Tal dia com avui de l'any 31, el nostre President , fa 77 anys fou proclamada des del balcó de la Generalitat de Catalunya la República Catalana, per Francesc Macià.Les seves paraules foren:
Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President
FRANCESC MACIÀ
Eren temps d'esperances i molta fe en el futur. Uns nous horitzons s'albiraven, més enllà d'èpoques convulses que semblaven superades. Llàstima que no va sortir bé i les forces del mal van aliar-se en contra de la llibertat. I naltros varem saber dividir-nos i barallar-nos com de costum per semblar més febles i dèbils, resultant vençuts com sempre.
Ahhh! Sort que ara tot ha canviat i som una pinya... No?
7 comentaris:
Avui més que mai,
Salut i República!
Felicitats a tots els republicans!
Ja falta menys per a que arribi la III.
Perquè, recordau: tot arriba ¡¡.
Pocs, massa pocs, celebrem cada 14 d’abril l’aniversari del que va ser la proclamació de la II República a l’Estat Espanyol. Sovint, la imatge que es dóna d’aquests actes, tenen massa càrrega nostàlgica i museística, potser també perquè no es deixa massa espai per anar més enllà en la tasca didàctica.
Per tant, a més de reivindicar la legitimitat d’aquest sistema polític, enderrocat per les armes, i beneit pels pactes de silenci, parlem també del nou model que desitgem, l’estat federal i solidari.
República, per ella mateixa, no comporta un canvi de model polític i social, repúbliques són els Estats Units d’Amèrica, per exemple, i molts altres països que no són exemple de res. Però al mateix temps, també aporta automàticament fets positius com la desaparició dels privilegis dinàstics, on el ser cap de l’Estat s’hereta, i es té impunitat per malgastar i viure a tot tren a costa de l’erari públic, tota una extensa família.
Quan els nostres avi i besavis van triar per un sistema republicà, era perquè aquest garantia uns drets i llibertats que una monarquia desfasada privava.
Per tant, parlar ara, en aquest segle, de la necessitat d’un sistema republicà, continua amb plena vigència; el nou model territorial descentralitzat de l’Espanya plural de les autonomies, la construcció de l’Europa dels pobles, és més fàcil de dissenyar baix una república.
I els valors que es defensaven en el 1931, continuen avui intactes: universalitzar els drets de tots i totes, treballar per una societat més justa, pels drets de la gents i dels pobles.
Per tant, com la història no és un conte acabat, on encara queda molt camí per recórrer, celebrar cada 14 d’abril, és reivindicar uns valors i un sistema polític més just
Salut.
Bé, avui és l'aniversari de la proclamació de la República....però clar, els diaris només parlen de l'actualitat....
Ha arribat un moment de la història en què hem de decidir si volem ser súbdits o ciutadans. El ciutadà és aquell que abraça el valor republicà de la llibertat i la igualtat. El súbdit és que el potser abraça el valor liberal de la llibertat, però que no té inconvenient a estar sotmès si això li reporta algun benefici o, almenys, si no li reporta cap perjudici. Ser republicà hauria de ser exigent, com ho és ser ciutadà.
Ho deia Macià en el mateix discurs de fa 77 anys: «amb el cor obert a totes les esperances». I acabava el discurs amb solemnitat i exigència: «Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.» Això mateix, avui encara. Potser avui, més encara.
En els darrers anys s’estan fent avenços molt importants en temes de igualtat. Les dones soldat, la llei de paritat, un govern amb majoria de dones, una dona com a ministra de defensa, llei de matrimoni i adopció per homosexuals...
Celebro les millores assolides per tots els partits polítics que hi ha contribuït però encara s’ha de continuar caminant endavant, el que s’ha aconseguit és molt però encara és insuficient per obtenir un grau real de igualtat: un llei electoral justa que no afavoreixi els dos grans partits, la custòdia compartida... i la república.
La república és un exemple de igualtat social i de gènere. Perquè es segueix amb una institució imposada dictatorialment per Franco quan anteriorment es gaudia d’una república?
En definitiva, perquè no puc aspirar a ser rei?
Per què carai sóc diferent?
Perquè carai tenen aquest privilegi?.
Avui mes que mai REPÚBLICA ¡¡
Jo no vull una altra República Espanyola, vull la primera República Catalana o dels Països Catalans.
Publica un comentari a l'entrada