El fanatisme a vegades juga males passades, però passa que sovint va de bracet de la ceguera i la inconsciència, i això ho dissimula tot, però els altres ho veuen i ho entenen, i al final s'adonen de la ridiculesa més pregona.
N'hi ha que no es cansen de buscar motius per combatre idees contràries, fins al punt de caure també en el ridícul.
No diré que es tracti de postures contradictòries, sinó més aviat cançoneres i al final avorrides, que no porten enlloc. Actuen d'artificiers de festa major, aconseguint combinacions colorades cada vegada més ben elaborades, però de curta durada.
El radicalisme no és bo, perquè només pot coexistir amb qui pensa igual, i és negat a cap tipus de diàleg i negociació. No veure això porta a que les possibilitats d'èxit siguin molt remotes, i condueix a un fals sentiment de coherència quan més aviat es tracta d'un orgull mal dissimulat.
El nostre país necessita unitat, sumar i anar junts a defensar els nostres drets, sense oblidar-nos de ningú, sense excloure a cap veí, per raó de llengua, cultura o ideologia. Hi ha qui no ho veu ni ho veurà mai, i llavors es quedarà sol i tota la seva lluita perdrà sentit, perquè no hi tindrà cap motiu.
La capacitat de pensar que hi ha coses per aprendre dels altres, és l'única manera de caminar plegats, de guanyar força i aconseguir aquells objectius en què creiem. Sumar i no dividir. Fixeu-vos en aquells que presumeixen de ser la clau de volta del nostre país, de la nostra nació, com es descomponen fàcilment i no es posen d'acord en qui ha d'anar a primera fila. Només els salvarà si són capaços d'entendre que el total és la suma de les parts, i que cada peça del trencaclosques és necessària per aconseguir la panoràmica final.
Tant de bo que siguem capaços de reconèixer les nostres mancances i els encerts dels adversaris, o encara millor, tant de bo siguem capaços de descobrir qui són els nostres adversaris, i amb qui cal fer camí junts.
La inconsciència ens farà reviure la història una vegada rere l'altra, sense aconseguir veure la llum que tant desitgem ?.
4 comentaris:
Anònims? La covardia del mentider impotent i "mal follat", m'acaba d'arribar un anònim d'aquests que t'alegren el dia per correu ordinari, el de l'estat no, vull dir l'ordinari que l'ha escrit... Com ara un acudit d’aquells que t’envien amb PPT i que només fa qui no te res millor que fer i ja és trist.
Bé el qualificatiu d'anònim es gratuït perquè, de fet és la mostra evident de que en aquest món hi ha gent que hi és perquè Déu va fer que hi hagués de tot, COVARDS que són els que no donen la cara perquè no poden defensar de cap manera públicament el que diuen, perquè esdevindrien MENTIDERS, que són els que diuen una cosa no certa faltant a la veritat, és a dir que no té cap mena de crèdit.
Potser als anònims, quan són d’aquesta mena n´hauriem de dir gilipollades i enviar els autors a un concurset i tal vegada guanyarien, que ja se’n donen casos.
Fa uns dies al matí de Catalunya Ràdio vaig sentir un Doctor que deia que els qui feien l'amor sovint no necessitaven antidepressius, perquè es sentien feliços.
Vaig recordar una expressió que fa temps que es diu i que jo recordo d'un company , que deia "aquest o tal altre és un malfollat..." en referència als desgraciats, infeliços, mancats de recursos...etc. que omplen la seva vida fent el mal, convertint-se des d'aquest moment en desgraciats.
És aquell tipus de gent que sempre fan mala cara, no tenen sentit de l’humor, són intolerants, foten crits i si poguessin li fotrien un clatellot a qualsevol abans de mirar-se davant el mirall i veure la realitat: Un desgraciat.
És aquell tipus de perfil neuròtic, “perquè qui no te feina el gat pentina” Perquè no saben el que es important a la vida.
És com el fill de puta (s'ha de dir tal i com és) que et ratlla el cotxe amb una clau quan passeja pel carrer. Que desgraciats deuen ser i que poc deuen follar ¡¡. Els hi recomano, de bon rotllo, que vagin a veure un psiquiatre, perquè segurament necessiten antidepressius ja que és evident que estan malfollats.
Em recorden aquella gent que encara té a casa banderes amb un aguilot recordant uns temps més pròxims a un camp de concentració (que era, malauradament, el seu entorn natural) o gent que curt i ras, em fan llàstima,de lo curtes que són; s'han aniran d'aquest món sense saber el que és la felicitat i que bella és la vida.
Com diu un antic proverbi: "Ser bona persona no és sinònim d'èsser feliç, però ser dolent n'és tot el contrari"
Perquè si és veritat allò de que “per ser feliç un mateix ho han d’ésser primer els que t’envolten”
Aquests només compren números per una rifa que no és aquesta, és la del desequilibrat que acaba tapant les seves mancances bevent, prenent pastilles i confonent el seu món deplorable amb la realitat.
En fí ,“tal faràs tal trobaràs”. Jo, mentre tant, només puc sentir llàstima i pena.
Bon dia a tots .( meny a un ,je,je.).
He entrat al teu blog per casualitat, cercant diferents informacions i et felicito pel seu contingut.
Després de alguns anys en política municipal, la veritat és que si hi ha una cosa que m'ha quedat prou clara és que el més important en aquest "mundillo de la política" són les persones i les relacions humanes, i no pas els partits o les sigles.
Perquè de gent trempada, vàlida, treballadora, íntegra i honrada n'hi ha a tots els partits, i més dels que la gent es pensa.
Que sovint és massa fàcil el comentari de "que tots són iguals" o "que tots volen viure del cuento".
He vist molts regidors i regidores desatenent la seva vida personal i professional de sempre, la que abans, durant i després de fer-se regidors els donava de menjar; per implicar-se més del compte, per atendre a més ciutadans dels que podien atendre o per anar a reunions improductives assambleàries on no es decidia quasi res rellevant.
De la mateixa manera, també haig de reconèixer que d'autèntics "cromos" humans n'hi ha una pila a tots els partits... bé, en uns més que en d'altres. Conyes a part ¡¡, i vistes algunes de les tipologies, la fauna de cromos amb llacunes en el seu comportament (... quin eufemisme, Déu meu!) és de lo més variopinta: des de la manca d'escrúpols total, fins al vago més vago, passant pels que tenen el símbol del euro grabat a foc a mig del cervell, i sense oblidar-nos evidentment de tots aquells que massa sovint, en les seves reflexions interiors, diuen allò de "por ETICA i MORAL, no me sale nada".
Però de persones, a la vinya del Senyor n'hi ha d'haver de tot tipus, quasi és necessari... encara que segons quin tipus de persones haurien de ser una raresa, i resulta que te'n trobes a cabassats.
El problema doncs és aquesta associació tan bèstia i directa que fa molta gent entre persones i partits, o entre persones i les sigles que poden representar en un moment determinat de la seva vida.
És a dir, que tots els d'un partit són així, i tots els de l'altre partit són aixà... Que jo sàpiga, el dia següent del dia que em vaig presentar a unes eleccions municipals per primera vegada, era la mateixa persona del dia abans.
I el dia que em vaig afiliar, insisteixo, que jo sàpiga, no em van fer cap rentat de cervell, i l'endemà ,no recitava l'ideari del partit que m'havien implantat amb un xip al cervell.
Total, que a les persones no se les ha de jutjar pels partits on estan, i en tot cas se'ls ha de valorar pel què pensen, pel què diuen i sobretot pel què fan, i no per la coloraina que puguin representar en un moment determinat de la seva vida.
Hacer el amor es maravilloso, te mantiene joven y saludable. Hay quienes dicen, que las mujeres que tienen relaciones sexuales a pronta edad, siempre permanecen buenas fisicamente. Mi padre me decia, que vigilara, que los hombres teniamos un numero de polvos y que cuando los gastaramos, nos quedamos casi invalidos en este sentido. ¡MENTIRA!.
Referente a tu escrito, la codicia por gobernar y con ello la pasta, hacen que a nuestro Pais, le sigan dando por Estocolmo; Cada dia es mas necesario defender lo nuestro, bajo una unificacion de criterios; Esto que parece tan simple y logico, no es posible, porque en el fondo, nadie sacrifica un ideal por dinero, ni por el bienestar general de la mayoria. Mi mujer siempre dice...que ser politico es igual, a ser hipocrita. ¿ Tendra razon?. besitos y un abrazo
Publica un comentari a l'entrada