Hi havia una vegada una colla que jugava a futbol. Un altre grup, prop de la colla, discutia a què podien jugar. Els que jugaven a futbol, veient que els del grup no es posaven d´acord, els van dir: "Si voleu jugar, les regles manen que es juga amb els peus, calen 11 jugadors i si la pilota surt és ouat ... i més coses que ja us anirem dient". Els del grup van voler raonar amb les de la colla que parar la pilota amb les mans potser hauria de ser una falta més greu si la pilota està a punt d´entrar a la porteria, que l´offside seria bo que depengués de la posició dels defensors contraris, que el porter pogués tocar la pilota amb la mà, que si un jugador es fes mal es pogués substituir per un altre, que ....... tot de coses.
Fins que, al cap d´una estona van parar compte en que estaven jugant a futbol, "i aquest no és el nostre joc !!!", van dir-se.
Bon cap de setmana ¡¡
3 comentaris:
"La envidia en los hombres muestra cuán desdichados se sienten,
y su constante atención a lo que hacen o dejan de hacer los demás,
muestra cuánto se aburren."
Herrera s'afegeix a les crítiques dins d'ICV per la gestió de Baltasar
Diversos dirigents del partit a les Terres de l'Ebre han manifestat el seu malestar abandonant la formació
El diputat d'ICV al Congrés Joan Herrera diu que la gestió de la sequera que ha fet el conseller de Medi Ambient és 'manifestament millorable'.
Per això, assegura que 'comprèn el malestar' que hi ha entre els representants del partit a les Terres de l'Ebre.
Aquesta setmana, l'executiva d'ICV a Sant Carles de la Ràpita ha anunciat que abandona el partit i la portaveu de la formació a Tarragona ha dit que s'avergonyeix de la gestió de Baltasar.
Herrera afegeix que no sap si hi haurà més dimissions de representants del partit a les Terres de l'Ebre. En referència al minitransvasament,diu que, finalment, 'hem hagut d'optar per una solució que no ens agrada'. Tot plegat mentre reconeix que la gestió de la sequera es podria haver fet 'millor'.
Pel que fa a la modificació del Decret de Sequera que es va fer efectiva ahir, ha explicat que 'hauria estat més raonable que s'anunciés des des de bon principi'. Herrera però, agraeix que 'si més no, s'hagi fet de manera immediata'
Més dimissions
Jaume Forcadell, membre del Consorci d'Aigües de Tarragona i militant d'ICV a les Terres de l'Ebre, va presentar ahir la dimissió al conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar.
En la carta de renúncia, Forcadell va reiterar l'oposició al transvasament i va lamentar el 'canvi de criteri' del govern, que al 2004 s'havia oposat a aquest obra.
I un altre militant de la formació, Eleuteri Arques, membre de l'organització local d'ICV a Deltebre (el Baix Ebre) i de l'Assemblea General del Consorci d'Aigües de Tarragona, va presentar la dimissió pels mateixos motius. Se sumen als membres de l'assemblea de Sant Carles de la Ràpita (el Montsià), que dimecres van tornar el carnet del partit.
AIXO ES COHERENCIA ¡¡¡
La forma en que aquest país va perdre la sobirania, ha estat una gran base pel linxament.
Des del setge a Barcelona, la tàctica del linxament s’ha prodigat en formes més o menys barroeres, arribant fins avui.
A vegades, llegint per exemple, fets sobre el 1714 veus que tampoc han canviat gaire les coses.
Hem passat del linxament físic i moral per part de les tropes espanyoles al –fins fa ben poc- linxament exclusivament moral. Ara les tropes s’han convertides en ses senyories.
Però les ganes de linxar, intactes. Qualsevol que repassi un llibre d’història o l’edició d’avui de qualsevol diari, encara que sigui el més pamfletari, en trobarà mostres.
Dins d’aquest desgraciat destí, hi ha linxaments i linxaments. Una dada que sempre es repetia és la col·laboració d’algun autòcton en aquest afer tan pròdig
Tot i així, trobo que no és comparable a la situació actual el col·laboracionisme borbònic o el franquista.
En aquestes situacions és molt fàcil, humà, entendre els canvis de camisa.
La situació moderna és la que em sembla més difícil de justificar. Ara som dins un context polític europeu on la por a la desaparició física no existeix. Hi ha certes garanties per poder fer-te aguantar el tipus, arribat el cas.
Tot i així hem arribat a l’extrem dels extrems més absurds, per ridículs.
Aquells on era inimaginable que per allí es podes donar un cas de linxament sagnant. Moralment sagnant, vull dir.
El cas de l’aigua a casa nostra ens ha esventrat moralment.
Com a país. Ha deixat al descobert fins a quin punt podem arribar a ser d’insignificants i poca cosa.
De la fotesa en la qual s’ha convertit Catalunya.
Abans d’ahir vam ser portada i comentari de tota la premsa internacional. Ni pagant haguéssim lograt aquest ressò mediàtic. La imatge del vaixell carregat d’aigua que atraca al port de Barcelona és la cosa més inexplicable que ha passat en molt de temps.
En el nostre món, a la vella Europa. Escenes semblants les veiem en l’ajut humanitari després d’una catàstrofe sobtada. Ha estat una vexació majúscula.
Potser si que hi ha catàstrofe. Potser no és evident i requereix forçar l’abstracció.
Potser sí que és una catàstrofe de dimensions desconegudes haver de patir el mateix color polític en tots els nivells de la política: govern espanyol, govern català, govern de Barcelona, govern de la Diputació,govern de Torredembarra, govern civil.
És un linxament moral haver de protagonitzar un ridícul mundial. Ratlla el drama humanitari l’haver d’aguantar tanta poca solvència del nostre govern.
Pel matí aprova un decret i a la tarda se suma a la manifestació en contra.
La novetat és que ara ja no cal cap tropa ni puny espanyol, per reblar un perfecte linxament.
El darrer, il·lustrat també pel regidor Wiliam. Anuncia una conxorxa internacional, amb l’objectiu d’enfonsar Barcelona. Ell que va formar part del govern català. Aquell que havia d’arreglar el mal de la pluja amb una nova cultura de l’aigua.
I ara que hem vist tal obra de govern, ara se’n va a l’altra banda de la plaça a certificar que tot el món coneix la nostra particular forma de fer el ridícul.
I la denuncia. Gràcies mil Sr. Wiliam.
Avui som capaços d’anul·lar-nos, d’humiliar-nos, solets com a país.
No ens calen ni els col·laboracionistes. Ho fem tan bé que enlluernem el món.
Un i altre cop. Els espanyols ho saben. I és en aquest context que es produirà segurament una altre gran prova de foc moral.
Dubto molt que un País que no sap ni com fer-s’ho per omplir la cisterna del wàter, que sàpiga estar a l’alçada quan l’estat borbònic torni altre vegada a abolir-nos les lleis.
Aquest cop no caldrà ni recórrer a la força, que és com pertoca a la forma moderna de linxar els catalans.
Bon cap de setmana,tafaner.
Publica un comentari a l'entrada