Sense bon diagnòstic no hi ha solució.

Les notícies de l'evolució de l'economia no paren de succeir-se. Malauradament sempre cap al mateix sentit, cap al costat negatiu. Malauradament també, la resposta del president Rodríguez Zapatero va en la mateixa direcció de sempre: la d'ignorar la gravetat de la situació.

El president va respondre les preguntes de Carles Francino en una entrevista dient que el Govern ha reconegut la gravetat de la situació finançant 28.000 obres públiques als ajuntaments, creant 250.000 llocs de treball nets; que continuaran treballant per evitar arribar als 4 milions d'aturats tot i que, segons ell, aquestes xifres (3,1 milions) són "relatives".
Insisteix que no són el mateix els aturats d'ara, sobre un total de 20 milions de treballadors, que els 3 milions de l'any 93, sobre un total de 15 milions de treballadors. Finalment es va definir com a optimista, lluny de triomfalista. L'endemà Joaquín Almunia li va esmenar el discurs des de Brussel·les. Va confirmar les previsions que l'economia espanyola entra en recessió per acabar en depressió i arribar al final amb un total del 19% d'aturats, fet i fet el mateix percentatge de la crisi dels anys 90, amb la mateixa relativitat.

Costa entendre aquesta resistència a acceptar la realitat pel Govern i en concret pel president Zapatero. Durant les eleccions de fa un any negava el canvi de cicle quan a les empreses ja vèiem desaparèixer part de les carteres de comandes.
Més endavant, quan la crisi financera estava estesa per tot arreu, anava pel món donant lliçons de regulació bancària com si la crisi no l'afectés.

Finalment, quan ha acceptat que entrem en recessió, diu que aquí no passa res, que tot és relatiu i, és clar, que nosaltres ens en sortirem amb facilitat, llepant les ferides. La seva actitud és greu. Primer perquè el retard a acceptar el problema porta més ?lluny la solució. I segon perquè escapolint-se, amagant-se de la realitat evita ésser valent per trobar les actuacions per remuntar la situació.

Sense bon diagnòstic no hi ha solució.
La crisi que patim és la suma de la crisi financera, de la crisi de confiança, de la crisi energètica i de la crisi immobiliària espanyola.
El servei d'estudis del BBVA estima que hi ha 1.400.000 habitatges nous per vendre. Celestino Corbacho diu que, tot i tenir tants pisos per vendre, és el país on hi ha menys vivenda de protecció oficial.
O sigui que, segons ell, el model per remuntar la crisi serà el mateix que teníem. Construcció i més construcció.