De cul (sobre el Papa, sobre el PP).Diumenge passat el Papa Benet XVI va oficiar una missa a la Capella Sixtina de Roma seguint el ritual preconciliar. És a dir, d'esquena als fidels.
Aquest fet ha suscitat opinions per a tots els gustos. Des de les més incendiàries que hi veuen una claríssima declaració de principis ultraconservadors i de retorn a les tesis tridentines fins a les més contemporitzadores que raonen que la disposició dels altars a la Sixtina, arrambats als murs, fa impossible oficiar la missa d'una altra manera. A mi em sembla, però, que una diplomàcia com la vaticana que funciona a ple rendiment des de fa uns quants segles sap perfectament que en afers de protocol no hi ha cap gest que sigui gratuït. Vull dir que si no es va habilitar un altar provisional retirat de la paret que permetés que l'oficiant donés la cara als fidels és perquè es va voler que aquella missa, aquell dia i en aquell lloc fos exactament com va ser. És a dir, de cul.
I ja que parlo de la jerarquia eclesiàstica no voldria deixar de dir que em sembla summament preocupant la cada cop més indissimulada connivència entre els membres de la Conferència Episcopal Espanyola i el món més proper al PP. No només per mitjà de la vergonyosa nòmina d'opinadors que vomiten la seva fel anticatalana i feixista per les antenes de la COPE sinó per la freqüent presència d'eclesiàstics d'alt nivell en les manifestacions organitzades pel PP i companyia. I ja que surt el PP deixeu-me que digui que considero que els seus dirigents són una colla de males persones. Gent dolenta que va pel món mentint i fent mal -sabent, a més a més, que menteixen i que fan mal- perquè els sembla que la propagació continuada d'aquestes mentides els dóna rèdits electorals.
O el cas de la llopada de la Fundación FAES que aquests dies ha passat per Barcelona per parlar de política lingüística i del que segons ells és una cruel marginació del castellà a Catalunya. Aquests individus, amb el repulsiu José María Aznar -us heu fixat quin pentinat que tragina?- al capdavant acompanyat pels Sirera, Pericay, Caja, García-Albiol "et alia", menteixen, manipulen i fan mal. I ho saben perfectament.
Ho torno a dir: són gent dolenta, males persones. Una caterva especialment perillosa perquè en la seva estratègia del "tot s'hi val" per recuperar el poder no es detecta que s'hagin fixat cap mena d'aturador, cap mena de punt límit. I aquí no s'hi valen les mitges tintes: són ells o nosaltres. La més gèlida indiferència i el menyspreu més absolut per a tota aquesta gentussa. S'ho han guanyat a pols: posem-nos-hi de cul.
6 comentaris:
CIUDAD DEL VATICANO (Reuters) - El Papa Benedicto XVI celebró partes de su misa del domingo dando la espalda a la congregación, restaurando un antiguo ritual religioso que no había sido practicado en décadas.
El Papa usó el altar de la antigua Capilla Sixtina colocado contra la pared, debajo de la dramática representación del "Juicio Final" de Michelangelo, en lugar de un altar situado en una plataforma móvil que permitió a su predecesor Juan Pablo II dar la cara a los fieles.
Un comunicado de la oficina del Vaticano para las celebraciones litúrgicas dijo que se había decidido usar el viejo altar, donde se colocan las urnas para las elecciones de nuevos Papas, para respetar "la belleza y la armonía de esta joya arquitectónica".
Eso significa que por primera vez en este tipo de celebración desde el Segundo Concilio del Vaticano, el Papa ocasionalmente dio la espalda a los presentes y se puso frente a la cruz.
También leyó la homilía desde el antiguo podio de madera ubicado a la izquierda del altar usado por el Papa Pio IX en el siglo XIX.
El conservador Pontífice nacido en Alemania está reintroduciendo lentamente algunos de los antiguos rituales dejados de lado después del Segundo Concilio del Vaticano, que sustituyó el latín por las lenguas locales, modernizó la Iglesia y fomentó el diálogo interreligioso.*
Ja estan convocades oficialment les eleccions generals i per tant hem entrat en la pre-campanya. El temps de campanya legal és de 15 dies abans del dia d'eleccions però resulta que mentres no es demani el vot de manera explícita es pot fer de tot durant la pre-campanya. Arribarem a estar tan saturats de propostes, demagògies, falses solucions; que quasi hauríem de tenir un "màster" en ciències polítiques per treure'n l'entrellat de tot el que arribaran a dir-nos. I passat el dia de les eleccions tots ens estriparem les vestidures per l'abstenció tan alta. El PP està en pre-campanya des que va perdre les generals fa 4 anys. ¿ No s'ho han plantejat les formacions polítiques que arriben a cansar fins l'esgotament i que precisament això pot ser una de les causes importants de l'abstenció?.
Pel ciutadà de peu, el que l'interessa és poder saber escollir als qui l'hauran de representar per solucionar els problemes que li toquen més d'a prop i en que es gastaran els seus diners, però de la manera que surten a explicar-nos els seus programes (que no expliquen) els polítics ens cansen i com sempre el ciutadà indecís acaba dient-se i perquè anar a votar sí tots són iguals?
Jo ho tinc molt clar i per tant no em cansaré tan d'escoltar-los perquè no me'ls escoltaré o si més no faré una selecció del que escolti o llegeixi.
Del laïcisme fa molts anys que se'n parla, però a la pràctica consisteix més en una opció personal i no tant social.
És per això que quan l'entorn és menys propici, el laïcisme esdevé el dimoni a batre, i aquest dimoni concentra totes les mirades esbiaixant la realitat, per interès de qui està al darrera.
És impressionant pensar que podem disposar d’un problema gros moralment parlant quan, el dia que ens toqui, descobrim que Déu no era una competència exclusiva dels creients.
Palabra de Dios. besitos
D'on ve el cant, del silenci de l'ànima o de la revolta de l'ànima?
Aquest és el debat que estem tenint al bloc d'un bon company. Com que tenim el cap estructurat molt diferent o molt igual, no ens posarem d'acord, n'estic convençuda.
Per això vull transportar la reflexió cap al meu territori.
Per què necessito cantar, jo?.
Cada dijous a la nit arribo a l'assaig esgotada i surto la majoria de vegades renovada.
Són les vibracions de la veu que activen la musculatura?
Són les càrregues emocionals que treus per la boca?
És la última cosa que fas al dia i arriba la calma?
O és el plaer de cantar?
Cantar és com quedar-te nu; allà surt tot.
Si estàs contenta desprens alegria, si estàs enfadada desprens fredor, si estàs pansida desprens tristesa, si estàs apàtica desprens indiferència, si estàs enamorada desprens calidesa, si estàs desencantada desprens avorriment.
No es pot disfressar un cant, però si que pots encomanar-te dels teus companys, del teu director o del teu públic.
Cantar és un donar i rebre que et surt de l'ànima. Del silenci de l'ànima o de la revolta de l'ànima, això depèn de cadascú.
Publica un comentari a l'entrada