Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En fi……. 2011
Dia 2 de gener del 2011, entra en vigor la nova llei antitabac. Ja no és permès de fumar en espais públics com ara bars, restaurants o parcs infantils Una demagògia més en un sistema polític-social que ens ha portat a una situació tan absurda com l’actual. Què fàcil és, per a determinats eunucs polítics, perseguir els fumadors, i quina incapacitat de perseguir els banquers. És cert, el tabac és nociu per a la salut. Tanmateix, la pobresa provocada pels financers, els suïcidis fruit de la fallida econòmica, la mort civil que comporta la desocupació provocada pels neoliberals... això mata molt més, i només comporta plaer per a un petit nucli de privilegiats.
AVÍS IMPORTANT
Blog NO subvencionat pel govern espanyol, ni per la Generalitat de Catalunya, ni per la Diputació de Tarragona, ni per el Consell Comarcal del Tarragonès, ni per l'Ajuntament de Torredembarra .
racodeltafaner@gmail.com
¿ Gent amb poca feina ?
Per apuntar-se ? :
La política som cadascú de nosaltres com a ciutadans i com torrencs, la política és l’essència de la nostra vida social. Ens regeix, ens dóna llibertat, ens defensa de l’abús, ens protegeix fins allà on podem arribar com a societat.
Quant a mi,dades personals
- tafaner
- Torredembarra, Tarragona, Catalunya, Afghanistan
- Ateu i lliure pensador. Em rebenta la prepotència dels qui es creuen poderosos i van de progres i defensors de la participació per a manipular al poble i sortir-se'n amb la seva. Després d'intentar durant molts anys i com tanta i tanta gent transformar globalment la societat, cada vegada assumeixo més el paper de resistent en temes propers i quotidians. Ah ! i això d'Afganistan no us creieu que es tracta de cap error... simplement és perquè el que considero el meu País no consta en les opcions a escollir i m'he decidit per un altre igual de maltractat...
Què és això?
.El Blog del tafaner és, bàsicament, un espai d'opinió sobre qualsevol cosa. Sobre allò que em vingui a mi de gust. La meva opinió, és clar, és personal i intransferible, a més de tenir la fabulosa qualitat de poder despertat ira, rancúnia, odi, amor, complicitat o simplement, fer riure. Però no només hi ha lloc per als meus pensaments aquí. També intento anar posant-hi coses interessants o fets curiosos susceptibles de cridar l'atenció de vosaltres.I tot això de gorra, sense pagar ni un puto €, eh? Ja està, de moment això és tot. A veure si us agrada el que llegireu i si no,sou molt lliures de fotre el camp.Per cert¡¡Gràcies per haver visitat el meu blog.Fins la propera¡¡
1 comentari:
Quan les veus dels dirigents d'un partit polític són dissonants les persones que el formen i les que hi tenen un lligam afectiu o ideològic se senten desorientades, l'organització que el sustenta perd la seva força i la realitat sociocultural que s'hi ha conformat es disol o difumina.
Un partit no és tan sols una part de l'espectre polític sinó molt més: conforma una realitat sociocutural determinada on s'apleguen empàticament afinitats ideològiques i emotives. Aquesta realitat és fràgil perquè en gran part es fonamenta en la sincronia organitzada de les veus dirigents i en les rutines organitzatives acceptades d'antuvi.
A causa d'una forta dissonància un partit pot perdre el sentit de grup unit i sofrir en el seu interior ruptures, desercions o esquerdes difícils de tancar i també pot originar portes enfora desconfiança i allunyar possibles adhesions.
El que dirigents diversos d'un mateix partit pugnin entre ells per aconseguir ocupar els llocs de l'organigrama dirigent i controlar-ne les estratègies i ideologia és l'evidència diàfana que hi manca el líder "natural" o, en el seu defecte el "preparat". Entre aquells dirigents hi ha certament polítics professionals, vocacionals o construïts que poden i podran exercir el lideratge d'aquell partit (discutit o acceptat en silenci o obertament), però no tenen el poder del líder conductor moral del grup.
La dissonància erosiona, la diversitat enriqueix. No s'ha de confondre, doncs, dissonància amb diversitat o diferències, cal tan sols recordar que amb notes necessàriament diferents es composen les simfonies. I seria bo que també els partits polítics ho recordessin.
O potser no és temps per la lírica ...
Publica un comentari a l'entrada