El món s’acaba, l’economia d’anar entre molt bé i perfecte resulta que de sobte ara entrarem en una crisi galopant, les previsions meteorològiques anuncien un tsunami en el sector de la construcció. En conclusió certs sectors empresarials i alguns gurus de l’economia estant posant més pa que formatge en la situació econòmica actual, ja que el nivells de creixement econòmic i de beneficis empresarials aquest any 2007 han continuat, potser no són tants però encara en tenen força.El problema no esta ni en la macroeconomia ni en les comptes de resultats de les empreses, el problema real està en l’economia de la ciutadania o familiar: en els sous de les treballadores i treballadors, que aquest 2007 amb els impactes de la inflació, la pujada dels tipus d’interès, la pujada de productes de consum bàsic com els aliments , la gasolina, la pujada dels impostos municipals desmesurats i el preu de l’habitatge,...
Per tant davant dels discursos catastrofistes per part de certs sectors empresarials, cal dir que no són reals i el que busquen són suport i ajuts públics per seguir tenint el mateix ritme de beneficis empresarials sense que aquest reverteixin en increments salarials per la majoria de la gent que és a on està el problema.
Si es vol rellançar el consum i fomentar la recuperació de la construcció, el que cal és pujar els sous perquè la gent pugui arribar a nivells de preus que en aquests moments patim.
Si la política econòmica europea i de l’estat tingues com a eix central l’economia de la gent i no vigiles només la inflació de la macroeconomia europea les coses anirien millor per a tothom, el banc central europeu només vetlla per la inflació i no l’importa pujar el tipus d’interès, encara aquest retalli les possibilitats de consum de l’economia familiar i situa les hipoteques en una situació límit que pot provocar unes situacions d’impagaments de difícil solució, especialment quan estem parlant de primeres residencies.
Continuaré parlant de l’economia però cal centrar-la en el problema real que té cada cop més la gent per arribar a final de mes i no en que es redueixin els beneficis empresarials.
9 comentaris:
Com t'ho has fet per en plena crisis de gener tenir quatre bitllets de 500 € per fotografiar?
Ja,Ja,Ja.
Y mientras tanto, el ministro Solbes dice: Dudo que la economia de los españoles, sea tan mala como dicen...Que lo cuelguen, con un gancho de carnicero, de ese sitio, que tanto nos duele a los hombres. besitos
Ara que tinc mes temps ,jo penso que a falta de dos mesos per a les eleccions generals, els dos partits espanyols PSOE-PP han començat a centrar la seva precampanya política en l’economia. Sentia l’altre dia a ZP afirmar rotundament a un periodista, que el país seguirà creixent i creant ocupació i que, a partir del març, es començarà a moderar la inflació (quina casualitat, només després d’eleccions). Uns dies després es publicaven les pitjors dades de l’atur i d’inflació dels darrers 12 anys.
Fa una estona llegia per Internet, un article d’un expert en la matèria on explicava que si fa dos anys el deute de les llars espanyoles representava el 90% de la renda disponible d’aquests, avui és ja del 110%, quan per exemple a França només arriba al 35%.Espanya és, alhora, el segon país amb un dèficit comercial més gran en relació al seu PIB i el país de la zona euro més afectat per la desceleració econòmica.
Per molt que les fonts oficials segueixin afirmant, com un disc ratllat, que la situació econòmica és òptima, la veritat és que l’economia espanyola s’endinsa cada vegada més en un període de convulsions econòmiques generalitzades. Així ho demostren les dades de l'OCDE, del FMI o les del servei d’estudis del BBVA, un dels millors baròmetres econòmics que existeixen en aquest país.
Tots sabem que la bombolla immobiliària ja s’ha començat a desinflar i que la ralentització en el sector de la construcció impactarà severament en el creixement econòmic. El govern tenia l’opció “d’estalviar” els quasi 5.500 milions d’euros de superàvit públic del 2007 (1,3% del PIB) provinents, principalment, de les recaptacions de l’IRPF. Amb aquest estalvi s’haguessin pogut prendre mesures fiscals per intentar frenar la tan previsible davallada econòmica. Però no, com que vénen eleccions, durant els darrers mesos, ZP i els seus ministres s’han dedicat a balafiar milions en xecs (que per altra banda ja veurem durant quan temps ho mantenen). A tot això, les classes mitges van perdent capacitat adquisitiva per un increment desmesurat dels preus molt allunyat dels salaris.
Aquest escenari macroeconòmic tan delicat, en el que el refredament de l’economia aconsellaria una retallada significativa dels tipus d'interès però que l’augment desenfrenat dels preus està abocant el BCE a fer tot el contrari, requereix agafar el bou per les banyes i adoptar mesures actives i decidides per començar a abraçar un nou paradigma econòmic basat en “l’economia del coneixement”, més enllà del model basat en la simple acumulació de capitals i producció de béns. Crec, modestament, que si Espanya vol reclamar d’una vegada per totes el seu lloc entre els països OCDE capdavanters i garantir, al mateix temps, la competitivitat i el desenvolupament a llarg termini de la nostra economia, ha d’apostar d’una vegada per totes pel coneixement i els canvis tecnològics, per la innovació, el desenvolupament i la formació, i tot això sense obviar un gir important cap a una fiscalitat més moderna.
El sector de la construcció ha fet i farà molt bé a l'economia catalana i espanyola en general, ara bé, tots sabem que l'excessiva dependència de la construcció posa la nostra economia en una situació més vulnerable que la dels altres països desenvolupats. Per revertir aquesta situació, en la línia del que comentava en el paràgraf anterior, crec que no hi ha més opció que dinamitzar l'economia per que esdevingui més sòlida i competitiva. També penso que aquest necessari procés de dinamització i canvi progressiu de model s'hagués tingut que emprendre uns quants anys enrere, mes crec que encara estem a temps d'iniciar-lo, abans de que les conseqüències de l'excessiva dependència d'un sector en regressió esdevinguin dramàtiques.
Si a tot això hi sumem que tots aquests anys de govern del tripartit estan suposant un retrocés pels interessos de Catalunya ( no es pot mirar pels interessos de tots els catalans i catalanes, si tens les mans lligades, si en part et deus a Madrid: crisi de les infraestructures, dèficit d’inversions, etc.), ens trobem amb que les properes eleccions generals representen un moment clau per a Catalunya.
Per tot això estic convençut que el proper 9 de març CiU tornarà a ser decisiva a Madrid i podrà defensar amb fermesa, valentia i plena autonomia els interessos de Catalunya i també, perquè no dir-ho, farà prevaldre el sentit comú en benefici de tot l’Estat.
Una abraçada.
Si votar PSC reforça el maltractament al país, regalar-li tot el poder què és?
La frase la podria haver dit qualsevol dirigent de CiU,o de una altre formació i amb raó. Però no: l'ha pronunciat en Ridao, cap de llista d'ERC a les eleccions espanyoles.
Si votar PSC reforça el PSOE i el maltractament al país --cosa que comparteixo-- per què entreguen el control del nostre país al partit que reforça aquest maltractament? Quina coherència és aquesta? On és el servei a Catalunya posant-la en mans de gent que ens maltracta?.
Els electors de centre i conservadors tenen CiU; els progressistes, ERC.
El PSC no aspira a tenir grup propi i ICV està diluïda dins d'IU. Amb el fracàs de la reunió bilateral, queda més clar que mai que votar el PSC reforça el PSOE i el maltractament al país.
Està clar que les dretes i les esquerres a Espanya tenen una cosa en comú que ha estat invariable històricament: putejar Catalunya. Per això no entenc com ERC encara prefereix un partit d’esquerres que un catalanista. I que consti que, vist el que hem vist, és una gran sort que ERC no hagi optat per CiU. Amb amics com aquests no es necessiten enemics. Crec que millor ser a l’oposició que governar amb una colla d’impresentables que encara es pixen al llit cada nit. Però dit això, el que està clar és que a ERC Catalunya l’importa ben poc.
Avui el president del govern espanyol ha dissolt les Corts Generals i ha convocat noves eleccions per al 9 de març. Comença una nova cursa electoral en un context molt diferent al del 2004. Malgrat tot,aquest bloc no es un espai publicitari.
SI US PLAU¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Per mi el problema no és l'economia de la gent, sinó el model econòmic.
El tejido industrialde Catalunya, se esta perdiendo a pasos agigantados. Hace muchos años, que perdimos el textil...ahora perdemos las grandes industias, del sector de la automocion; Estas se marchan a paises del este o bien a China....ellos trabajan por un plato de arroz al dia. Yo conoci en su dia, el Baix LLobregat...La cantidad de industria, mediana y pequeña, que habia...era una pasada; Millones de puestos de trabajos de miles de empresas, pequeñas y medianas...Todo se ha ido a la m....Nadie puso medidas, para frenar el exodo masivo y hoy dia menos todavia. Nuestra Generalitat, tiene unas oficinas montadas..para dar ayudas, a quienes quieran marcharse. Nuestros constructores se marchan a paises como Rumania u otros...No tenemos tecnologia propia, de ningun tipo, porque no se invierte en esto.Nuestros politicos, estan mas pendientes de selecciones catalanas y otras cosas, que por vigilar nuestras industrias...A veces pienso en ello y me pregunto...¿ Estaran desarmandonos, en tema industrial?...¿ Hasta que punto le interesa a España tenernos desarmados, industrialmente?..Frecuentemente voy a Madrid y cada dia, tienen mas industrias; Sin ir mas lejos..Torrejon, Getafe, Alcala de Henares, Alcobendas, todos los pueblos limitrofes con Madrid, es una pasada en todo tipo de industrias..ellos en aumento y nosotros, en decadencia total...en caida libre.
Se esta haciendo las cosas muy mal; Pienso que nos distraen con cosas sentimentales y nos joden en las materiales. Yo conoci Madrid industrialmente, hace veinte años y veo lo que a crecido....Sera que yo soy o muy tonto o muy mal pensado. besitos
Publica un comentari a l'entrada