Temps de cares llargues als mercats.Ja ha arribat el dia, uns mesos abans del previst, però ha arribat el dia en què alguns posen un somriure com el de la imatge perquè s'havien retirat i altres posen cares llargues perquè estan atrapats.
Ara doncs cal recuperar el manual de l'esquerra sobre com actuar en front d'una crisi bursatil que detallo seguidament:
Norma número 1: Mantenir la calma.
Norma número 2: Visualitzar com de cop i volta els mitjans de dretes es posen a defensar el petit inversor, oblidat durant anys, amb la simple missió de desgastar. Ja he vist titulars del tipus "2 millones de hogares perdieron ayer dinero". Cal contrarestar-ho amb declaracions contundents.
Norma número 3: Analitzar les repercussions a l'economia real, ja que no totes tenen perquè ser dolentes, encara que moltes si ho siguin. Cal trobar la font per la recuperació.
Norma número 4: Tenir present que en front d'una crisi qui hi perd més és qui més té. Les pèrdues del petit inversor sempre són moderades, excepte les dels suicides.
Norma número 5: Sortir a defensar models econòmics d'esquerres i sense embuts, Keynes, Stiglitz, Tobin etc. cal posar-los damunt la taula.
Norma número 6: La inversió pública guanyarà pes, per tant cal destinar-la més que mai en infrastructures productives, i no caure en el discursos que defensen l'estat del benestar de l'edat de pedra (els de no a l'AVE, no a la MAT, no a l'aeroport, no a tot).
Norma número 7: És en temps de crisi quan es pot modificar l'status quo del teu país, quan tot trontolla cal pendre les decisions adequades per poder entomar amb garanties la propera fase expansionista. Les decisions polítiques guanyen importància.
Norma número 8: Estudiar amb calma les repercussions de la crisi en la cistella de la compra, el preu de l'habitatge, i el consum privat.
Norma número 9: Cal no perdre el nord, i seguir tenint present que el problema real de la nostra economia és la productivitat i no el IBEX.
Norma número 10: És en el moment de màxim optimisme quan apareix la crisi, de la mateixa manera que el moment de màxim pessimisme apareix la recuperació.
Els temps de crisi són temps d'oportunitats i de gestació de l'expansió posterior. El diner no ha desaparescut, ha canviat de mans.
I el què sembla realment divertit és veure com des dels sectors més liberals i conservadors es demana la intervenció dels poders públics en els mercats perquè actuin de salvadors per la seva mala gestió i en alguns casos fins i tot gestió especulativa.
I els petits inversors que tingueu algun valor, no patiu, tard o d'hora vindran temps millors, sempre acaben venint, només és cosa d'esperar 3, 4 ó 5 anys més del què tenieu previst per les vostres inversions.
I que ningú s'enganyi, les mesures d'urgència només serveixen per dilatar la caiguda en el temps i permetre que encara que alguns inversors defacin les seves posicions minimitzant la pèrdua.
Els temps de crisi són temps d'oportunitats i de gestació de l'expansió posterior. El diner no ha desaparescut, ha canviat de mans.
I el què sembla realment divertit és veure com des dels sectors més liberals i conservadors es demana la intervenció dels poders públics en els mercats perquè actuin de salvadors per la seva mala gestió i en alguns casos fins i tot gestió especulativa.
I els petits inversors que tingueu algun valor, no patiu, tard o d'hora vindran temps millors, sempre acaben venint, només és cosa d'esperar 3, 4 ó 5 anys més del què tenieu previst per les vostres inversions.
I que ningú s'enganyi, les mesures d'urgència només serveixen per dilatar la caiguda en el temps i permetre que encara que alguns inversors defacin les seves posicions minimitzant la pèrdua.
3 comentaris:
Te imagines que un dia rebs una trucada de la teva entitat bancària informant-te que haurias d’actualitzar la seva targeta de crèdit, encara que téns clar que la seva disposició no ha arribat al límit disposat?
Aviat això deixarà de ser una possibilitat per a molts i es convertirà en real. A continuació detallaré amb la major claredat possible les sorpreses que ens ofereix la crisi financera i creditícia en l’àmbit de l’economia domestica, la que ens importa.
Amb uns pocs punts veurem com la macroeconomia pot afectar a milions de economies reals i a la butxaca d'un manera dramàtica durant la part final del 2008 i el 2009.
Que la baixada de preus en el valor dels pisos era impossible sembla ja una teoria superada, perquè encara que en la mitjana estadística que ens presenten les societats de taxació s’intenta reflectir una situació de creixement de preus similar a la inflació, la veritat és que hi ha zones en les quals la valoració d’un habitatge ha anat caient de forma important en els últims mesos.
L’excés d’oferta en ciutats que eren paradisos inversors s’ha convertit en un llast comercial que obliga a rebaixar preus per competir i poder vendre.
Per culpa d’un descens en el valor objectiu de venda final dels pisos, el valor de taxació global anirà descendint gradualment. Serà d’una manera brusca o suau, però el que és segur és que anirà reduint el marge que va establir l’època del "tot es ven sobre plànols".
Immediatament, el descens de taxació provocarà que el nostre pis valgui menys que en el que inicialment ens hipotequem.
Aquest retall del valor patrimonial obliga l’entitat bancària a recompondre l’aritmètica amb què cataloga els seus clients fins al punt que arribaran a retirar targetes i/o a denegar crèdits i refinançaments a clients poc conflictius.
Encara que no tingui ni una quota impagada, al contrari, encara que disposi de tot en ordre i un bon treball, el fet que les propietats valguin un 5 o un 10% menys obligarà a les entitats a reconvertir els seus sistemes de garantia.
Quan un patrimoni no cobreix amb la revaloració el valor hipotecari disposat, representa que la diferència és una mena de crèdit personal al consum per aquest valor.
L'hipotecat passa a ser un endeutat sense aval patrimonial i en conseqüència un client financer de risc.
El banc l’incorpora al seu paquet subprime ja que les seves opcions de revitalitzar la seva disponibilitat creditícia és nul•la.
Si l’estudi del valor patrimonial se succeeix en més ocasions, quelcom que a Irlanda ja està passant i al Japó fa anys que coneixen.
La denegació de crèdit serà el menor dels problemes per a l'hipotecat.
La majoria d’hipoteques incorporen clàusules que obliguen a la devolució integra de l'import sol•licitat quan el patrimoni hipotecat val menys que el deute brut.
Aquesta opció és la que els bancs es reserven per a quan la caiguda pugui ser continuada i sense control, de manera que les pèrdues siguin les menors possibles.
Les hipoteques concedides al 80% se salvaguarden d’aquest inconvenient comptable de moment, però les que s’han establert amb índexs que superaven el 100% més despeses, la majoria des de 2004, corren riscs evidents de sofrir desajusts insalvables a mig termini.
Els jutjats es comencen a col•lapsar en alguns punts de la nostra geografia, però en breu les autòpsies financeres es duran a terme als jutjats.
Amic tertul,ara parlen de reestructuració del mercat, com porten fent des de fa un temps amb el mercat immobiliari.
Sembla que la globalització del capitalisme comença a trontollar i es comença a posar de manifest la idea que si tots volem ser rics i guanyar a costa dels altres això no és sostenible...
Però, igual que en el lliure mercat immobiliari, els que sortiran perdent no són les grans riqueses del país, sinó aquells petits que volien ser grans.
El capitalisme fins i tot és tan despietat, que s'alimenta dels petits peixos que volen ser grans per fer més gran el monstre del llac per després, un cop xuclada la seva petita riquesa, expulsar-los del mar i enviar-los cap a la costa.
Algú creia que voldrien compartir? Heus aquí la victòria del capitalisme i del tan venerat lliure mercat, de la qual son còmplices per pura avarícia els petits capitalistes, aquells que s'han pujat al carro d'especular amb els diners, el petroli i la habitatge per intentar fer-se rics i poder tenir tot allò que anuncia la tele, per poder portar un cotxe 4x4 els caps de setmana, i per dur els nens a l'escola.
Aquest triomf del capitalisme espero que poc a poc es giri contra ell mateix i comenci a passar factura a aquells que han contribuït a fer més gran el nostre, que han fet que cada cop hi hagi més gent al llindar de la pobresa, els pobres no seran més pobres, però aquells que volien ser rics poder comencin a entendre que no tot s'hi val, poder algun s'adoni que aquelles que cridaven des de baix començen a tenir raó, s'adonaren perquè els crits vindran de la mateixa habitació perquè ara comparteixen habitació amb aquells dels que en el seu moment van decidir aprofitar-se, perquè tothom ho feia, perquè jo no sóc tonto, etc...
Ho sentiré per la gent que conec i que va decidir pujar al tren, però qui avisa no es traïdor.
Ho sento, no comparteixo el model de vida d'intentar acumular la riquesa en poques mans, hi moltes maneres de tirar endavant a la vida, però sempre serà més fàcil especular que treballar, lluitar i esforçar-se per un futur més digne i just per cadascun i per tothom.
Salut.
Mientras no nos ponga un corralito..estemos contentos, pero ya veremos. besitos
Publica un comentari a l'entrada