divendres, 11 de gener del 2008

Jose Luis Rodriguez EMBUSTERO,àlies ZP


Hem pogut veure que l'enèssima promesa del senyor ZP, el traspàs de RENFE a la Generalitat era ana altra mentida, més fum i més promeses falses... per variar. No puc entendre com els polítics catalans tenen encara estòmac per seure a la mateixa taula que aquest engalipador professional, un prestidigitador de cap a peus, un frívol, en definitiva un barrut de cap a peus.
Va prometre el traspàs de RENFE pel gener i ja ho veiem, res de res. Els usuaris de RENFE seguirem pels segles dels segles havent d'aguantar un servei tercermundista i els nostres polítics esperant unes inversions que vagin unides als traspassos que tots sabem que no arribaran i que en tot cas seran sempre insuficients.
Si tinguessim uns polítics compromesos amb el país acceptarien ja el traspàs, encara que fos sense les inversions promeses, els trens s'han de traspassar ja, després ja tindrem temps per intentar arreglar el desastre, si cal anys i anys, però cal que això d'una punyetera vegada deixi de dependre d'ESpanya i que tots aquests operaris de RENFE que porten el mapa d'una grande i libre tatuat al front i que tant partidaris són que això segueixi depenent del govern colonitzador de Madrid siguin enviats ben lluny amb una bona punta de peu al cul, al capdavall ells no són tan diferents de la inefable ministra de foment.
Si els nostres polítics prefereixen que no es faci el traspàs és perquè en el fons ells van en cotxe oficial i tant se'ls hi enfot, perquè no confien en la seva pròpia capacitat de gestió (no oblidem el desastre que van provocar al Carmel) i perquè estem en un país (Catalunya) y un estat (l'Estat espanyol) on governen els irresponsables, aquí ningú vol ser responsable, ningu dimiteix ni ningú es responsabilitza de res, és preferible ser un IRRESPONSABLE i carregar-li la culpa a un altre.

10 comentaris:

Tertulià ha dit...

Be, s'ha reunit la Comissió encarregada dels traspassos de competències de l'Estat a Catalunya, amb un ordre del dia interessant, on destacava el tema dels trens de rodalies.
Cada vegada que es convoca la Comissió es crea un clima d'expectació comparable a l'arribada dels Reis Mags, als ulls dels infants. La llàstima és que tenim poca memòria i ara aniria bé recordar cadascuna de les ocasions en què s'han reunit.
Parlaven de Rodalies i a ningú se li escapa que després de tot el sarau de finals d'any, la negociació no es presentava gens fàcil. Una infraestructura sense inversió des de fa anys, no podia ser assumida sense un bon piló de diners, o resultaria la nostra ruïna.
Què ha passat? Doncs que Rodalies continua a càrrec de l'Estat perquè és de suposar que les condicions que ens oferien no eren prou acceptables, almenys a parer de la part catalana de la Comissió.
Una decisió que m'imagino que no haurà sorprès a massa gent.
Al principi de conèixer que Rodalies passaria a ser responsabilitat del Govern català, i sense ser cap entès, temian que no fos un mal negoci?. Tenien prou coneixement de la situació en què es trobava i els diners que caldria invertir-hi, però després dels desastres arran de l'arribada del TGV a Barcelona, si algú ho ignorava, ja se li havien obert els ulls.
El tema donaria per a molts comentaris, perquè tot plegat anirà per llarg i amb el parèntesi electoral i la incògnita dels resultats i la configuració del nou govern espanyol, no cal que ens posem nerviosos.
Això em fa pensar en aquella idea de que un disbarat es produeix molt fàcilment, en qüestió de segons, i una reparació necessita el seu temps, com en el cas de la confiança, que costa molt poc de perdre i molt per recuperar-la. Per què ho dic?
Perquè va ser molt fàcil perdre competències i resulta molt complicat recuperar-les, sobretot quan qui te les ha de donar no en té ganes.

rafael ha dit...

Querido tafaner..Vistes las caras, de nuestro tripartito; Viste al Sr. Carod, hablando de colapso. Pues lo lamentable es, que esto ya lo sabian o como minimo deberian haberle, pitados los oidos, con tran grande embustero. ZP..embustero y trialero, pero los nuestros unos ilusos y pardillos de cojones.
La ultima, del trialero ZP es: Crearé dos millones, de puestos de trabajo....ja,ja,ja que me parto de risa. besitos

Anònim ha dit...

Opino això perquè això ho sabien, gairebé, abans d’anar-hi. En aquest cas el que cal fer és dir: mira maco, no hi vaig. El que volen aquella gent és la foto i fer veure que avancen, mentre aquí anem seguint.
Tens raó en què si fos tan fàcil… Per això opino que no hi ha més que dir prou col·lectivament. No és que els espanyols no siguin fàcils de baixar del burro, és que nosaltres els fem el joc.
I Déu ens doni saluy i independència!

Anònim ha dit...

Semble que el President Zapatero hi ha trobat gust en això d'enganyar als Catalans. O simplement, és un mentider de mena.
Comença a ser força patètic que tot un President d'un Estat com l'Espanyol, utilitzi la mentida com a mitja per justificar-se davant del poble. I el més patètic de tot és que encara alguns o trobin bé.
Lamentable també el paper de la Ministra Chacón,....... que, més que una Ministra, és comporta més com la presidenta d'un club de fans adolescents del President Zapatero.
No se, si a l'estomac dels catalans els hi cabran més mentides i fantasmades, però el pitjor que ens pot passar és que hi acabem posant pell morta. I molt em temo que anem per aquest camí.
Els nostres polítics tampoc reaccionen davant tanta mentida i engany, i sembla que tot plegat forma part d'un joc. On un tira pel dret i els altres, després uns el vesteixen i el justifiquen, i la resta s'ho mira o si cal, els ajuda. Doncs compte amb el joc que s'està tornant avorrit i més estressant que relaxant.
Que l'engany i la mentida siguin les maneres de fer d'un President, diu molt poc al seu favor.
Però encara diu menys del poble que el consenteix.

Anònim ha dit...

L'Estat no trapassarà Rodalies a la Generalitat. S'argumenta que el tripartit no ha volgut accedir perquè no han acoseguit l'assignació econòmica corresponent. Os sigue, que el Zapatero ens ha tornat a enganyar... ja no sé quants cops en esta, i que el tripartit no ha aconseguit l'objectiu desitjat. I això que estan els socialistes, aquí i a Madrid! Per a què volem tripartit, si ni governant aquí i allà no aconsegueixen millores per al país? A què estan jugant els socialistes, i el que és més preocupant, a què està jugant Esquerra? Amb el país, estan jugant amb el país! per uns cotxes oficials s'estan jugant el país. Ens van prometre rodalies a la Generalitat per al gener... i ja veurem si el tindrem. Però bueno, una més, anem sumant, o millor dit, anem restant, i a esperar que sigui la última, tot i que em temo que no ho serà.

Anònim ha dit...

Montilla té un problema. A Madrid el consideren un "espanyol rebotat", i a Catalunya el veiem com el Virrei que sempre han volgut tenir els espanyols, amb una Generalitat convertida en administradora de recursos, però sense cap pla estratègic propi que pugui desenvolupar per fer créixer el país...
Qualsevol empresari sap, què per no morir- empresarial-ment- té que dissenya un pla estratègic a un any, dos,tres,etc. On es fixà cap on té que tirà l'empresa, les eines per desenvolupar-lo, i el més important, quines previsions de creixement s'aconseguiran. L'empresa que només es dedica a gestionar i administrar els seus recursos a la llarga tanca. I es el que li està passant en el Govern Montilla, es dedica a administrar i gestionar, però no té un "full de ruta" - si que el tenia l'anterior tripartit, més bo, o més dolent però el tenia-, on es fixi el creixement social, cultural i econòmic del nostre país. Si el tingués, hauria sabut, o hauria previst que el Govern de Zapatero no li donaria ni un dit del que demanes, i en conseqüència el "full de ruta" li marcaria l'estratègia a seguir en cas que l'escenari polític li fos advers - com així ha estat- , i no li agafarien aquests 'mals de panxes' amb el seu cap.
El "full de ruta" recolliria l'experiència del darrer President Socialista de la Generalitat, i per tant preveuria; què Madrid només ens vol quan hi han vots en joc, i el que a la resta de Comunitats sel's hi dona gratis, o gairebé, a Catalunya paguem un preu molt car, què els traspassos mai tenen que ser totals, sinó que ells volen tenir un peu a dins de la competència en qüestió pel que pugui passa, que tancar-li la porta en els morros en els catalans dona vots, i molts!. Però clar el Govern Montilla no té ni full, ni esborrany ni ... res de res.Bé, si treballen amb la màxima catalana "Qui dia passa any empeny", recolzat amb grans dosis de sal de fruites.

Anònim ha dit...

Montilla no és, com diria Victor Jara, "ni chicha ni limoná". Per aquelles terres ( de l'Estat) és un "catalino" i aquí sempre serà un espanyol. Aquest sr. ensorrarà Catalunya perquè la seva única dèria és la "solidaritat de la comunitat catalana" envers els seus "hermanos andaluces, extremeños, murcianos...", i no oblidem que és recolzat per la massa del 60% d'antics immigrants i descendents inadaptats. Per això no té projectes ni previsions, ni fulls de ruta ni esborranys; és la buidor.

Anònim ha dit...

La paraula "gestió" és emprada pels incapaços de realitzar funcions creatives, per la senzilla raó que no tenen la preparació adequada.
El seu lloc és la d'un trist funcionari o, pitjor, de sindicalista d'empresa privada.
Mai es referirà a Catalunya com a a nació, perquè és la seva mentalitat de "esto es España" amb la qual hi va arribar. La prova? després de trenta-cinc anys d'estada en aquesta nació, ha estat incapaç de fer la llengua catalana seva. I els mèrits per ser on és? ser comissari polític i personatge del partit espanyol PSOE (o no és un membre més de l'executiva?).

rafael ha dit...

Para Marta: Muy acertado querida Marta, tu instinto femenino, se da cuenta, de que la ministra..la que tiene mas dientes, que una caja de peines, esta loquita con su jefe; Esta terminara, como la secretaria de un ex-presidente americano. besitos

Anònim ha dit...

Gracies Fantasma,pero jo penso de aquesta manera,tan de bo fos imaginació.