INDIGNACIÓ i M´ENTRES TANT.....

Algú hauria de dir, hauria de recordar l’enorme buidor intel•lectual i personal com a política de la Senyora Chacon que la seva única aportació ha estat parlar com una “pija” de l’eixample i ensenyar el frontal prominent qual anunci de dentifrici i res mes, nomes buidor, buidor i buidor com el seu estimat Jose i al darrere un ermot.
Les dones que ostentin poder l’han de tenir per la seva capacitat personal i professional, no per quota o per pilota, car després passa el que passa i ens apareixen les Magdalenes.
La crisi econòmica no té compassió de ningú, ni tan sols dels ministres. Tant és així que poques hores després del part, Carmen Chacón s’ha vist obligada a vendre l’exclusiva de les fotos del seu fill Miquelet per poder fer front a les peticions de la cúpula militar per modernitzar el material de guerra de l’exèrcit espanyol.
La sessió fotogràfica estarà ben aviat en tots els quioscos del món de la mà d’una coneguda revista del cor. Les imatges demostren que en Miquelet és ben igual al seu pare.
Enhorabona senyora ministra!
Amb un altre taragna,avui s’ha realitzat la trobada esperada entre el president espanyol Zapatero i el Lehendakari Ibarretxe, per parlar del futur d’Euskadi.Tal com s’esperava la proposta de mans obertes del president basc, recuperant el pacte de Loiola on PSOE, Batasuna i PNV van arribar a una sèrie de propostes amb el dret a decidir com a punt final per la societat basca, aquesta alternativa, i el full de ruta amb la consulta a la ciutadania pel mes d’octubre perquè la població autoritzi a crear una taula de negociació de partits per treure una conclusió política a l’atzucac on es troba el poble basc, i on la violència no marqui l’agenda política del país.
El que s’ha trobat Ibarretxe ha estat la cantarella rància i poc democràtica de sempre, on en nom d’aquesta presó anomenada Constitució espanyola, i aquest estat de dret digne de qualsevol dictadura es pot donar un cop de porta a qualsevol proposta on el poble decideixi lliurement sobre qualsevol tema amb total transparència democràtica.
La indignació del president basc es justificada, ja que l’actitud de Zapatero i el seu govern, recordem autoanomenat el campió del diàleg ha estat esperpèntica en l’Europa democràtica, i on no importa el que vulgui la societat, sinó la tàctica política per les properes eleccions a Euskadi.
Un exemple clar d'aquest joc de despropòsits, es que no s'ha realitzat cap traspàs de competències en aquest període de govern socialista marcat per l'estatut basc, i on una proposta darrere l'altre han rebut un tracte humiliant i escandalós.
La política de l'estat ancorada en els segles de la colonització no ha evolucionat, i qualsevol diferencia amb el maquillatge de la justícia intenta ser eliminada.
Davant això el lehendakari no ha de cedir, i ha de seguir endavant el seu full de ruta, crec que te la majoria i ha d'obrir la porta a fer un salt endavant on la societat basca i te un paper clau.
Prou d'imposicions per la força i mentides demagògiques per impedir que el que han qualificat d'aventura amb menyspreu tiri endavant.
M'entres això succeeix a Catalunya en el partit amistós Catalunya-Argentina no s'ha convocat el jugador Bojan que recordo va demanar no jugar l'Eurocopa amb "la roja" ,per no molestar i haver de donar tot tipus d'explicacions i excuses.
La diferencia entre els dirigents de les dues nacions es força evident
I m'entres això succeeix a Torredembarra,el alcalde a tret les competències a la regidora del seu propi partit,les divergències son evidents,amb aquest cas sense moltes explicacions.,una època de desgovern mes per la poble