Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En fi……. 2011
Dia 2 de gener del 2011, entra en vigor la nova llei antitabac. Ja no és permès de fumar en espais públics com ara bars, restaurants o parcs infantils Una demagògia més en un sistema polític-social que ens ha portat a una situació tan absurda com l’actual. Què fàcil és, per a determinats eunucs polítics, perseguir els fumadors, i quina incapacitat de perseguir els banquers. És cert, el tabac és nociu per a la salut. Tanmateix, la pobresa provocada pels financers, els suïcidis fruit de la fallida econòmica, la mort civil que comporta la desocupació provocada pels neoliberals... això mata molt més, i només comporta plaer per a un petit nucli de privilegiats.
AVÍS IMPORTANT
Blog NO subvencionat pel govern espanyol, ni per la Generalitat de Catalunya, ni per la Diputació de Tarragona, ni per el Consell Comarcal del Tarragonès, ni per l'Ajuntament de Torredembarra .
racodeltafaner@gmail.com
¿ Gent amb poca feina ?
Per apuntar-se ? :
La política som cadascú de nosaltres com a ciutadans i com torrencs, la política és l’essència de la nostra vida social. Ens regeix, ens dóna llibertat, ens defensa de l’abús, ens protegeix fins allà on podem arribar com a societat.
Quant a mi,dades personals
- tafaner
- Torredembarra, Tarragona, Catalunya, Afghanistan
- Ateu i lliure pensador. Em rebenta la prepotència dels qui es creuen poderosos i van de progres i defensors de la participació per a manipular al poble i sortir-se'n amb la seva. Després d'intentar durant molts anys i com tanta i tanta gent transformar globalment la societat, cada vegada assumeixo més el paper de resistent en temes propers i quotidians. Ah ! i això d'Afganistan no us creieu que es tracta de cap error... simplement és perquè el que considero el meu País no consta en les opcions a escollir i m'he decidit per un altre igual de maltractat...
Què és això?
.El Blog del tafaner és, bàsicament, un espai d'opinió sobre qualsevol cosa. Sobre allò que em vingui a mi de gust. La meva opinió, és clar, és personal i intransferible, a més de tenir la fabulosa qualitat de poder despertat ira, rancúnia, odi, amor, complicitat o simplement, fer riure. Però no només hi ha lloc per als meus pensaments aquí. També intento anar posant-hi coses interessants o fets curiosos susceptibles de cridar l'atenció de vosaltres.I tot això de gorra, sense pagar ni un puto €, eh? Ja està, de moment això és tot. A veure si us agrada el que llegireu i si no,sou molt lliures de fotre el camp.Per cert¡¡Gràcies per haver visitat el meu blog.Fins la propera¡¡
1 comentari:
Tot i que pugui sorprendre a qui em coneix, els Populars no són el partit que em genera més antipaties de tots els que estan representats en el nostre Parlament.
Evidentment sí són, objectivament, els que tenen el discurs polític més llunyà al meu i seria difícil, per no dir impossible, que ens poséssim d’acord en temes rellevants, però no es pot negar que els conservadors (no pas lliberals) són els més coherents en el seu discurs sobretot quan conceptualitzen la seva Espanya i acostumen a ser molt sincers en l’externalització dels seus sentiments.
A més per a un país com el nostre que necessita de motivació constant per a una mínima mobilització, que no pot construir una realitat en positiu sense ajut de contrari, que precisa de l’atropellament per a reaccionar mansament i que no s’entén sense la sensació de greuge, ni sense aquesta hipocondria perpetua; no tenir davant el simpatitzant, el militant i el dirigent Popular significaria la desaparició de les poques esperances emancipadores que a voltes demostrem.
Si se’m permet el símil, seria com si el Barça competís a la Lliga espanyola de futbol sense tenir el Real Madrid com a rival. Imaginem sinó que Espanya fos un estat amable amb la diversitat, que a ningú molestés sentir altres llengües dins el seu territori, que fos just en el finançament i tolerant amb les diferències culturals.
Que fomentés l’enteniment entre pobles i que fos realista amb la història. Si això passes seriem quatre els que quedaríem argumentant els beneficis de la sobirania i seriem quatre els que separaríem la simpatia al poble espanyol de la necessitat de ser independents.
Per això i davant els moviments que s’estan produint aquestes darreres setmanes tant a Barcelona com a Madrid a les entranyes del partit, jo prefereixo un PP sincer a un PP intel•ligent, prefereixo un PP visceral a un PP tàctic, prefereixo un PP cavernícola majoritari a Espanya (sinó, del resultat de les darreres eleccions espanyoles resteu els diputats de PSOE i PP a Catalunya i al País Basc) a un PP més modern i obert, prefereixo un PP conservador a un PP lliberal, bàsicament perquè tot i no votar-los podríem caure en l’acomodament després de creure una part d’aquest nou discurs inventat per Rajoy i amb tants pocs adeptes sincers entre la seva militància.
Publica un comentari a l'entrada