Des que van començar els nivells preocupants d’alarma en la sequera a Catalunya, i el dèficit d’aigua en la zona metropolitana, el desgavell ha estat total.Es va començar proposant un transvasament del Segre sense dir aquesta paraula, i inventant tot tipus de sinònims per no posar la cara vermella de vergonya als tres partits que van signar el 2003 la defensa contra el Pla hidrològic a l’ebre.
Tot seguit el govern de l’estat ho va desautoritzar, i va imposar el minitransvasament de l’ebre a traves d’unes canonades què per si faltava alguna cosa son a càrrec de la Generalitat, i restat de d’inversió prevista a l’estatut, amb la porta oberta a altres comunitats a fer el mateix en circumstancies similars.
Tot això s’ho va empassar la Generalitat amb actituds esperpèntiques com ERC, què va aprovar el decret, i alhora participarà en la mobilització respectiva contra aquest transvasament, i alhora opta per la abstenció en l’aprovació del decret al Congreso.
Tanmateix la pluja ha fet acte de presencia, i ha fet pujar el nivell dels embassaments, cosa què ha rebaixat la situació d’alerta i coincidint amb l’arribada del primer vaixell d’aigua provinent de Tarragona, el govern català ha aixecat la restricció a Barcelona de regar jardins i omplir piscines, cosa que ha provocat el rebuig d’Aragó, i la negativa des de Tarragona de portar mes aigua a Barcelona per aquests usos. El dia següent el govern ha rectificat i ha tornat a prohibir l’ús per aquests casos abans esmentats.
Tot aquest desgavell l’ha provocat un govern que se’ns va dir que es dedicaria a la gestió per damunt de la reivindicació i un dels grups preconitzava la pluja fina, mai mes ben dit.
Fins ara de reivindicació poca, de submissió molta i de gestió bastant deficient, on el conseller de medi ambient crec ha quedat prou retratat com per presentar la dimissió i actuar amb mes sentit comú i honestedat.
Manifest blocaire contra el transvasament
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.
• Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
• Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.
• Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel•ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.
• Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.
• Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col•lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Torredembarra, 15 de maig de 2008
LOS TRANSVASAMENTS NO SÓN LA SOLUCIÓ
Manifestació nacional a Amposta (Terres de l'Ebre)
Diumenge 18 de maig // 12h // Parc dels Xiribecs
7 comentaris:
Quin model segueix el govern actual? Els dies passen, els mesos també, i les decisions dels nostres governants cada vegada no són pitjors, sinó escandaloses. Podríem dir que estem davant un govern un la seva màxima és la política impobrisitiva, amb el lema A VEURE SI ESTANT D’ACORD. Com es pot improvisar tant.
1.-Les Bases de la Lec, a veure si els agrada. I sinó després ja hi haurà l’avantprojecte de llei.
2.-L’eliminació del batxillerat nocturn, després de veure la negativa de la gent, s’ho repensen i anuncien que només una vintena tanquen portes. Segurament perquè els hi surt més barato que estudiïn al institut Obert de Catalunya.
3.- Parlen tant de la nova cultura d’aigua, i després resulta que quant plou un xic ja afirmem que poden omplir aigua les piscines. I no cal recordar que el malgastament d’aigua del nadal per les Pistes de Gel va ser escandalós. Després que els hem d’ensenyar els infants sobre la protecció del medi ambient.
4.- La sisena hora ha estat el pitjor desgavell dels últims temps, no hi ha anàlisis, hi ha la política del quedar bé.
La pluja moderada i sistemàtica és beneficiosa per a tots els nivells de la vida. La pluja, en la seva caiguda, es distribuïx de forma irregular: una part serà aprofitada per a les plantes, altra part farà que els cabals dels rius s'incrementin per mitjà dels barrancs i vessaments que, al seu torn augmentaran les reserves de pantans i d'embassaments i la ultima o major part s'infiltrarà a través del sòl, i discorrent per zones més o menys poroses formarà corrents subterranis que aniran a parar o bé a dipòsits naturals amb parets i fons argilencs i que constituiran els cridats jaciments o pous naturals, o acabaran desembocant en el mar.
l'última part s'evaporarà abans d'arribar a la superfície per acció de la calor.
Les últimes pluges caigudes a Catalunya semblava que havien, a part de apaivagar una mica la sed de Barcelona, de servir per tornar un cert sentit comú en el sí del Govern de Catalunya. Lamentablement han servit per tot el contrari. El govern ha tornat a escenificar l'enèsim exemple d'improvisació en el tractament del tema dels recursos hídrics.
Un 5% més d'aigua en els nostres embassaments (ara estàn a un 28% de la seva capacitat), ha provocat que la tan pregonada"unitat d'acció" s'ha convertit en un "campi qui pugui".
El conseller Baltasar declarava, només amb el 28% d'aigua las pantans, que aixecaria la prohibició de regar jardins i omplir piscines.
A l'endemà el president Montilla deia tot el contrari vist el remor d'indignació que s'aixecava a tot el país. ERC no ha piulat, ara estàn massa atrafegats amb el seu congrés, no fos que el Delegat del govern a les Terres de l'Ebre (aquell que va dir que plegaria si es feia la canonada) tingués que plegar i deixar definitivament el seu càrrec.
A ICV li comença a pesar la seva acció "èrratica" de govern i han començat les desercions, com les del dos regidors d'ICV a l'ajuntament de Sant Carles de la Ràpita. L'alcalde socialista de Tarragona diu que tancarà l'aixeta de l'aigua (dels pous) cap a Barcelona si aquesta ha de servir per omplir piscines, etc,etc.. La setmana del Govern ha estat digna d'una escena de la pel.licula La Cabina dels germans Marx, però sense la gràcia i l'humor dels còmics.
De nou el govern ha actuat a mesura que es produïen els esdeveniments i proporcionalment a les reaccions de l'opinió pública i dels afectats.
Aquells que creien que aquest segon govern, era un veritable govern d'Entesa s'han trobat davant un miratge que s'esvaïx poc a poc. La poca pluja que ha caigut només ha servit per certificar que aquest govern és un malalt terminal al que volen mantenir "viu" artificialment el màxim de temps, sense cap altra raó que el poder pel poder.
Salut.
Moment històric de l'arribada ahir al matí al port de Barcelona de la Golondrina "aiguavá" que sota bandera Andorrana ha fet el primer transport de 45'2 litres i un patricó d'aigua procedent del port de Tarragona. La que havia d'arribar avui procedent de MARSELLA "ohdelançome" no ho farà fins la semana vinent, aixó ha forçat al Govern per boca del president Montilla a revocar l'autorització del Conseller Baltasar de que ja es podien omplir les piscines.
A hores d'ara és de sobres sabut per tothom que a Barcelona ahir hi va arribar un vaixell procedent de Tarragona amb l'aigua dels pous. I ara pensareu... aquest anonim, ja es posarà a criticar que el conseller hagi dit que demà ja aixecaran la prohibició de regar i emplenar piscines!
Doncs gairebé, però sembla que el President Montilla ha posat seny, li ha fotut un calvot (un altre) al conseller ecopijo i ha dit que nanai, que ni parlar-ne.
A la velocitat que ja ens té acostumats, és a dir a menys de 80km/h perquè està a Barcelona, però ha reaccionat a temps.
Ara bé, algú s'hauria de qüestionar la conveniència de mantenir aquest conseller al govern del país. Però bé, no anava a parlar d'això jo! Sinó més aviat del "barquito" en qüestió.
Perquè resulta que només he vist a un lloc que citaven que el vaixell que ha portat l'aigua a Barcelona abans s'utilitzava pel transport de productes químics i que ha estat netejat i jo, que sóc una mica malfiat em pregunto: com s'ha netejat? Vull dir, amb quins productes? Amb aigua? Però bé, no és ben bé això tampoc el què volia dir. En realitat em vull queixar d'això:
I és que aquest vaixell, que és el que ha dut l'aigua a Barcelona, és de bandera panamenya. I per molt que no es digui gaire, pregunteu a qualsevol entès en nàutica i us confirmarà que Panamà és un dels principals països que proporcionen banderes de conveniència, que serveixen per eludir controls i pagar menys impostos. Sort que el vaixell és ben nou i difícilment tindrà un problema, però això és el de menys. Comptant que la UE està en campanya per evitar els problemes derivats de les banderes de conveniència és absolutament inadmissible que la Generalitat en contracti un saltant-se tots els protocols internacionals. I si em poso gaire imbècil i filo prim, no m'ha agradat gens descobrir a la fitxa tècnica del vaixell que a part de la bandera panamenya, l'operador comercial és suís (paradís fiscal) i l'operador tècnic de Hong Kong. Finalment la tripulació és totalment índia i els oficials israelians i indis. A casa nostra també hi ha mariners, enginyers navals i operadors que, si no reben el suport ni de les autoritats locals, ja m'explicareu on han d'anar a parar davant els immillorables avantatges que ténen, en materia naval, les companyies d'aquests llocs.
Alarmat per les noticies aparegudes a la premsa internacional sobre la sequera, John William Carnes en nom de l’Ajuntament de Barcelona-Guirilàndia ha demanat que d’ara en endavant la importació d’aigua a la ciutat es faci en submarí per evitar les mirades indiscretes dels periodistes i el dany irreparable a la “marca” Barcelona-Guirilàndia i la consequent disminució en l’entrada de turistes.
Així, a partir dels propers dies el transport d’aigua es farà en submarí i els vaixells que fins ara portaven l’aigua s’utilitzaran per portar turistes. El increment en el cost del dispositiu s’asumirà mitjançant l’ecotaxa inversa que consisteix en aplicar un impost a les consumicions de bars i restaurants de Barcelona únicament per als habitants de la ciutat. “Els diners que es recaptin amb aquesta mesura donaran per pagar els submarins, una campanya de màrqueting nova i un piset per una amiga”, ha explicat el senyor Carnes.
El consistori barceloní ha presentat un informe d’última hora que demostar que parlar de la sequera a part de minvar els ingressos produeix infelicitat i que, per tant, ”és millor fer com si no existís”, ha remarcat Jordi Hereu.
Conscient de que evitar que la gent parli de la sequera és molt difícil ha anunciat que s’ha posat en contacte amb el govern xinés per demanar “de ciutat olímpica a ciutat olímpica” que els assessorin a gestionar aquesta greu crisi de comunicació. L’exemplar actuació del gabinet de comunicació xinès durant la crisi del Tibet ha motivat la petició. De moment, Jordi Hereu a avançat que dictarà un BAN prohibint parlar de la sequera, tallarà les trucades telefòniques a Anglaterra i Itàlia i impredirà l’entrada de periodistes estrangers. “Exceptuant, és clar, els que vinguin a fer turisme”, ha afegit.
Em sembla molt bé. La marca barcelona és el més important ara mateix… De fet, jo aquest matí m’he vestit i després m’he dutxat una bona estona… Seguidament he sortit de casa ben xop per demostrar als turistes del tren que no patim sequera.
A més, m’he endut una ampolla de fontvella, hi he escrit a sobre amb un rotulador “DRINKING WATER” i m’he anat ruxant durant el dia amb aquesta aigua.
Més que res per transmetre naturalitat i demostrar que no hi hi sequera ni manquem de res a Barcelona,capital de la Nació, tan wonderfulosa!
(ai! m’acabo d’electrucutar amb el Pc!).
Quina conya,som la riota de Europa.
Fent ús del lema “Lo riu és vida” que defensa la vida del riu Ebre, per evitar-ne els transvasaments, remarquem “Lo riu és pela” el lema dels que realment volen el transvasament.
No deixem de mirar al Sud però ara també al Nord, per veure’ls, doncs ara tots volen tenir la gallina dels ous d’or.
I és que ara, ara, que s’han millorat els nivells dels pantans, en teoria, s’hauria de rectificar i anul•lar la iniciativa de transvasament ja que aquest no seria necessari, però no és pas així, ningú ha fet aquest gest, ara que ja s’ha tirar endavant.
Potser doncs privatitzar l’aigua o vendre-la a empreses embotelladores pot sortir rentable per més d’un. Com pot ser sinó, que només el principat és vegi immers en aquesta paradoxal “sequera”, que no afecta a cap més zona de la península ni del mediterrani?, com pot ser que en un país on plou més que en d’altres, tingui problemes de sequera, quan aquest últims no?
Evidentment hi ha manca de gestió de l’aigua, però també un afany pels diners, que no deixa pensar en el que realment és necessari, i que fan que la situació actual sigui la que és.
Ara bé, el que no és pot fer és enganyar la gent, i la prioritat hauria de ser el consum domèstic i no pas el comercial. L’aigua és un bé escàs… No ens el venguem.
Publica un comentari a l'entrada