CARTA A ELS REIS MAGS D´ORIENT:

Estimats Reis Mags :
Perdoneu la llibertat de tractament, però és que des de les vostres successives visites a casa quan era menut m’és impossible marcar distàncies protocolàries.
D’altra banda, tampoc em semblaria correcte tenint en compte que penso que les monarquies –ni que siguin màgiques- són l’herència d’un passat que la nostra societat hauria d’haver superat.
Com veureu tot seguit, les peticions per l’any 2008 són difícils de complaure perquè pretenen fer de Torredembarra i del meu Pais, un lloc més amable, més preocupat pel medi ambient i on la gent hi participi més.
I aquestes propostes no es poden dur a terme si entre tots plegats no posem el nostre petit gra de sorra.
Una Torredembarra amb més recursos per a la gent jove que vol emancipar i tirar endavant els seus projectes vitals.
Que s acabi i be de una puta vegada el Carrer Nou
Que els Muntanyans siguin un parc natural,
Que el teatre,no sigui com el nou poliesportiu,que se inunda cuan plou.
També que les persones amb mobilitat reduïda tinguin cada dia menys barreres per a la seva integració.
Que siguem capaços de progressar equilibradament, sense condemnar els que vindran després a tenir un entorn degradat.
Que els partits polítics deixin de tenir com a prioritat els egos, les fòbies personals i els interessos de la secta, i que facin el favor de treballar pel poble i la seva gent.
Que el futur geriatric no sigui per els mes rics i estigui en un lloc centric.
Una ciutat on millori la implicació ciutadana per tal de continuar reduint els residus que generem i la participacio.
Que ERC sigui fidel als seus principis i que canvii la direcció del partit.
Que la futura piscina cuberta,no es faigui en una zona verda.
Que CiU no faci vídeos a l’estil pepero i que sobretot el Duran es jubili.
Que els partits diguin de una puta vegada,quin és el seu model de país.
Una Torre, on no calgui esmerçar recursos per combatre les desigualtats entre els homes i les dones, entre aquells que tenen més oportunitats que els altres.
Que aparegui una alternativa més democràtica que la partitocràcia actual.
Que la prudència no ens faci ser traidors.
Que la ampliacio del CAP, d ' una vegada sigue una realitat.
Que s’acabi el mileurisme, el menfotisme, el masclisme, el neolerrouxisme, el neoconservadorisme el nacionalcatolicisme, el servilisme, el papanatisme...
Que la guarderia municipal sigui mes barata que les privades
Una ciutat amb més zones verdes que ens permetin gaudir de la natura i preservar els valors paisatgístics del nostre entorn.
Que els polítics no ens prenguin per imbècils.
Que ens governin localment, els millors,actualment son els mes dolents.
Que els ganduls es posin a treballar.
Que els que no viuen ni deixen viure parin, almenys, de tocar els collons als altres.
Que els pares poguin dedicar més temps als fills.
Que poguem integrar als immigrants.
Que la gent no passi de la política
Que els polítics catalans no es venguin per un plat de llenties després de les eleccions espanyoles.
Que els que es fan dir socialistes, ecosocialistes,soberanistes i progressistes exerceixin com a tals.
Que tinguem una educació de més qualitat i cantitat.
Que els espanyols s’afartin de nosaltres i ens declarin la independència.
Que algú començi a preparar d’una puta vegada l’estratègia per guanyar un referèndum d’autodeterminació i a dissenyar el futur estat català.
Que els polítics que diuen que basen la seva estratègia en la gestió, en la bona gestió dels problemes que, segons ells, importen a la gent, doncs que d’una punyetera vegada es dediquin a ser bons gestors, si no són capaços d’oferir-nos res més.
Que algú expliqui clarament als catalans de cultura e identificació espanyola que la independència és la millor solució per a ells i que l’estat català no els suposarà cap discriminació, ni l’abandó de la seva llengua i la seva cultura.
Que ens preocupem per les coses que realment importen.
.Que poguem viure plenament en català.
Que tinguem força salut .
Que tinguem la festa en pau.
Que visquem molts moments alegres.
Però no només tinc desitjos per a la meva ciutat. Massa sovint per no dir diàriament, veig les injustícies que hi ha també lluny de casa nostra.
Vull demanar-vos que d'una vegada per totes acabeu amb la xacra de la violència (especialment envers les dones), la violació dels drets humans, la cursa armamantística, la situació que viu el pròxim Orient, la desesperació de l'Àfrica i el canvi climàtic.
Pecaria d’ingenu si pensés que els desitjos es fan realitat només enunciant-los en una carta, per això des d’aquestes línies amb comprometo al treball perquè durant el 2008 aquestes propostes siguin una mica menys utopia i més realitat
Això, de moment. Atentament:
Tafaner.

PD: Hem deixat cava, aigua, suc, torrons, tres gots, tres copes de cava, un ganivet i tovallons de paper a la taula de casa. Després de convencer als mes petits, de que la salsa de soja o un ou no eren necessaris en el ressopó dels reis mags, hem col.locat tres cadires al voltant de la tauleta perquè descansin. Finalment, el més important, hem posat les sabates a la porta de la terrassa perquè vegin quants som a casa i deixin prou regals
Ara falta veure si ens hem portat tots prou bé, espero que no tinguin en consideració que soc català i republicà...