El proper dijous el lehendakari Ibarretxe pronunciarà una conferència a Barcelona sobre la seva coneguda proposta política. L'acte ha estat convocat per les tres mogudes sobiranistes, mentre que els partits polítics han promès quedar en un segon pla: per aquest camí, anem bé.M'hagués agradat assistir-hi, però no podrà ser. Segueixo amb interès i amb una notable enveja el procés sobiransta d'Euskadi. Avui m'he entretingut a navegar per les pàgines de la web oficial del lehendakari. Hi són la seva biografia, el seu discurs d'investidura, la seva proposta política de pacificació i consulta democràtica...
Una cosa m'ha cridat l'atenció en els seus textos: la importància que dóna al concepte "respecte". Respecte a les persones, respecte als pobles, respecte als drets humans. S'adiu molt amb el tarannà d'aquest alabès de mitjana edat , que transmet autenticitat i noblesa amb tot el què diu i tot el què fa, cosa a destacar quan es parla de polítics.
Ibarretxe ha raonat i ha justificat la seva política i la seva actuació passada i futura amb claredat, transparència i fermesa.
Costa trobar entre els polítics actuals trobar líders que parlin clar, sense embuts i amb les paraules justes sobre les seves idees i els seus projectes. Posant exemples, amb raonaments clars i precisos, ha contradit tant l’actual president del govern espanyol com l’actual líder de l’oposició.
La negociació amb la banda terrorista i la negativa de Zapatero i Rajoy a parlar amb Ibarretxe i a negociar amb ell el futur del poble basc, inclosa la consulta popular que va proposar, i que està disposat a tirar endavant..
El Leendakari ha estat clar, “Zapatero es nega a negociar amb el legítim representant del poble basc els temes que ha estat negociant amb els terroristes”, el president del govern espanyol “ha negociat amb els terroristes sense tenir en compte al Leendakari basc”, “com pot ser il·legal una consulta al País Basc si ho és a Catalunya o a Andalusia?”. Ibarretxe s’ha mostrat convençut que a l’octubre podrà votar en el referèndum que ha proposat, perquè no creu que cap president espanyol s’oposi a que el poble basc expressi la seva voluntat.
Ibarretxe s’ha queixat també que des que mana Zapatero no s’ha produït cap transferència del govern central al basc, recordant que la darrera transferència es va produir durant el mandat del PP.
Més clar, l’aigua. Quina llàstima que aquests arguments rebin una sola paraula per resposta: “NO”. Com pot ser que un país permeti que els seus dirigents responguin tant fredament i sense arguments a una proposta democràtica? Com es pot menystenir la proposta d’un representant del poble basc? Els ciutadans espanyols poden qualificar-se de demòcrates permetent aquestes arbitrarietats?
Ongietorri, sigueu benvingut, lehendakari. La càlida ovació que sens dubte rebreu serà la manera que té Catalunya de demostrar-vos aquest respecte que reclameu i que mereixeu.
El mateix respecte que els bascos reclamen per decidir el seu futur.
El mateix respecte que els catalans reclamem per decidir el nostre futur.
La conferència tindrà lloc el proper dijous 17 de gener a les 19:00 hores a l'Auditori AXA (antic Winterthur) de Barcelona, a l'avinguda Diagonal 547 .
5 comentaris:
Alguns polítics, sortosament pocs, semblen trobar-se còmodes en la categoria de les persones que prefereixen crear problemes més que no pas solucionar els que hi ha, que ja són prous.
I per a quan les plataformes sobiranistes se solidaritzaran envers les forçes independentistas basces?
Per fer el teu comentarí una mica més precís faltaria afegir que l'Ibarretxe MAI faria president del seu país un Espanyolista com el Sr.Montilla.
El cap del govern basc ens confessava que els joves li van reclamar que els polítics comencessin a parlar clar i sense embuts per tal de recupera la política. Actuar amb fermesa, sense por al fracàs i parlant clar són aspectes que s’ha marcat el govern basc amb l’objectiu de que la ciutadania pugui recuperar l’iniciativa política i decidir lliurament el seu futur, des del respecte a la pluralitat , sense cap tipus d’exclusió i de condicionant que frustri l’exercici d’aquest democràtic.
Ibarretxe ha marcat el seu camí basat en la radicalitat democràtica i en superar un escenari massa condicionat per els extrems i per la negació sistemàtica i totalitària del govern Espanyol
El lehendakari amb possibles contradiccions parlar clar i sap com i on vol anar . Nosaltres els catalans tot i les diferents visions, ritmes i diferències crec també anem bé ja que hem sapigut crear espais de transversalitat social i política per tal de poder exercir el nostre dret de decidir.
Euskal Herria i Catalunya són dos processos diferents, amb fulls de ruta diferents però que han de seguir creant complicitats
"Cal un nou marc de relació entre Euskadi i l'Estat" va afirmar només començar; no es va oblidar dels catalans, als que va dir, en un més que correcte català, que "Em sento com a casa meva, és un plaer ser a Catalunya a la que tant prop em sento".
Entre els nombrosos assistents, gran representació de la política catalana, des de l'expresident Maragall fins a Felip Puig, Oriol Pujol o Quico Homs de CiU, passant pels republicans Joan Puig, Joan Ridao, Uriel Bertran o Joan Tardà. Ibarretxe es va preguntar perquè el govern espanyol "pot negociar amb ETA qüestions que no vol negociar amb el govern basc". Ibarretxe va reiterar que durà a terme la consulta prevista per l'octubre d'enguany, i descartava que "l'existència" d'ETA pugui impedir que els bascos assoleixin el futur desitjat. "ETA no pot ser emprat com a excusa pel govern Zapatero per mantenir-se immòbil".
El lehendakari va recordar les paraules que va tenir per Zapatero quan va anar a presentar el seu pla al Congrés espanyol "Hem de poder decidir viure junts", perquè "el dret a decidir és la base d'una convivència moderna i democràtica". I és que Ibarretxe va dir també que, "malgrat que els països no es construeixen 51% contra 49%, tampoc no és lícit que aquest 49% impedeixi el projecte del 51%".
"Vaig dir a la societat que els demanaria la seva opinió a la consulta i ho faré". Ibarretxe es va demanar "a què es té por", "a la pregunta o a la resposta?". Pel lehendakari és un error "seguir mirant a Madrid o a ETA; nosaltres tenim la resposta". D'ETA va afirmar que "La banda terrorista no només va trencar la treva sinó la capacitat de fer política a Batasuna" i "volem un futur diferent on ETA només sobra, destorba i no ens representa en cap negociació política".
El full de ruta a partir d'ara és clar: oferta de pacte polític al govern espanyol per a un acord, amb el límit posat al juny de 2008 (Zapatero ja ha dit que ho rebutja). Ple del Parlament basc aquell mateix mes, seguit d'una consulta al poble basc el 25 d'octubre de 2008. Entre 2008 i 2010, negocició entre els partits. El resultat del procés de negociació serà sotmès a un referèndum l'any 2010 -segurament cap a finals d'any-.
Publica un comentari a l'entrada