dimarts, 8 d’abril del 2008


3 comentaris:

rafael ha dit...

Egggpaña va bien y nosotros cada dia mas ,jodidos.Andalucia...empalma semana santa, con feria de abril; Del poron pon pon de los tambores, a la palmas, el cante y el vino. Es lo que hay. besitos

Anònim ha dit...

I si no ja els anirem a buscar...
Perquè deien que havien de servir els 25 diputats del PSC? Vista la primera sessió d'investidura, els pitjors pronòstics semblen confirmar-se.
ZP es mostra autosuficient i la força del PSC sols ha servit per debilitar l’esquerra catalanista i deixar fer a ZP, en la seva deriva centrista i centralista. Zapatero pactarà, sí, però amb qui?
Pactarà amb la dreta del PP, amb un Mariano “renovat” i amb aquest nou PP cansat de la guerra oberta que ara intenta una estratègia més moderada. PSOE i PP es posaran d’acord en els grans temes d’estat.
Per això no calia acollonir al personal amb allò de “si tu no vas...”? Si el PP era tant terrible, com és possible que d’avui per demà hi vulguin pactar?
Si una cosa sembla evident és que altra vegada ens han aixecat la camisa. I els primers entabanadors entabanats, són els del PSC. Tant que demanaven suport, caldrà veure si els seus 25 diputats serveixen per alguna cosa més que per dir amen al PSOE.
De moment, l’únic que han fet els socialistes catalans és permetre que el PSOE s’acosti a les dretes del PP . Molt meritori per a un partit què s’anomena d’esquerres... la decepció està servida.
Sr. ZP, els darrers resultats electorals li poden fer pensar que tot s’hi val però, s’equivoca. Els catalans, més aviat que tard, ens cansarem de que ens prengui el pel i, ja no li valdrà l’argument de la por.
Salut.

Anònim ha dit...

Ara resulta que tampoc són tan dolents aquests del PP. Durant tota la campanya el lema va ser clar i contundent: “si tu no hi vas ells tornen”. Ara, però, la cosa ha canviat radicalment. Els senyors del PP ja no són el diable amb cua i banyes. Ja no són aquella dreta casposa i cavernícola que es venia des del PSOE que volia aniquilar el progrés d’Espanya Ara tot allò és aigua passada. Ahir el president Zapatero va “picar l’ullet” per activa i per passiva l’ullet als populars. La fórmula és ben senzilla: tu hi poses l’adjectiu nacional i el tema agafa una rellevància que abans no tenia. Primer ho va fer amb el terrorisme i després amb el model judicial. El fet, i a la història em remeto, és que quan el PP i el PSOE s’ajunten qui hi acaba perdent sempre és Catalunya.