Vaig quedar parat quan vaig sentir per Catalunya Ràdio, devia ser dijous, que havien enviat una unitat mòbil amb la intenció d'entrar a Birmània. Que eren a l'embaixada birmana a Bangkok, esperant aconseguir un visat d'entrada.
En la mateixa situació hi ha també un equip de TV3, que mentre el visat no arriba s'ha de limitar a fer la feina des de la capital tailandesa.
Ells sabran què fan, però, coneixent la debilitat de la junta militar birmana per tot el que faci olor de periodista, dubto que aconsegueixin entrar.
Per entrar com a turista ningú no et treu un mínim de quinze dies de burocràcia. A l'estat espanyol no hi ha cap representació de Birmània, de manera que una de les formes més habituals d'aconseguir el visat d'entrada passa per enviar el passaport a l'embaixada birmana més propera, que és la de França.
Una altra manera és que, si tens un viatge programat per una agència de turisme birmana, ells s'encarreguen de fer-te els tràmits, i et donen el visat a l'entrada. Aquest mètode pot ser més senzill, però llavors se't pot complicar una mica la vida a l'hora d'embarcar a l'avió, perquè exigeixen el visat; però si els ensenyes una carta de l'agència que t'ha fet els tràmits, n'hi ha prou.
Si algú té molta molta pressa per entrar, efectivament la fórmula més ràpida passa per anar-te'n a Bangkok i intentar obtenir allà el visat, a l'embaixada birmana. Donar "una propina per al tè" al personal de l'embaixada pot escurçar molt els terminis.
Però és clar, no tothom està disposat a donar "propines per al tè".
Ho faríeu, vosaltres?
La catàstrofe a Myanmar ha posat en evidència que el nom que els militars els van donar al país no era gratuït: My (meu)Nmnar, LA SEVA finca.
Fins al dia d'avui han impedit que el repartiment d'aliments i ajuda humanitària sigui realitzat per estrangers perquè posaria en evidència que l'única fi que tenen és explotar la finca. Per la seva culpa estan morint milers de persones i més que ho faran en els pròxims dies i mesos. Novament s'ha posat damunt de la taula el principi de ingerència humanitària en el qual una resolució de l'ONU permetria que les potències internacionals repartissin l'ajuda per les bones o per les males. Els birmans segur que ho agrairien, però, amb total seguretat el govern xinès vetaria qualsevol desetabilización d'un govern que li té arrendades les riqueses naturals del país. El desastre és tan enorme, la immoralitat tan irracional, el mal ús de la política tan desastrós i la preservació d'interessos econòmics particulars passa tan per sobre de la vida de les persones que ens trobem amb un genocidi en tota regla.
“Drets humans” a Birmània: Les minories ètniques de Birmània han fugit durant dècades de la fam, la guerra i les tortures provocades per un dels règims militar més brutals del món. Però moltes de les ètnies refugiades que aquests dies creuen la frontera i arriben a la veïna Tailàndia no ho fan per a esquivar les bales ni buscar menjar per als seus fills, sinó fugint del conegut com el «batalló dels violadors».
El nombre d'agressions i la forma sistemàtica en la qual es porten a terme han dut a les organitzacions birmanes en l'exili a denunciar que la Junta Militar ha desenvolupat una política de «llicència per a violar» per a terroritzar als opositors.
En 1988 van ser assassinades 10.000 persones i el món exterior sap poc sobre aquest fet que va esdevenir un any abans de la matança de Tian'anmen. Les úniques imatges que mostren l'ocorregut són propietat de l'empresa japonesa NHK que ha impedit que siguin emeses per les televisions d'Occident per no desestabilitzar el règim militar.
El règim dictatorial ha fet presoners a molts opositors, la majoria per delictes menors o fins i tot per emetre opinions o cantar cançons oposades al poder. Innumerables denúncies de tortures i submissió a esclavitud, han fet al govern mereixedor d'una condemna de part de diferents organitzacions dedicades al tema dels Drets Humans com Amnistia Internacional i la pròpia Organització de Nacions Unides.
Els batallons de violadors: són grups de soldats birmans, en ocasions d'alt rang, dedicats a la violació sistemàtica i selectiva de dones i nenes de la minoria ètnica Shan, resident en la frontera entre Myanmar (Birmània) i Tailàndia. Aquests esquadrons van ser creats amb la intenció d'aconseguir desmoralitzar, aterrir, reprimir i controlar a aquest grup ètnic i, en última instància, aconseguir el seu exili cap a Tailàndia.
El seu modus operandi consisteix a realitzar una gira per les poblacions birmanes reclutant a joves que són obligades a desfilar, segrestades de les seves llars i violades cada nit fins que els soldats cansats d'elles decideixen assassinar-les a sang freda:
Es viola en grup a dones amb set mesos d'embaràs. S'obliga a nenes a realitzar treballs forçats durant el dia i les hi viola a la nit durant mesos sencers. Es viola a mares i filles juntes. Es viola a nenes fins i tot de 4 anys d'edat.
Aquesta barbàrie ha estat documentada i donada a conèixer per Charm Tong, exiliada birmana a Tailàndia des dels 6 anys d'edat.
Potser ara podreu entendre perquè La Junta Militar no deixa entrar ajuda humanitaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada