* * *

Passadís amunt, passadís avall

4- 1.

4-1 ?

4-1 !!

Ohhhhhhhhhhhhhh
Tothom estava amb la por de que passarà, que si el passadís, etc… etc…etc… però tanta cosa per el passadís i al final com els jugadors del Barça son molt esportistes i van veure que allò era una festa va i porten el cava, les neules, els espanta-sogres i a més a més fan un passadís que va durar 90 minuts.
Ahir varem assistir davant del televisor al desintegrament oficial i públic del projecte esportiu del Barça de l’era Laporta. El cercle virtuós va morir amb un equip sense cor, en la gespa del Bernabeu, golejat sense pietat per l’etern rival amb l’ajut inqüestionable de un arbitre desastrós. És curiós, quan el Madrid ens pot fer mal, ens en fa sense compassió, en canvi nosaltres ….
De l’origen de la descomposició ens en tindran que donar explicacions una junta no massa amiga de donar-ne’n. A Laporta, promotor en altres temps d’elefants de colors, li toca posar en pràctica el que li exigia a Núñez, honestedat i transparència i si no s’hi veu en cor, que plegui.

Fa molt mal veure com al pitjor Madrid dels darrers temps els hem fet bons regalant-los dues lligues per no haver sabut redreçar el timó.
Confidential Barça, el reportatge del “Què n’aprenguin !!”, va posar en evidència una nova forma de portar un club del que han anat desapareixent els seus grans valedors, els qui entenien de gestió esportiva i sota el control dels que, en un temps rècord, es va aconseguir un equip guanyador.

Ara des de la desesperació de veure un Ronaldinho tocant les maraques per les nits de “Castefa” inhabilitat per a jugar a fútbol, es fa més que evident que amb condescendència i xerinola no es possible governar un club de fútbol.
Guardiola, el Pep, és l’escollit segons apunten tots els indicis, per a reconstruir de nou l’equip de fútbol i tornar l’il·lusió a una afecció que n’està fins els nassos de fer el ridícul per mig mon, el que em sabria greu de veres, coneixent la vàlua den Pep, és que per culpa de la situació en la que s’ha deixat caure el club, els qui demanen el cap del Laporta no li deixin exercir la seva funció amb la tranquil·litat que caldria i cremem entre tots en quatre dies a un excel·lent entrenador.
Potser el millor de tot seria avançar les eleccions a modus de moció de confiança i afrontar el nou cicle amb les garanties de suport suficient per treballar sense pressions, entenent que això a can Barça, pugui ésser alguna vegada possible.
Endavant amb els nens milionaris que cobren 1000 euros a final de més com molts de nosaltres.
VERGONYA!