Les paraules del Ministre Solbes sobre el nou finançament català, conviden a pensar en una nova presa de pel pels interessos de Catalunya.Per si algun ingenu tenia algun dubte, les paraules del ministre han afegit mes aigua al vi sobre un tema cabdal com es el finançament, la recessió econòmica impedirà al govern de l’estat fer cap gran esforç, i evidentment qualsevol acord serà multi lateral entre totes les comunitats.
La qual cosa vol dir que la bilateralitat tant proclamada pels partits catalans entre les bondats del nou estatut- et ja la poden guardar al calaix, Catalunya mai ha negociat res que afecti a tot el conjunt de l’estat de forma exclusiva, i ara no en serà una excepció, financera- ment, forma part del regim general i no aconseguirà res que les altres comunitats autònomes no ho vulguin, posi el que posi l’estatut. Els partits polític catalans ja han començat a reaccionar, però haurien de saber que jugar a ser comunitat autònoma de l’estat espanyol te aquestes coses, i no serveix de res voler treure pit com el Sr. Mas perquè sap que les seves paraules cauran en l’oblit, ni fer veure que no s’ha escoltat res com el Sr. Castells perquè ell i el seu partit formen part d’aquest conjunt que evidentment mai defensarà els interessos legítims dels catalans.
També tenim l’actitud d’ERC, un partit que va promulgar el no a l’estatut, i que per tant sembla hauria de tenir les mans mes lliures per oferir les seves propostes, però com que la coherència no es la seva principal virtut com és demostra en el tema del transvasament, i el Sr. Carod i el Sr. Puigcercos sembla prioritzen la tàctica de ser crossa del partit socialista a la defensa d’un veritable concert econòmic, no en podem esperar res de bo.
Aquesta legislatura crec que senzillament, i si no hi ha un canvi real dels partits catalans, assistirem a la indiferència del govern espanyol per les qüestions catalanes per molt que la llei estigui per complir-la. Un augment de percentatge d’impostos controlat i poca cosa mes.
L’espoli continuarà amb el beneplàcit dels partits catalans, mes pendents de les seves batalletes internes, que de definitivament pensar en un salt a aquesta paret que ahir a Alacant recordava el 3OO aniversari de la Batalla d’Almansa, i on encara estem ancorats.
4 comentaris:
Els socialistes catalans aviat se n’adonaran que amb l’estat espanyol no es pot negociar perquè després, a Madrid, no compleixen cap pacte. Pel govern d’Espanya, els catalans no som espanyols. Ni tan sols els que voten PSC o PP. Per això ens tracten com a ciutadans de segona i es permeten el luxe de ni tan sols complir allò acordat en l’estatut. El senyor Castells ja comença a experimentar la desvergonya del seu homòleg Solbes. En qualsevol altra banda del món això seria motiu suficient per a una ruptura de les relacions. Estem parlant del nostre pà. A Catalunya, res de res perquè Espanya ens ha dividit.
Els espanyols han estat hàbils fragmentant la nostra societat. Han dividit els catalans entre castellanoparlants i catalanoparlants. I els catalans hem picat. També han dividit els diversos països de la Corona d’Aragó, que ara van per lliure en les seves reclamacions malgrat patir el mateix espoli fiscal. Espanya manté el País Valencià i Catalunya permanentment enfrontats i completament incomunicats en matèria d’infraestructures. Es un éxit de Franco i dels nacionalistes espanyols de la democràcia (Felipe González , Aznar i Zapatero).
Els catalans hem de començar a trencar els tòpics irreals que ens mantenen separats. Separar política i economia de la cultura i la llengua. El tema de la llengua ens separa a l’hora de defensar els nostres interessos económics i les nostres competències polítiques. I això és absurd. L’independentisme ha d’incorporar d’una vegada les altres comunitats lingüístiques. Es urgent. Castellà inclós, evidentment. Espero que d’aquí a no gaire temps trobem pintades al carrer on hi digui, en castellà: “Cataluña es una nación oprimida y expoliada, queremos la independencia”. Quan això succeeixi, Catalunya s’haurà unit enfront el lladre: l’estat espanyol.
Un exemple de la granota: Quan poses una granota en aigua bollenta salta de cop de dintre el recipient en cremar-se (seria l'exemple del PP). En canvi si poses la granota en aigua tèbia, la granota hi està còmoda, i si lentament vas pujant la temperatura de l'aigua, en ser lent el procés, la granota no s'en adona i acaba morint quan l'aigua és ja massa calenta (seria l'exemple del PSC-PSOE). Evidentment la granota és el catalanisme polític, i ara mateix és a dins de l'aigua tèbia i cada vegada més calenta del socialisme català.
Gracies ERC¡¡
Sencillamente es, que no, nos necesitan para gobernar, en estos cuatro años...solo nos necesitan, para seguir saqueandonos; Es para lo unico, que le valemos.
Cuando pase este periodo, y llamen a urnas...nos haran una promesa y de nuevo, se nos abrira el culo y volveremos a tener mas de lo mismo.
Cada dia es mas necesaria, una sola voz y un frente comun nacionalista. Todos a una, como en.....si no,ya sabes...Patina y resbala en tu culo, como una bala. besitos, de un nacionalista de la pela
Cal recordar qui va pactar aquest estatut en una reunió privada a La Moncloa?
Cal recordar qui durant els últims 20 anys no ha volgut reclamar un concert econòmic per Catalunya?
Ara tindran la barra de dir que tot és culpa del tripartit. Que cada u és miri el seu melic.
Publica un comentari a l'entrada