O això, és el que es vol fer veure. Doncs la realitat del carrer no ens sembla que vagi per aquí. Els darrers baròmetres publicats sobre la qüestió, ens poden portar a pensar que la conscienciació de la societat catalana sobre un futur on Catalunya esdevingui un Estat independent es una tendència creixent.Amb el pessimisme nacional característic d'aquest bloc, ni les sensacions que palpem pels nostres carrers, ni la manera en que treballen i es comporten els nostres polítics anomenats nacionalistes, no ens fan percebre aquestes sensacions del creixent sentiment independentista de la nostra societat.
Això no vol dir que dins el món nacionalista, l'independentisme no estigui creixent, però aquest creixement no seria transversal dins la societat catalana i estaria només localitzat en un sector de la nostra societat. Amb totes les excepcions que es vulguin posar, la realitat als nostres carrers, almenys la que percebem des de el meu parer, és que cada dia el castellà és més parlat pels ciutadans, siguin nouvinguts o segones i terceres generacions descendents de la immigració castellana dels anys 60.
Tampoc la presencia del català i d'un sentiment nacional i patriòtic es veu en els grans mitjans de comunicació que operen a Catalunya. Ni per descomptat en el nostre Govern de la Generalitat i sigue dit el del govern Municipal.
La Catalunya sobiranista virtual no és com la real, la dels carrers, la de la Catalunya metropolitana o la de la Catalunya rural, totes poden tenir diferències però juntes fan la Catalunya actual. I en aquesta Catalunya global, és on no percebem que les sensibilitats independentistes augmentin.
I que s'hi pot fer?, aquí ens falten lideratges, i propostes fetes amb realisme, coratge i convicció. Som els que som i en uns anys serem els mateixos, des de aquesta realitat és d'on s'ha de començar a fer propostes. Si esperem que els que avui no hi són, demà ens acompanyin no hi tenim res a fer.
Plantar-se i deixar-ho corre o plantejar el conflicte polític ara, no hi veiem alternativa.
El 52% dels catalans votarien a favor de la independència
Els arguments dels dependents per menysprear el procés independentista cada cop queden mes en evidencia, i son mes obscurs. Ahir amb l’actitud prepotent, antidemocràtica i de menyspreu del Sr. Zapatero vers una proposta totalment transparent i de caire absolutament democràtica per trobar la solució al problema del País Basc, amb un lehendakari obert al diàleg, va ser la prova definitiva si es què en faltava alguna, de que presentar propostes a l’estat es totalment una pèrdua de temps.
El difícil es fugir d’aquesta coacció constant cap al que ells anomenen aventures, però res millor que les dades reals per tenir l’impuls suficient per donar el salt a aquest mur impositiu anomenat espanya.
D’altra banda les diferents enquestes que van apareixent, com la del CEO, una d’oficial que repetidament i amb tossuderia ens dona que la gent que vol un estat per Catalunya (independent o federat) supera el 50 % exigible, i mes d’un 60% considera insuficient el nivell d’autonomia.
Aquesta es la realitat, el moviment sobiranista va superant a cada enquesta i cada mobilització el grau d’acceptació amb la incomprensió i silenci ament de l’estat, i per vergonya aliena de la poruca classe política catalana que demana a crits una regeneració sense complexos per liderar aquesta fita totalment possible si volem. El congres d’ERC en serà la primera oportunitat per apartar de la primera línia les persones que simplement s’omplen la boca de mots que desprès no reflecteixen als fets, mes aviat provoquen la desafecció de l’electorat.
Com deia,recentment ha aparegut una enquesta de la Universitat Oberta de Catalunya
Entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referèndum d'independència de Catalunya segons es reflecteix en l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya. 2008' elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), realitzat amb 1.108 enquestes a majors de 15 anys
Cosa que compliria amb les regles imposades a Montenegro per l’Unió Europea.
No us penseu que aquestes dades són exagerades, penso que són reals, el que personalment penso és que a Catalunya hi ha cinc tipus d’independentisme:
L’institucional
El de sofà
El de disseny
El del cafè
El festiu
Ara es faria massa llarg explicar el substrat sociològic de cadascun d’ells, estic però convençut que una majoria de catalans votarien a favor de la independència, només hi ha un problema, i és que a aquesta majoria els hauríem de posar l’urna davant dels nassos, fins i tot a algun gamarús li hauríem de dur al llit diumenge al matí perquè degut als estralls causats per la cocaïna, el sexe i l’alcohol de la nit abans se li oblidaria que ens juguem 300 anys d’ocupació.
6 comentaris:
No cal dir que això només és un estudi sense cap mena de validesa jurídica i que no ens hi podem recolzar per a declarar unilateralment la independència avui mateix. Però d'altra banda, també és obvi que donada la rotunditat de les dades de l'enquesta i el prestigi que avala l'ens realitzador, podem afirmar sòlidament que Catalunya compta, avui dia, amb la majoria social necessària per assolir la plena sobirania en un referèndum d'autodeterminació.
A part de tot això, opino que cada cop pren més sentit l'estratègia de l'Estat espanyol de negar sistemàticament un dels principis fonamentals dels Drets Humans al poble català, així com la resta de Drets que ens haurien de pertànyer, com el de conèixer amb exactitud què és el que aportem i què és el que rebem d'eZpanya; allò que en diuen "balances fiscals", vaja. El fet que el govern espanyol sigui autoritari, nacionalista i per tant, garant de la unidad nacional, no implica que sigui -contràriament al que podria semblar- poc intel·ligent.
Ho són molt, d'intel·ligents, els líders de l'Estat. Saben que no poden cedir ni un mil·límetre en aquest aspecte si no volen engegar a rodar la bicoca que tenen muntada a costa de tots nosaltres. De la intel·ligència (o de les bones intencions) de qui dubto, és de la de la classe política catalana, que no sembla tenir cap intenció d'orientar el seu discurs cap el que demana la ciutadania.
Llàstima. Però jo sóc optimista -què voleu que us digui- i sé que el temps i la força que ens dóna la raó, acabaran forjant allò que és inevitable i que tanta feredat produeix en segons qui. De moment, estudi rere estudi, podem anar comprovant que les nostres passes potser són lentes, però també són molt fermes.
Ens cal un estat propi, però no per fer més coses, sinó per fer-les millor i enfocar els esforços on la societat els necessita. Un estat propi és més llibertat, però menys estat és també més llibertat. En tot cas, és igual: si no estàs d’acord en com ha de ser l’estat, primer aconseguim l’estat, i després ja decidirem que farem. Amb un estat propi ens serà més fàcil posar-nos d’acord. Alhora un estat propi permet defensar la cultura, llengua i identitats pròpies millor que els estat grans com Espanya, que mai s'ha cregut ni la multiculturalitat, ni la seva diversitat interna o un regim autènticament diferent de una descentralització administrativa i de despesa.
el problema es que quan es tracta d'ajuntaments es millos no dependre de cap partit, la feina del dia a dia el fan les persones, son a les que votem i son a les qui hem de demanar explicacions quan les coses no funcionen, els partits queden massa lluny i els seus interessos no son mai els nostres, no coneixen el dia a dia del poble i mes d'un partit si coneguès qui el representa al nostre poble s'estiraria dels cabells.
Quan els catalans s'adonin de la proximitat real de la nostra independència el suport a un estat propi pels catalans passarà del tant per cent actual fins al 90% com es va esdevenir a les Repúbliques Bàltiques, a Montenegro i a Kosovo.
aixó encara es molt lluny, cada cop es mes dificil comprar en una botiga i que t'entenguin en català, tothom te dret a una feina digna però aixó passa per l'integració i estimar al paísque et rep i a la seva llengua.
Kanami sang imo blog. Daw spaghetti.
Publica un comentari a l'entrada