrés de Sitges, fa quinze anys que el PSC s’allunya d’allò que havia estat.
El partit de la intelligentsia catalana, dels claustres universitaris, l’elit cultural, la burgesia divina i l’obrerisme il·lustrat, el gran partit de Catalunya, ha caigut en la indigència intel·lectual més absoluta. Montilla, Zaragoza, Iceta i companyia son un equip de noms acomplexats per la pròpia petitesa.
El terror, la jerarquia i la disciplina es combinen amb una política de recursos humans que premia la fidelitat i castiga tot senyal de brillantor i pensament independent.
El socialisme català és avui una maquina de poder en mans d’un grup d’illetrats amb nul·la experiència professional fora de la gestió pública.
Sense aquesta mediocritat socialista es fa difícil entendre que, amb 25 diputats al Congrés, el PSC accepti la renovació ministerial de Magdalena Álvarez o el rol purament estètic de la Ministra Chacon. Tot plegat sense oblidar l’escac del PSOE al PSC fent Ministre en Celestino Corbacho. El mateix Corbacho en qui pensaven a Ferraz per refundar la federació catalana del PSOE fins no fa massa mesos. El PSC acumula més poder que mai però demostra una gran incapacitat per a exercir-lo amb eficàcia en la defensa dels seus interessos.
Una ineficàcia que deriva de l’actual codi genètic del partit i que només una revolta interna en nom de l’excel·lència i l’obertura del partit podria canviar.
Un del PSC.
El Sr.Joan Clos, podria ser el proper director d'AENA.
No ho sé, no m'imagino en Clos sota les ordres de la Maleni dirigint el trànsit aeri. Recordem que AENA és l'empresa pública responsable de vetllar...
“Aena tendrá como misión contribuir al desarrollo del transporte aéreo en España y garantizar el tránsito aéreo con seguridad, fluidez, eficacia y economía, ofreciendo una calidad de servicio acorde con la demanda de clientes y usuarios, en el marco de la política general de transportes del Gobierno”
En tot cas pot ser un altre divertit marró per al PSC perquè estar clar que el "desarrollo del transporte aéreo en España" passa per Barajas i no pas pel Prat, sobretot si cal tenir en compte "el marco de la política general de transportes del Gobierno".
I sinó que ens expliquin perquè tot i que Iberia ha deixat d'operar al Prat (llevat del rentable pont aeri) ha rebut les millors posicions de la nova terminal.
Encantadora lucidesa la que ahir exhibia Federico Mayor Zaragoza en un article al Periódico, on només unes poques línies al sud d'afirmar que és inacceptable "gastar diàriament 3.000 milions de dòlars en armes, sense comptar ambel disbarat dels escuts antimíssils, mentre cada dia moren de fam 60.000 persones" recorda que un Antonio Machado afirmant que "és d'enzes confondre valor i preu". Com que jo, a diferència del comú dels emprenyats i contradient tota evidència, crec encara amb la fe del pacient que en política hi ha menys enzes del que sembla, considero que, posats a deixar-se insultar per literats, més precís hagués estat Mayor Zaragoza citant el Lord Darlington del ventall de Lady Windermere, que per confós el qualificaria de cínic.
Com cínic és Samaranch assegurant que "la política és la política i l'esport és l'esport", poc després de dir que les seves raons per considerar convenient la celebració dels Jocs Olímpics a la China són; que la China té una quarta part de la població mundial, que és una gran potència i que un poble de 1400 milions d'habitants té tot el dret a organitzar uns JJOO. Raons purament esportives que demostren que, efectivament, la política és la política i l'esport també.
Que els 25 diputats socialistes catalans hagin votat Bono com a president del Congrés, sense cap contrapartida, em sembla increible.
Una demostració més de submissió absoluta del PSC al centralisme xacobí del PSOE.
De fet, existeix encara el PSC?
Jo crec que ha quedat completament engolit pel PSOE.
El problema dels partits sucursalistes, com ara el PSC o el PP,és que fan una lectura massa simplificada dels problemes del nostre País.
I per tant, també donen unes solucions que, per força, esdevenen massa ingènues.
Els catalans unionistes confonen la politica catalana amb l’espanyola i creuen que a la nostra nació només hi ha l’eix econòmic, el que refereix a la redistribució de la riquesa: l’eix esquerra-dreta. Això és cert per a espanya, però no per a Catalunya.
A Catalunya hi ha per ami, tres eixos actius: l’eix esquerra-dreta, l’eix centre-perifèria i l’eix identitari espanya-catalunya, de caràcter històric i cultural.
A espanya, també existeixen aquests tres eixos però Madrid només manté actiu el primer i manté congelats els dos darrers, amb un decantament pel centralisme en un cas, i un predomini de la cultura castellana, elevada al rang de “espanyola”, en l’altre.
De tot plegat es pot deduir que pels socialistes catalans nomes conserven importància les qüestions econòmiques, contrariament al que afirmen als seus mítings, donat que els aspectes culturals o històrics (identitaris), que son la tercera variable existent a tot territori, romanen completament congelats o influenciats per la cultura veïna. Si això succeeix és, naturalment, a causa de la submissió del PSC al PSOE. O millor dit, a causa de l’inexistència efectiva del PSC, que ja no considera rellevant cap altre cultura o identitat que no sigui la castellana (ells en diuen, espanyola) i veuen el català, el gallec o l’euskera com relíquies folclóriques condemnades a desaparèixer.
Per desgràcia, aquesta anomalia s’ha estès bastant entre les nacions perifèriques, afavorida per l’arribada de milions d’immigrants al llarg del segle XX i XXI de territoris de llengua i cultura castellana.
La creença que només les qüestions económiques són importants, no ha arrelat en cap altre lloc del món. Només a casa nostra. Arreu es prenen en consideració la defensa de la seva cultura i la seva identitat. Aquí no perquè, per a ells, la cultura castellana és prou forta i les altres són de segona categoria.
Per a tota aquesta gent és una pèrdua de temps viure compromés amb la defensa de la cultura catalana. Per tant, per a ells, les agressions del senyor Bono a la nostra nació i a la nostra cultura, són poc importants.
Només els interessa l’eix esquerra-dreta, et diuen, o les agresions externes que pugui rebre la cultura castellana/espanyola per part de l’omnipotent cultura i llengua britànico/nordamericana.
La conclusió és evident.
El PSC o el PP, estan incapacitats per defensar les qüestions culturals i històriques de Catalunya.
Igualment, també es veuen limitats a l’hora de defensar els interessos econòmics de la nostra Nació, donat que no preveuen la lluita en l’eix econòmic centre-perifèria.
La presència de 25 diputats socialistes catalans al Congrés, per tant, a Catalunya li servirà de ben poca cosa.
Només per afavorir una certa redistribució de la minsa riquesa interna, les engrunes de l’estat, podriem dir-ne, en l’eix esquerra-dreta.
Una abraçada.
Realment, aquest Zapatero es un polític molt hàbil (ell o els seus assessors, tant se val) perquè amb els dos nous ministeris, la paritat home - dona del Consell de Ministres, i sobretot amb la designació de Carme Chacón com a titular de Defensa, ha aconseguit que per uns dies la majoria dels ciutadans no ens recordem de la pujada de la benzina, de la important crisi econòmica que patim, etc.
Be, de tot no ens podem oblidar, perquè l’assumpte de l’aigua es massa important com per que resti amagat sota el paraigües de nomenaments ministerials.
No comparto, lo del anonimo que dice..que ZP es muy habil.Pienso, que la gente no es tonta..unos se documentan y otros no, pero cuando unos y otros, nos veamos con la soga al cuello...ya hablaremos. Tengo serias dudas, en la preparacio de este señor, para dirigir un pais; Me remito a la designacion de los ministros. De la misma manera, que llama al Sr. Corbacho...puedo pensar, que mañana llamara a Don Manuel. y como la situacion economica se ponga grave...este, no terminara, la legislatura. besitos
Mentre Catalunya calla i el Govern de Madrid ens governa amb l'ajut dels mitjans d'informació del règim, que s'encarreguen de transmetre la versió oficial del que passa, s'amaga així la sensació d'anar en un vaixell sense ningú al timó i remolcat per un altre de molt més gran que l'arrossega i l'utilitza a la seva conveniència.
FETS I NO PARAULES-Aquest lema era la presentació del President Montilla, i fins ara el balanç no pot ser mes decebedor pels interessos de Catalunya.
Sense cap mena de dubte, la possibilitat que el President Montilla abandones poc a poc la seva ment ministerial i nacionalment espanyola, pel càrrec que ocupa, i la defensa dels interessos de Catalunya per damunt de tot , és va diluint poc a poc.
L’últim afer amb el tema de l’aigua, ha estat la gota que ha fet vesar el vas, i mai mes ben dit, la desautorització a les solucions de la Generalitat i la imposició de les mesures a fer servir amb l’agreujant d’haver de pagar-les a compte de les inversions de l’adicional tercera de l’Estatut, amb un greuge comparatiu respecte altres transvasaments semblants a l’estat., ha estat acceptada sense cap tipus de protesta.
El desgavell ferroviari,provocat pel mal crònic del dèficit d’inversions, i la gestió nefasta i burla de Magdalena Alvarez, mai va ser reprovada com van fer la resta de grups.
El tema de l’aeroport del Prat, mai ha defensat el millor model per Catalunya, què es el traspàs total, i en canvi no ha dit res sobre el parany de l’adjudicació de la T-Sud en defensa dels nostres interessos.
Els seus diputats a Madrid tampoc han tingut cap problema en votar al Sr. Bono com a president del Congreso, una persona que reiteradament ha menyspreat a Catalunya.
Tampoc han tingut inconvenient a votar en contra de la oficialitat de les seleccions esportives o el retorn dels papers de Salamanca, i altres temes què han sorgit i que els interessos del partit mare han passat davant la seva obligació en la institució que presideix.
El finançament i el recurs al Tribunal Constitucional marcaran un altra oportunitat per donar un canvi de rumb, i prioritzar els interessos dels catalans o per el contrari perdre la poca credibilitat que encara li queda, i que els altres dos grups al govern tant poc fan per recuperar-la.
Zapatero ja ha constituït govern: un govern rosa segons Berlusconi (l’infatigable primer ministre italià), un govern trencador en tot cas? Ara bé, sense entrar en cap polèmica, a mi no em sembla ni bé ni malament el fet de que hi hagi més dones que homes perquè l’important és equiparar tant la igualtat de sexes com l’eficàcia. Una dona pot ser tant nefasta (ministra Alvarez) o sorprenent (Fernandez de la Vega) com un home.
Per tant, menys polemitzar sobre si mana un home o una dona per part del govern i de la resta dels mortals.
S’haurà de veure si Zapatero ha valorat més en aquesta qüestió la propaganda mediàtica (la foto del pare ZP amb les nenes ministres) o la vocació política d’acabar amb la discriminació.
Poden haver-hi moltes ministres, i finalment que no les arribem a conèixer perquè no aportin res.
Un altre cas mediàtic: l’embarassada Chacón, famosa per la seva panxa i que sortirà cada dia per la televisió a lluïr-la fins que finalment pareixi el mes de juny. Famosa també per haver esdevingut ministra de Defensa, anteriorment dit la ministra de la Guerra. La senyora --Catalunya Optimista--, dels somriures i les floretes, ara li toca regir els militars espanyols, i també les militars espanyoles.
Ens trobem amb una catalana socialista i embarassada que crida ara Viva España! i Viva el Rey! Bravo pels catalans, que donem exemple de com aconseguir les coses, començant per l’Estatut, allò que penja del sostre i que no l’empaitem mai. Està clar que la ministra no servirà pels interessos dels catalans en el seu cas.
Francament a mi no m’importa gaire que aquesta premamà s’encarregui de l’exèrcit espanyol. És una política, i els polítics vénen i se’n van però tant els funcionaris com l’exèrcit es queden i perduren.
A mi em dóna la impressió de que Zapatero ens ven espectacle per anar comentant pel carrer perquè no ens fixem amb les gestions del seu govern antic i nou.
Durant tota la seva campanya l’unic que va fer és despotricar del PP i prou, sobretot a casa nostra, i ara ens surt amb tot el show del pare ZP i les seves ministres. No serà tot part de l’estratègia, i només ens munta numerets?
Per numerets els de l’estira i arronsa d’aquell projecte de governants que tenim a Catalunya (perquè no és res més que això, un projecte) per la falta d’aigua a Barcelona… però també arreu de Catalunya!
No tot comença i acaba a Barcelona, que els de Tarragona bevem vi només?
Zapatero és qui mana, i així ho demostra a Montilla i a en Baltasar, properament defenestrat a Iniciativa, partit d’on marxarà no poca gent. Almenys el president del govern espanyol té les idees més clares que els seus colegues de Catalunya.
Perquè, analitzem-ho: portar aigua de Marsella és el mateix que portar-lo del Roine (sigui amb vaixell o per tuberies), treure-la del Segre és el mateix que treure-la de l’Ebre, portar-la de Tarragona és portar-la també de l’Ebre, transportar-la per tuberies ara ja no és trasnvassar-la perquè són ells qui manen i els mateixos que van signar que en cap cas es faria res del que fan.
I dir no al Roine és el més important perquè es reafirmen contra el passat convergent.
De moment els ebrencs treien foc pels queixals perquè encara es fan creus que amb qui van confiar els comenci (perquè això acaba de començar) a traïr, però de moment el Ter va secot, secot, als pantans de Sau (s’hauria de tornar a consagrar l’església) i Susqueda hi ha més aire i terra que aigua (que bona part va a Barcelona evidentment).
I a més a més, ara és el moment d’idees rocambolesques com la de reutilitzar l’aigua bruta després de passar per la depuradora en una mena de circuit tancat per netejar-nos i netejar els enciams.
Què voleu que us digui, a mi em fa cosa.
Publica un comentari a l'entrada