dilluns, 5 de gener del 2009

REINES D´ORIENT

Estimadess reines d'Orient:
Aquest any he estat un bon nen: he anat al traball cada dia, he fet tots els deures sempre que m'han posat, i bé, m'ho he menjat tot, tot i tot!
I... no m'he fet pipi al llit cap nit!!!
Majestuosas reinas de les terres perdudes més llunyanes de l’Orient, permeteu-me pidolar en aquest pergamí els meus desitjos més ben guardats amb l’esperança de que em pugueu complaure.
Potser pensareu que només em mereixo el negre carbó de la punta d’un llapis qualsevol.
Com bé sabeu, sóc un vassall de la protesta i de l´inconformisme, un descregut insolent i llenguallarg, un profà d’esperit bondadós.

Bo i les meves virtuts poc celestials i de difícil perdonar se que no em negareu favor algun, encara que només sigui per pura cortesia de ses majestats.
Sabeu que malgrat republicà de cor us tinc un sincer afecte, doneu doncs audiència als meus pensaments i que la vostra reial saviesa reveli les meves rectes meditacions a les meves demandes.
Així doncs, deixaré la prudència subtil i aigualida per més tard, us demano amb afecte els vostres bons serveis pel meu País.
Us prego regaleu el seny als qui furtivament l’han perdut dins d’una política d’aire culpable, nodriu de raó als honestos d’esperit abatut a causa d’una lluita tan desigual, atorgueu il·lusió a aquells que s’abriguen en el desànim dels vençuts i els desenganyats.
Que aquesta màgica nit, tingui la influència dels astres i us ajudi a repartir sàviament el regal de la visió als qui no volen veure el dolor que pateix la pàtria. Procureu l’oïda d’un virtuós als qui no volen escoltar l’agonia de la gent d’aquesta terra. I si encara us queden forces obsequieu sentiments de vergonya als qui fa temps la van perdre i ara formen part dels traïdors que s’abracen desesperadament als llençols del poder.
Si us estranya que en els meus desitjos faci de mitjancer del sentiment d’un poble no trèieu conjectures imperfectes, ni observacions incertes i vagues. El meu seny i honestedat no busquen mèrits ni trofeus, accepteu que és el meu esperit qui m’obliga a mostrar un esguard alegre i generós envers els meus germans.
Demà tornareu. Demà, la nit dels somnis i de les il·lusions, la millor nit de l'any. Voldria llibertat, justícia, fraternitat, compromís i principis, salut per viure i riure i, sobretot, fermesa, perquè ja he entès que vosaltres porteu la màgia per somiar, però només nosaltres ho podem fer realitat.
Si volem acaronar els estels, per assolir allò que es va escapar contra pronòstic, per dur a terme els horitzons...Diria que m'he portat bé, però ho intentaré millorar.
Si veniu, us faré un regal (no serà aigua pels camells). Perquè brilla de nit. Perquè l'única lluita que es perd és la que s'abandona.
Perquè per abraçar el que desitgem, cal perseverança i entusiasme. Perquè l'any que ve tornareu. Que Déu beneeixi les vostres generoses alforges perses plenes de somnis d’alquimista i d’instruments de vent que toquen la música de la il·lusió.
Si heu estat bonets, aquesta nit podeu anar a veure les cavalcades i anar a dormir tranquils. Demà dimars de bon matí trobareu els balcons i eixides ben atapeïdes d'obsequis per a tots.
Si no heu fet prou bondat, potser trobareu un troç o dos de carbó. Estaré feliç si quan surti l’alba la meva ambició inconscient evidencia l’orgull de la victòria en forma de llibertat.
Ja m’acomiado dignes senyores, esperaré amb emoció les hores furtives de la vostra màgia, adéu-siau!











1 comentari:

Anònim ha dit...

Portem gairebé 300 anys menjant carbó i ja és hora que les coses comencin a canviar, que tots plegats ens ho mereixem.